Skip to main content

Full text of "Treball, Òrgan central del PSUC, 3-9 febrero 1978"

See other formats 




ÒRGAN CENTRAL DEL PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA 





Número: 514 . 





PROt ETARIS DE TOTS El S PA1SOS. 
xa UNIU-VOS: 





Del 3 al 9 de febrer de 1978 


Reunió del Comitè Central del PSUC 


L'hora de les municipals, malgrat que no tenen 
data: són la gran batalla política del moment 


present, diu la declaració del Comitè Central 
del PSUC —reunit el darrer cap de setmana—, 
que reproduim textualment: 





Espanya travessa una situa- 
ció difícil i complexa. Des- 
prés dels avenços importants 
aconseguits els darrers mesos 
en el camí de la consolidació 
democràtica, que han caracte- 
ritzat l'any 1977, estem da- 
vant una perillosa tendència a 
la bipolarització de la vida po- 
lítica i a l'aplicació unilateral, 
i fins i tot l'incompliment, 
per part del Govern de la 
UCD, dels Pactes de la Mon- 
cloa, La situació econòmica, 
tot i experimentar una varia- 
ció positiva en alguns arsec- 
tes, com és ara el millorament 
de la taxa inflacionària, no ha 
millorat substancialment i les 
consequències de la crisi se- 
gueixen colpejant especial- 
ment els treballadors, els ho- 
mes del camp i els petits i 
mitjans empresaris. Les pro- 
vocacions —terroristes, amb 
propòsits o efectes desestabi- 
litzadors, sacsegen la vida po- 
lítica. l el Govern fa tot el 
possible per retardar o misti- 
ficar el procés de conquesta 
o de recuperació de les auto- 
nomies. 


En aquesta situació, el Co- 
mitè Central del PSUC refer- 
ma la seva convicció que no- 
més la corresponsabilització 
de totes les forces i sectors 
democràtics en l'aplicació de 


la: política de consens que. 
s'expressa a nivell d'Estat 


amb els Pactes de la Moncloa 


permetrà afermar i eixamplar 
les llibertats i afrontar positi- 
vament la crisi econòmica, 
tasques que, juntament amb 
la consecució de la plena au- 
tonomia de Catalunya, consti- 

tueixen els dos grans objec- 

tius polítics immediats del 

PSUC. . 


El Comitè Central del PSUC 
considera que les eleccions 
sindicals tenen una importàn- 
cia excepcional i valora la ten- 
dència favorable al Sindicat 


de Comissions Obreres, que : 


expressen els primers resultats 
de la contesa electoral, com 
una contribució a la consoli- 
dació de la democràcia, a la 
unitat del conjunt dels treba- 
Madors i en favor de la plena 
aplicació dels acords de la 
Moncloa. El PSUC continuarà 
donant tot el suport a Comis- 
sions Obreres. 


"El Comitè Central del 
PSUC, que fa una valoració 
global positiva, malgrat les li- 


mitacions que conté, del pro- 
jecte de Constitució, subratlla 
la necessitat de convertir el 
debat constitucional en una 


I EEES ETT TE TT a 


Eu LPeé Da 3 É Fe 





C's 


v 7 xò de Ara ges so P d 
Pr an dte ASS R LL DS AE ACS de das ii A 


- pe ss A 
dl tan area UPS, dl 
a, ElteU I Ll'LUGit 


Rieecions Felteu 






i municipals velgetats" A elgetats va — munici 
fl Es JL EE DC POC 
3 censa't Eu eiidet CÉliSa 

no perdis PAR : Xat no pier 

elteuvot ) : o tuvoto 
i tres Ed 
disc P I. gi 
EES pe i NS, BE RE LE 
Eq s Rel a 
di edita, 


Censa't, perquè no es perdi cap vot, La campanya o la pre- 
campanya per a les eleccions municipals ha començat. (Fotos 
de Jordi Morera i Enric Quintana) 


gran mobilització: de. masses 
que permeti crear un estat 
d'opinió favorable al mante- 
niment dels aspectes positius 
del projecte i suprimir-ne els 
negatius, fent front a l'ofen- 
siva dels sectors reaccionaris 
orientada a limitar constitu- 
cionalment l'exercici de les 
llibertats democràtiques. 


Davant les eleccions munici- 


pals, que són la gran batalla. 


política del moment present, 
el Comitè Central ratifica la 


posició adoptada pel Comitè. 


Executiu en el sentit de recla- 
mar la seva celebració urgent, 
de considerar inacceptable el 
projecte de llei electoral del 
Govern i d'estimular la pres- 
sió ciutadana per modificar- 
lo, i reafirma la voluntat uni- 
tària del PSUC, especialment 
amb el PSC-PSOE i CDC- 
EDC, per tal d'elaborar alter- 
natives de govern que perme- 
tin, als pobles i ciutats de Ca- 
talunya, fer una política al 
seryei de la majoria de la po- 
blació i aconseguir una admi- 
nistració local honrada i efi- 
caç. A 

El Comitè Central es propo- 
sa. emmarcar la campanya 
electoral en el context més 
general de la batalla per una 
Generalitat democràtica i per 
una Constitució oberta que 
respecti les aspiracions auto- 
nòmiques, j' expressa, en 
aquest sentit, el' suport del 
PSUC a la iniciativa anuncia- 
da per l'Entesa dels Catalans 
d'una campanya per una Ca- 
talunya democràtica i per 
l'Estatut d'Autonomia. 





















SAR CR a qe 4 


PEA Pr: 
Es 


De l'1 de gener a l'1 de febrer: 
elegits a Catalunya 2.666 dele- 
gats, dels quals 1.640 són del 


Preu: 15 pessetes 





Françn: 3Íf 





sindicat de Comissions Obreres. 
Exactament el 61,5 per cent 
Aquesta serà la setmana decisiva. . 





POR Pel 


— (Pàgina 5) L 


TRPET Re 





Saturació i degradació 
Terisime: del fBoom" 
ale crísi permermermt 
— (Pàgs. centrals) 













M 


per GUILLEN 





Lou com baila 


DE FIAU TU VA 





— bras a P etafra 


— 


se— 
———l 


Cràmica de set dies 





per RODRIGO VÀZQUEZ PRADA 





O juguem fols, o estripem la bereila 


MADRID, 2.- La formulació, per part de Marcelino Cama- 
cho, d'un seriós advertiment al govern, sobre les consequències 
que es derivaran de l'incompliment dels acords de la Moncloa, 
perfilava, per damunt d'altres questions, la darrera setmana po- 
lítica. Una setmana en la qual s'anava deixant al descobert, ca- 
da cop amb més nitidesa, una forta ofensiva de la burgesia, que 
si ja ha tingut les seves consequències buidant de contingut 
part dels acords de la Moncloa —naturalment, els adreçats a 
beneficiar la classe obrera—, ara orienta els seus passos Cap a 
dos fronts fonamentals. D'una banda, a les eleccions munici- 
pals: d'una altra, a.la Constitució. 





GUILLOTINAR LA MAJORIA DEL PAÍS 


Marcelino Camacho —"el vot massiu a Comissions Obreres 
significa una gran victòria de classe'"— llençava aquest adverti- 
ment al govern en el curs de dues sessions diferents del Congrés 
de Diputats. A la Comissió de Treball i al ple del Congrés que 
rebutjaven prendre en consideració la proposta de llei comunis- 
ta de codi de drets i obligacions dels treballadors. 


, Aquesta actitud del partit governamental s'afegia a tota una 
llarga sèrie de pràctiques parlamentàries que la "'guillotina'' del 
partit del govern, amb la seva companya de viatge —bescanvia- 
ble com apunten alguns diputats— Aliança Popular, havia 
acomplert els darrers mesos contra propostes de lleis presenta- 
des pels grups parlamentaris de l'esquerra. Í s'unia també a la 
falta d'aplicació de l'amnistia laboral, al fraccionament de la 
puja de les pensions i a les maniobres amb les quals el govern 
havia intentat. retardar la celebració de les eleccions sindicats. 


Ara, els ucedeistes i aliancers barraven el pas a allà que l'ho- 
me del 1.001 qualificava com "constitució democràtica de les 
relacions de treball". I ho feien de manera que faria dir a Mar- 
celino Camacho que"una minoria lligada al gran capital ha gui- 
llotinat no solament una proposta de llei sinó la majoria del pa- 
ís, els treballadors". 


èl estàvem arribant, potser, al final de la utopia2 les opinions 
són diverses. Però tant sí com no, Marcelino Camacho ho deia 
obertament al Congrés:. "Els comunistes podem arribar a la 
conclusió que el govern trenca els acords de la Moncloa. l en 
aquest Cas haurem de treure'n les conseqúències que s'impo- 
sen..." La qual cosa, en altres paraules, venia a significar això 
que "o juguem tots, o trenquem la baralla". 





UNA DECIDIDA OFENSIVA DE LA DRETA 





No eren gratuites tes paraules del dirigent de Comissions 
Obreres. Perquè, d'uns mesos ençà, la burgesia està llançant to- 
ta Una Vasta ofensiva que, reafirmada obertament per avís de 
navegants els darrers dies, deixava clar que no està disposada a 
perdre l'hegemonia en el procés encetat el 15 de juny. 


Aquests darrers dies portaven a la Palestra noves dades. Entre 


les quals, ta positura del govern a RTVE negligint l'existència 
d'un anomenat Consell Rector, des del qual les forces parla- 


Atreball 


REDACTORS 


mentàries haurien de contro- 
lar l'esmentat mitjà, i refer- 
mant les posicions dels seus 
homes més representatius a 
nivell de direcció, la qual cosa 
. provocavd una seriosa crisi al 
Consell Rector i una extensa 
protesta per part dels treballa- 
dors de RTV. i 


l 
COL.LABORADORS 


Enric Vives (cap de redac- 
ció), Toni Albert, Miquel 
Alzu, M. d'Amposta, An- 
toni B., Carles Fortuny, 
Joaquim G., Gabriel Jara- 
ba, Antoni Lucchetti, Víc- 
tor Mora, Rafael Ribó, Ig- 
nasi Riera, Jesús M. Rodés, 
Joan Sanjuan, Albert Pre- 
sas, Rodrigo Vàzquez Pra- 


El dit a l'ull 


La 





No pas per pura casualitat, aquests mateixos dies s'anunciava 
que UCD començaria una àmplia campanya de mítings a tot 
l'Estat. Ni més ni menys que a quaranta províncies. L'objectiu 
era conseguir una afiliació massiva i evitar no restar convertida 
en una simple "màquina electoral" a l'estil dels grans partits 
de la dreta europea. No cal dir que si el partit governamental 
cerca aquest objectiu ho fa, sobretot, davant la proximitat de 
les eleccions municipals... l a aquests comicis podria arribar 
amb dos bons suports: amb un partit ampliat i amb una televi- 
sió especialment adobada perquè serveixi els seus interessos. 
Com ho està fent ara. 3 


LES ESMENES A LA CONSTITUCIÓ 





Aquesta mateixa ofensiva es traslluia en el contingut de les 
esmenes del partit governamental a l'avant-projecte de Consti- 
tució. Una colla d'esmenes que recullen tot allò més lúcid del 
pensament reaccionari i estan dirigides a preservar els interes- 
sos de la burgesia . l ho busca des del principi al fi. Amb esme- 
nes que demanen, per exemple, que Esanya sigui definida com 
una nació "una i indivisible", que asseguri allò que la dreta 
anomena "ilibertat d'ensenyament", que la Constitució garan- 
teixi "un sistema d'economia social de mercat" —un suat eu- 
femisme per no dir clarament sistema capitalista—. E, molt en 
la línia de tot això, amb una esmena a la totalitat del títol que 
es refereix a les autonomies que, malgrat que ja està prou 
retallat a l'avant-projecte, sembla que està causant cert nervio- 
sisme al gran capital. ' 


No cal dir que, en totes aquestes esmenes, el partit gover- 
namental compta amb el suport inestimable d'Aliança Popular. 
Un partit bescanviable amb ell que, al seu darrer congrés, de- 
cidia presentar una altra imatge més propera a la ucedeista, 
que representa interessos molt similars, i el president de la 
qual, l'ex-ministre franquista Silva Mufioz, feia aquests dies 
una crida al partit governamental per formar "un gran partit de 


la dreta democràtica..." 


EL DARRER PROCÉS A LA UMD 


Uns dies abans, havia tingut lloc un darrer consell de guerra 


-contra un militar de la Unió Militar Democràtica, el capità 


d'enginyers Antoni Herreros, detingut a Barcelona el febrer de 
1976 i que, des de feia uns dotze anys, estava en situació d'ex- 
cedència. 


Aquest nou consell de guerra se celebrava un mes després del 
desenvolupat contra el capità José Ignacio Domínguez, que ha- 
via actuat com a portaveu a l'estranger de l'esmentada organit- 
zació de militars. l, com llavors, el fiscal militar utilitzava els 
mateixos arguments que havien servit per condemnar, en plena 
dictadura sense dictador —marc del. 76— el comandant ' Luis 
Otero i vuit militars més de la UMD. Com també al mateix ca- 
pità Domínguez. 


De res no servia l'informe de la defensa que, en la línia del 
que havia presentat el defensor del capità Domínguez, tinent 
coronel Barja de Quiroga, rebatia punt per punt el caràcter vio- 
lent que el fiscal militar intentava donar a la UMD. Ara, nova- 
ment, la defensa recordaria al consell de guerra que els objec- 
tius de la UMD estaven acomplerts o a punt de ser acomplerts 
pel govern actual. 


Al final, el consell de guerra dictava sentència condemnatòria 
de. quatre anys de presó, amb l'accessòria de separació de ser- 
vei. És a dir, una pena que, pel que fa als anys de presó queda- 
va eliminada per l'amnistia, però no pel que fa a l'expulsió del 
capità Herreros de l'Exèrcit... 





Cernestoltfes 


Respoomseliiideot 
del goverm 


— Els pactes de la Moncloa van ser rebuts amb 
atacs frontals de /a dreta oligàrquica i de l'ex- 
trema esquerra F amb l'acceptació resignada de 
determinats sectors polítics i sindicals. Ara no, 
ara gairebé tothom ha començat a moure sen el 
context dels Pactes i més que ningú els trebalia- 
dors, que lluiten per la seva plena aplicació. lai- 
xò és bo, perquè expressa fins a quin punt s'obre 
camí la idea de la concentració i del concens que 
necessita aquest país per consolidar una demo- 
cràcia massa feble i sanejar una economia en Cri- 


St. x 


Però no tothom qui parla de consens practica 
una política de consens. El mateix govern no té 
cap pressa, més aviat al contrari, per complir els 


" compromisos contrets: ara mateix, el partit del 


govern acaba de vetar a les Corts, després de fer- 
ho a la comissió corresponent, el Codi de Drets i 
Obligacions dels Treballadors presentat per la 
minoria comunista del Congrés i s'entesta a man- 
tenir el seu propi projecte de llei d'acció sindical 
a les empreses, que l'oposició ha qualificat amb 
raó d'inacceptable. l aquests dies el partit del go- 
vern ha provocat una crisi al Consell Rector de 
TVE, un Consell que no té res a veure, quant a la 
seva composició, amb allò que fou acordat a la 
Moncloa. l podem parlar també del retall unila- 
teral del 15 per cent d'augment, fins al juny, de 
les pensions. l del boicot sistemàtic de les propo- 
sicions de llei de l'esquerra parlamentària. l de 
la indeterminació més absoluta quant a les cons- 
truccions' escolars previstes a la Moncloa, i a les 
obres públiques. Í... 


La banca i les grans empreses han renunciat 
per ara —al menys en part— a la bel.ligerància 
verbal, però practiquen una política, de fet, 
igualment bel.ligerant: no inverteixen ni un duro 
—éj qui pot invertir en aquest país2—, restringei- 
xen l'oferta monetària... Els qui més tenen, ja se 
sap, volen que la crisi la paguin els de sempre: els 
treballadors, els homes del camp, els industrials í 
comerciants petits i mitjans. 


Estem davant un context polític marcat per la 
lentitud dels avenços, esquitxats de provocaci- 
ons desestabilitzadores i per una tendència crei- 
xent al bipartidisme i a la bipolarització. Í per 
una crisi econòmica que segueix sent greu. .En 
aquesta situació, l'actitud del govern i de l'oligar- 
quia és una provocació a la democràcia. Quan 
aquesta estigui consolidada, quan els perills d'in- 
volució —menors que fa uns mesos però encara 
reals— desapareguin, quan la situació econòmica 
deixi de ser un factor objectiu de desestabilitza- 
ció, una política de concentració i de consens 
com la que expressen els Pactes de la Moncloa 
deixarà també de tenir sentit. Però perquè això 
sigui: així cal primer que els pactes s'apliquin, 
sense frens ni cauteles, sense interpretacions uni- 
laterals. Aquesta és una greu responsabilitat de 
tots. Primer que ningú, del govern. I 











per IGNASI RIERA 


da. Corresponsals: Magda 
Ballester, Josep Girona, 
Enric de Gràcia, Angel La- 
calle, Manuel Luís, Josep 
Quintanas, . E.J. Ricart, 
Josep Sivilia, Carles Tei- 
xidor. 


Confecció: Jaume Ribé. 


Fotografies: J. Civit, Jordi 
Morera, E. Quintana, Jordi 
Soteras Jr, 


Director: Joan Busquet 


Redacció, administració 

i publicitat: ' 

Vallespir, 171, baixos 

Barcelona, 14 

Telèfons: 2306043 
3212195 

Edite: PSUC 

Imprès a Ingemesa 

Dipòsit legal: B 16948-77 


————————————————l——l-ltlltltll me eveEememeÉlÉlééé—ÉéÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ—éÉéÉÉÉÉÉé a 
pàgina 2 / treball / 3-2-18 A, SO ma ae 














Mig. pagana, mig cristiana, arriba, un cop més, la festa del Car- 
nestoltes, amb la pretensió concreta d'engegar la gresca, amb sal i 
pebre picant. 


Leònidas Pliutx, el dissident soviètic, ha titulat les seves Memò- 
ries com El carnaval de la història. Il no va errat de melodia. Hi ha 
massa conciutadans que juguen a travestís, i que sempre miren de 
fer la gara-gara "al sol que més calienta". (Llegiu, si més no, les 
cròniques de suciedad dels temps del Porcioles, i contemplareu la 
fila que fan els escolanets del Gran Corruptor, ara tan destres en 
els laberints de la veritable empenta democràtica.) . L 


El joc que "el dit a l'ull" proposa per al proper cap de setmana 
és el vell joc de les disfresses. EDe què es disfressarà —o de què 
s'hauria de disfressar— tal o qual personatge polític: Fem sola- 
ment alguna proposta, provisional, com Ella, i sense haver consul- 
tat els nigròmans del PSUC, o les ilegidores de la mà dels col.lec- 
tius feministes de Catalunya. 


Felipe Gonzàlez, de Golda Meir. Johan Cruyff, de López Rodó. 





Carles Rexach, de J.V. Foix. Teresa Pàmies lluirà un abric de 
pells ucraineses. -Fraga lribarne anirà de Primera Comunió, amb 
trajo de mariner, llibret de nacre i rosari. La Montserrat Roig es 
disfressarà de feminista. Dofia Pilar Franco es vestirà d'Emma- 
nuelle. l el Franco nét, que s'acaba de fer membre de la Copel, 
anirà de Príncipe Felipe. 


Monsefior Yàfiez, de Tarancón..i el Cardenal Tarancón de "'bra- 
z0 incorrupto de Santa Teresa". Lluís Valentín, de Superman. 
Tarradellas, d'Abril Martorell i Abril Martorell de Tarradellas. Na- 
diusha, d'Octavi Fullat. Quant al senyor Adolfo Suàrez, dubtarà. 
Primer tindrà la temptació de disfressar-se de Napoleó. Després 
de Joe Louis. Després de María Ostiz. O de Felipe Gonzàlez. 
Finalment, però, decidirà que només una disfressa el dignifica: i 
anirà vestit d'Adolfo Suàrez ("El Menino''). . 


No tenim encara informació completa sobre les disfresses d'al- 
tres personalitats públiques. Sabem que Ramon Espasa ha adop- 
tat disfressa de Nili Lauda, Carles Ferrer Salat de "Moreneta'' 
Joan Triadú de Carmen Amava, Marcelino Oreja de Mafalda... i 











Ja ha passat de bon tros, l'hora dels aplaudiments i les cerimònies. Ara cal fer tot seguit el 


traspàs de competències i serveis (Foto d'arxiu) 


La setmana a Cetalunya 


Traspàs de serveisr 
mo llerncerm fes . 
Carnpaenos el vol 


Les reunions de /a Comissió Mixta Estat-Generalitat 
per estudiar el traspàs de serveis a la nostra institució, 
encara preautonòmica, sembla que han entrat en un 
camí que pot qualificar-se de positiu sense que, en 

. afirmar això, calgui llençar les campanes al vol. Una 
setmana després de la constitució oficial de la Comis- 
sió, aquesta tornà a feunir-se i es van constituir els di- 
versos grups de treball: governació, política interior, 
economia, educació i cultura, sanitat i treball i pressu- 
postos i funció pública. 


Les: declaracions del vice- —altres— deixava ben clar que 


. president de la Comissió, el 
"catedràtic socialista doctor 
Josep Lluís Sureda, foren 
. bastant més optimistes que en 


la darrera ocasió, en assenya- , 


lar que s'han superat alguns 
equívocs i dificultats sorgits 
arran del document de treball 
presentat pel govern. Recor- 
dem que el contenciós es 
produia respecte a la relació 
entre la Generalitat i el poder 
central i al Caire que havia de 


tenir la secretaria de la Co- - 


missió. En- un principi, el 
govern —s'inclinava per sub- 
ratllar molt el paper de la 
Comissió —en detriment de 
les funcions que són pròpies 
del Consell Executiu de la Ge- 
neralitat— i també per "'poli- 
titzar", per dir-ho d'alguna 
manera, la secretaria, amb 
unes atribucions que l'haurien 
fet incontrolable. En aquest 
sentit, la reacció del Consell 
Executiu de la Generalitat no 
es féu esperar. Va explicar 
clarament —que correspon 
prendre les decisions al go- 
vern provisional de Catalunya 
j.no a una comissió qug actua 
únicament per delegació. El 
propi president Tarradellas, 
en unes declaracions a la 
agència 
d'altres opinions sens dubte 
discutibles, almenys per nos- 





La 
Dec 


ae — és —na —l Tal 


El Doble: de Catalunya no podrà assistir indiferent a es" 


' concrets, 
çar a parlar-se de transferèn- 


"Cifra" —al costat... 


"la comissió mixta està sub- 
jecta a la direcció del Con- 
sell", que "la Generalitat no 
pot rebre ordres de ningú" i 
que "Catalunya té dret a tenir 
aquesta Generalitat amb un 
contingut polític". 


Però tot això no pot fer-nos 
oblidar les dificultats. Fins 
d'aquí dos o tres mesos no hi 
haurà els. primers resultats 
no podrà comen- 


cies. No és cap secret que hi 
ha recels, actituds resistents 
'—a Cops per raons polítiques, 
altres per la pura inèrcia de 
l'aparell de l'Estat— i que el 
"match" promet ser emocio- 
nant. En qualsevol Cas, però, 
el poble de Catalunya no po- 
drà assistir indiferent a les ne- 
gociacions amb Madrid, sinó 
que caldrà que es mobilitzi en 
defensa.de l'autonomia, inse- 
parable de la democràcia i del 
Canvi. Per això l'acte promo- 
gut per l'Entesa dels Catalans 
per divendres, dia 17 de fe- 
brer, té tot el simbolisme 
de la capacitat de mobilit- 
zació de Catalunya per re- 
cuperar el seu autogovern, 
imprescindible per, consolidar 
la democràcia. 


Mentrestant, la Generalitat 
ha començat a rutllar amb 


"pg: a 
a, 





negociacions amb Madrid (Foto d'arxiu) 





l'estudi de mesures diverses. 
Al costat de questions anec- 
dòtiques com el sou dels 
consellers o del president, hi 
ha l'esttudi del "Fons Català 
de la Seguretat Social", la 
possible — autogestió — per 
a l'Hospital de Sant Pau, i 
una intensa activitat en re- 
lació amb els problemes d'o- 
bres públiques i urbanisme a 
Catalunya, La Generalitat té 
també el seu pressupost per a 


1978 —la simbòlica xifra de - 


200 milions de pessetes— i 
s'ha format la Comissió Mixta 
amb les Diputacions, per al 
traspàs de serveis. Quan el pa- 
norama sembla que comença 
a aclarir-se caldrà estar atent 
perqué res ni ningú no pugui 
entrebancar la marxa de Cata- 


lunya cap a la seva' autono- : 


mia. Ni les provocacions, ni 
els intents d'importar la vio- 
lència a Catalunya, però tam- 
poc les indecisions del govern 
de Madrid no poden frenar 
una aspiració que és un dret 
i alhora una exigència. 


Papus, Sgala, Viola... Violència dcontra 
qui2 éUn conserge, una sala de festes, un po- 
lític en decadència2 Temor, indignació, deses- 
tabilització, aquest és el blanc. 


Per alguns, la mort violenta és un bon 
pretext per retrobar-se de funeral en funeral. 
Un bon moment per acusar de traidors els 
membres del Govern i per llançar visques a 
l'Exèrcit, tot reclamant el cop d'Estat que 
acabi amb la democràcia, l'autèntica culpable 
que aquestes coses passin. El funeral del 
matrimoni Viola no fou una excepció. Allí 
estaven els nostàlgics aplaudint Coloma Galle- 
gos i reclamant el poder per a l'Exèrcit: aques- 
ta vegada el traidor de torn fou Martín Villa, i 
livan recordar que havia cantat el Cara al Sol. 


La dictadura, amb el seu ús, va desgastar 
una expressió que condemnava "la violència 
del signe que fos". Avui els signes apareixen 
confusos. És impossible endevinar on comença 
un color de la violència i on acaba l'altre. Els 
colors es barregen amb una facilitat sospitosa. 
Les sigles amaguen intencions contradictòries. 
Només una cosa resta clara: qui són els gua- 
nyadors de la mort, què es pretén amb la seva 
manipulació. l els guanyadors de la mort, 
els derrotats de la vida política per la voluntat 
popular, eren allí, en aquest funeral i en tots 
els funerals, fent de la mort un pretext, recla- 
mant el dret a la dictadura, a la més brutal de 
les violències. 

Un top més ens ha sorprès "l'eficàcia" de la 
policia davant del criminal atemptat que costà 
la vida al matrimoni Viola. I que quedi clar 
.que ara més que mai voldríem una policia efi- 
caç. D'antuvi, va sorprende que Martín Villa 


i Violèrcia, comtra qui2 


vingués ue Madrid com aquell qui diu amb ta 
solució quan, en unes primeres declaracions, 
es va referir al cas Bultó. Després, la policia 
ens "demostrava", amb pèls i senyals, qui eren 
els assassins. No serem pas nosaltres que fa- 
rem el judici, però per les informacions que: 
han aparegut fins ara no tot queda ben lligat, 


- elements com la carta dels acusats desmentint 


la seva participació en el cas Viola, com també 
la manera com han estat pressumptament 
identificats, creen seriosos dubtes que merei- 
xen un aclariment per part de la policia. Si 
més no, en aquest cas voldríem que les co- 
ses quedessin clares, Hi ha massa teranyines 
sobre diferents casos de violència: Papus, Cor- 
reo, Bultó, i ja no parlem de certs segresta- 
ments o altres accions del famós GRAPO. 
Hom té la impressió que no sempre s'arriba al í 
fons del fons. 


Els partits democràtics catalans —no podia 
ser d'altra manera— hem condemnat l'acte 
criminal i hem denunciat els "atemptats des- 
estabilitzadors a càrrec d'elements contraris 


" al procés democràtic que, moguts per interes- 


sos aliens a la causa que diuen defensar, no 
dubten a recórrer als mètodes més crimi- 
nals per sembrar la confusió i la por, inten- 
tant crear, d'aquesta manera, les condicions 
per a una possible involució política", 
Aquesta condemna conjunta de CDC, 
PSC, PSOE i PSUC demana al poble de Ca- 
talunya serenitat i suport a les institucions 
democràtiques. Perquè, al capdavall, es 
tracta que els provocadors no surtin amb la 
seva. Que els qui troben la seva raó en la sang 
i en la destrucció topin amb la fermesa del 
poble i de les institucions democràtiques. 


filar prim 





CARLES FORTUNY 





Aquests darrers dies sembla que un dels principals conflic- . 


tes entre les forces polítiques democràtiques catalanes sigui 
el de la determinació del nombre de llistes sobre les compe- 


tències autonòmiques que ha de contemplar la futura Cons- : 


titució de l'Estat espanyol. 


Hom, pot argumentar, a favor de l'existència d'una sola 
llista, el gran marge de possibilitats que es deixaria obert 
perquè cada'nacionalitat o regió es fes el seu Estatut a la se- 
va mida. delimitant ta Constitució només els poders expres- 
sament reservats al govern central. Es constitucionalitzaria 


, així una certa concepció federalitzant, que permetria en el 


futur, amb el progressiu Canvi de la correlació de forces, l'ei- 


xamplament de les competències autonòmiques. Els aspec- " 


tes més febles d'aquesta. opció són precisament la prolon- 
gació d'això que hem dit: una correlació' desfavorable per a 
les autonomies duria a' retallades sensibles dels Estatuts. A 
més, el fet de no precisar en la Constitució les competèn- 
cies, obliga a una negociació amb el poder central que li fa- 
cilita més possibilitats d'arbitrària interpretació de quines 
són les facultats a concedir, 

Tres Nistes, diuen els defensors d'aquesta segona posició, 
serveixen per obviar a aquella dificultat, ja que la Constitu- 
ció defineix exactament les competències autonòmiques i 
ningú, ni cap govern central, no les pot disputar. D'aquesta 
manera es protegirien constitucionalment les facultats auto- 
nòmiques al mateix temps que es tractarien a nivell d'igual- 
tat absoluta totes les aspiracions a l'autogovern. Ara bé, 

4 4 








, llistes, per exemple), 








Temor, indignació, desestabilització: aquest és el veritable blanc de la violència (Foto arxiu) 








potser aquest darrer Neioeit: la garantia constitucional 
per la igualtat absoluta, mostra la feblesa d'una i altra posi- 
ció en tant que se situin només que sobre.el pla jurídic. La 
diversitat política innegable entre les nacionalitats i regions 
de l'Estat espanyol potser quedaria excessivament encotilla- 
da en tres rígides llistes, per exemple. 


L'aspecte més important és el polític. La questió fona- 
mental és: tautonomies polítiques sí o no2 La resposta, que 
pot semblar senzilla, no és gens planera si tenim en compte 
que patim tots encara les consequències de més de dos se- 
gles i mig de ferotge centralisme, reforçat en aquests darrers, 
quaranta anys de dictadura. Hem de tenir en compte que hi 
ha alguns que no voldrien cap tipus d'autonomia (ni d'una, 
ni de tres llistes) i que aquests són els mateixos que no vol- 


drien cap tipus de democràcia, i que pretenen aigualir-ho 


tot amb eternes preautonòmies administratives i amb pseu- 
do-democràcies. .. 


Per tot això, a les raons jurídiques hem d'afegir-hi les po- 
lítiques: el divers graú de maduresa política de les nacionali- 
tats i regions junt amb la comuna aspiració a l'autogovern, 
la unitat de tots els demòcrates per millorar la Constitució i 
per eixemplar les autonomies, la unitat de totes les forces. 


"democràtiques catalanes per dur a terme una actuació con- 


junta en defensa dels drets del poble de Catalunya. Avui 
com avui, els objectius fonamentals són: una Constitució 
oberta i una Generalitat democràtica. No s'hi tal començar 
a barallar-se per aspectes importants però secundaris (les 


per RAFAEL RIBÓ 


Una, dues, ÉrOS... Histes2 


3-2-18 / treball / pàgina 3 





re 4 


— 


—— —— a EE LE 


" titucional 


ea hg. 


política 














La carrera cap als ajuntaments 


Les eleccions municipals 





constitueixen ja el centre 


d'atenció de molts partits polítics catalans, que estan 
resituant la seva política- d'aliances per quan es con- 
voquin aquestes eleccions que han de dur-nos una ve- 
lla aspiració: els ajuntaments democràtics. De tota 
manera, val la pena subratllar la indecisió encara a es- 
cala governamental respecte a la convocatòria de les 


muncipals. 


La darrera posició de la 
UCD sobre el tema ha estat 
expressada —no se sap si ofi- 
cialment o únicament com a 
posició provisional— pel vi- 
cepresident Abril Martorell, 
que les ha situat a les darre- 
ries del mes de juny, després 
'de l'aprovació, per referèn- 
dum, de la Constitució. Això 
no obstant, les passes que ha 
de fer encara el projecte cons- 
—que ha rebut, 
com se sap, més d'un miler 
d'esmenes, que poden quedar 
reduides a unes tres-centes— 
fan difícil de preveure que el 
referèndum tingui efecte el 
maig. Ningú no dubta, però, 
de la urgència inexcusable de 
les eleccions municipals per 
sortir del caos administratiu i 


" pràctic en: què es troben la 


major part. dels municipis : 
d'Espanya. De tota manera, la 
UCD, més enllà del calendari 
oficial, té interès a convocar 


les municipals en el moment 


'La UCD prepara la seva campanya electoral: "UCD en mar-. 
ha", La foto d'E. Quintana ens mostra un moment de la re- 
. Cent presentació a Mataró del partit del govern. - 


que millor li convingui. Des- 
prés de l'aprovació de la 
Constitució és un moment si- 
cològicament bo: Adolfo 
Suàrez i UCD serien presen- 
tats com els eixos de la re- 
forma política, els motors del 
procés democràtic, oblidant, 
és clar, les altres forces políti- 
ques. Es tractaria, doncs, de 
rendibilitzar políticament l'a- 
provació de la Constitució i, 
paral Jelament, de muntar una 
gran campanya publicitària 
per a la qual UCD està fent ja 
estudis econòmics, alhora que 
d'utilitzar la TV, cada vegada 
considerada més com un pa- 
trimoni del partit en el govern 
Que no pas com un servei pú- 
blic.- . 


Però tornant al tema cen- 
-tral, assenyalem els reajustos 


que s'estan produint. D'una 
banda, hi ha intents de ressus- 
citar el "Front d'Esquerres", 





CASA I FAMILIA, 
MAS I TERRA... 


CATALU NYA 


I0090 tamíties Í 


tala 


CINVIC Jitve 


1000 FAMÍLIES CATALANES 
de Enric Jardi 


cs 


RE 


En aquent volum. Enric Jardi ens ta una exposició da ies 
tamilias que configuren la parsonalitat cultural de Catalunya. 


E DOPESA 


GRUP aMUNDO. D'EOICIONS 


pàgina 4 / treball / 3-2-78 


Progo m area ton : 
La mempta: de 1000 (AMUS CATALANS - 





en una fórmula que podria 
incloure Convergència Demo- 
cràtica de Catalunya, Esquer- 


"ra Republicana, Front Nacio- 


nal i Unió Democràtica de 
Catalunya. Això almenys, re- 
clamen militants d'aquestes 
formacions temorosos tant 
d'un possible avanç de l'es- 
querra (PSC-PSOE i PSUC) 
com de la UCD. Però el 
"Front d'Esquerres" sembla 
difícil. Convergència Demo- 
cràtica té tendència a aliar-se 
únicament amb —Esquerra 
Democràtica, si bé no descar- 
ta la possibilitat d'acords 
parcials —o d'acords progra- 
màtics de govern— amb altres 
forces i en funció de casos, de 
municipis, concrets. Un arti- 
cle de Jordi Pujol, secretari 
general de CDC, publicat a 
"Convergència", Òrgan d'a- 
quest partit, revela que la po- 
lítica d'aliances de CDC serà 
molt mesurada, selectiva i rea- 
lista. Sens dubte, pesa' sobre 
CDC encara l'experiència ne- 
gativa del seu acord —i és un 
dir— amb el Partit Socialista 
ex-Reagrupament, ara abocat 
a entendre's (gosaríem dir 
forçosament si de debò no vol 
ser esborrat del mapa) amb el 
PSC i el PSOE. Un Front 
d'Esquerres sobre la base úni- 
cament d'Esquerra Republi- 
cana, Front Nacional —amb 
profundes divisions a causa de 
la questió de l'independentis- 


me— i Unió Demoeràtica di- 
fícilment pot tenir sortida. 


No fóra descartable, i potser 
és prematur parlar-ne, un 
pacte vertebral al voltant de 
CDC-EDC però en el qual els 
dos partits-eix tindrien molt 
d'interès a deixar clares les 
coses i no repetir les expe- 
riències negatives del passat. 


Pel que fa a la dreta, i 
deixant de banda Alianza Po- 
pular, l'operació de crear. el 
nou partit de centre-dreta 
(parlant en propietat se 


n'hauria de dir de dreta) a Ca-. 


talunya és més dificil que no 
podia semblar en un determi- 
nat moment. Es tracta d'unir 
la UCD amb el Centre Cata- 


a là, el Club "Maritain" (el sec- 


tor més dretanista de la De- 
r'mocràcia Cristiana catalana, 
escindit d'UCD) i els supervi- 
vents de la "Lliga de Cata- 
lunya'" de Josep Maria Figue- 
res. En definitiva, la creació 
d'una Unió del Centre Demo- 
cràtic amb tarja d'identitat de 
Catalanisme i amb el suport 
de persones i grups que mal- 
grat les seves discutibles posi- 
cions no han arribat a la de- 
mocràcia a la darrera hora. La 
questió nacional és un dels 
elements de la discòrdia. 


El PSC i el PSOE aprofun- 
diran sens dubte, encara més, 
les seves relacions cara a les 
municipals, reforçats relati- 
vament amb la incorporació 
de fet del PSC-Reagrupament. 
La posició socialista, ara com 
ara, és la d'anar sols a les elec- 
cions, no decantant-se en 
principi per cap política d'a- 
liances al marge del camp so- 


cialista. De tota manera, cal - 


esperar la Llei Municipal per 
saber les possibilitats que ofe- 
reix cara a establir pactes que, 


a algunes comarques, es fan 


imprescindibles si de debó es 


vol garantir la transformació 
democràtica — dels —ajunta- 
ments. Aquesta política ha 
estat defensada pel PSUC, 


Conscient que posicions ''ai- 


llacionistes" per part dels par- 
tits democràtics solament afa- 
voririen la perpetuació dels 
actuals interessos instal.lats a 
escala municipal. També als 
ajuntaments —i això no és un 
tòpic pels qui coneguin la red- 
litat— caldrà governar durant 
una- llarga etapa mitjançant 


Una política de consens Per . 


acabar amb tants i tants bún- 
quers municipals i establir, 
simplement això, una actua- 
ció democràtica, 
transparent. 


C.F. 





honesta ji: 









La carrera cap als ajuntaments ha començat. Els partits exami- 
nen les seves possibilitats i els veins dels pobles i ciutats de Ca- 
talunya continuen reclamant solucions als seus problemes. (Fo- 
to d'arxiu) 


Per reclamar fes eleccions 
Els pertits criden 
a vna "ecció política" 


Una declaració dels partits polítics integrants de la 
Comissió Nacional per a la Política Municipal a Cata- 
lunya, exigint la immediata convocatòria i celebració 


- de les eleccions municipals i reafirmant l'exigència 


d'una llei municipal democràtica, fou firmada i expli- 
cada públicament pels secretaris generals o principals 


dirigents de cada partit, el dia 28 de gener. En aquesta 


ocasió, els partits signants s'adrecen també a les forces 
polítiques catalanes a nivell local i comarcal, perquè 
donin suport a aquesta declaració i desenvolupin una 
acció política a tot Catalunya en el mateix sentit. 


Amb aquest objectiu els 
partits de la Comissió Nacio- 
nal han fet pública una crida 
que reproduim: 


"Els Partits Polítics sota- 
signants, s'adrecen a les seves 
respectives organitzacions lo- 
cals i comarcals perquè elabo- 
rin, firmin i facin pública una 
declaració exigint la convo- 
catòria i celebració de les 
eleccions municipals —abans 
de tres mesos. Tot endarreri- 
ment de la contesa electoral 
serà considerat pels partits so- 


tasignants com una injustifi-: 


cada i irresponsable posició 
partidista de qui la defensi, de 
greus consequències per a la 
bóna marxa de la naixent de- 
mocràcia i autonomia. 


"Els partits. polítics sota- 


signants consideren que, des. 


del 15 de juny fins ara, han 
tingut una actitud responsa- 
ble de col.laboració i inter- 
venció en la vida municipal 


-que ha permès cobrir aquest 


període: difícil de transició 
evitant perilloses situacions 
de caos social i de buit de 
poer. Però la interinitat dels 
ajuntaments i la seva degrada- 
ció inevitable reclamen amb 
urgència les eleccions, i des 
d'ara anunciem que no volem 
responsabilitzar-nos de cap 
manera de la greu situació 
que es .crearà a molts muni- 
cipis de Catalunya si no hi ha 
eleccions municipals molt 


" aviat. 


"Els partits sotasignants s'a- 
drecen als ajuntaments per- 
què el ple, o en el seu defecte 
els batlles i regidors, nominal- 
ment s'afegeixin a la declara- 
ció dels partits polítics de la 
seva localitat. 


"També ens adrecem a les 
organitzacions —empresarials, 


sindicals i professionals, a les 
entitats culturals i esportives, 
a les associacions de veins, 
etc., perquè facin una decla- 
ració, conjunta-Q per separat, 
en la qual donin suport a ja 
declaració dels partits polí- 
tics. 


. "Als pobles o ciutats on es 
consideri possible, considerar- 
ríem encertada la celebració 
d'un acte públic, en un local 


2 al 5 de febrer 





tancat, en el qual els partits 
polítics signants de la declara- 
ció exposessin la situació mu- 
nicipal i expliquessin la ur- 
gència de la celebració de les 
eleccions municipals. 


"Aquesta acció política ha 
de realitzar-se a tot Catalunya 
durant la primera quinzena de 
febrer. Demanem, per tant, a. 
les organitzacions locals dels 
partits polítics, com també 
als ajuntaments i entitats, que 
facin pública la seva posició 
com més aviat possible, Tal 
com s'ha fet amb la declara- 
ció de la Comissió Nacional 
de Partits Polítics, recoma- 
nem que la declaració que s'a- 
provi a cada localitat s'envii a 
la presidència del Govern, als 
grups parlamentaris i a la pre- 
sidència de la Generalitat, i 
també als mitjans de comuni- 
cació," 


, PIANO IMPROVISACIONS, Daniel Chain 
GUITARRA FLAMENCA, Matilde Rossi 


41.30 nit i diumenge 8.30 vespre 


. 9al 12 de febrer 


"LA VOSS DEL TROPICO" 


11.30 hit i diumenge 8.30 vespre 


———————————— a z—sç 


16 al 19 de febrer 


4 À 
ENRIQUE MORENTE acompanyat per 
PEPE "HABICHUELA", GUADIANA 
l JUAN CARMONA. Guitarristes, "palmeros'" 
i "bomgoseros" 


23 al 26 de febrer 


ALMENT.TNT 
JAZZ-ROCR 


11.30 nit i diumenge 9.30 vespre 


————————————————————————v gç ça 


 PLATERIA, 65 - TEL. 319 86 41 





- BARCELONA-3 





- 6 Ps " 
política 
les altres, com les dues grans opcions sindicals, Í entre 
aquestes dues, CCOO se situa en primer lloc seguida a 
una distància considerable per UGT (dades del 28 de 


gener: 1.146 delegats de CCOO i 343 delegats 
d'UGT). 


——————————————————————————————ÉÉ Ec aca 








Quan aquest número de TREBALL estigui al carrer 
les eleccions sindicals hauran assolit el seu punt culmi- 
nant. Divendres, 3 de febrer, és el dia recomanat per 
les centrals. sindicals perquè es facin les votacions al 


han fet i moltes les faran després, 


La tònica a Catalunya, pel que fa als resultats de les 
eleccions que s'han fet fins ara, no ha sofert variació: 
CCOO i UGT apareixen, amb molta diferència sobre 


major nombre d'empreses, encara que algunes ja les 








(1) no afiliats 







(Font: Comissions Obreres), 


Balanç de resultats del mes de gener (fins el dia 25) 


Balanç global de resultats del mes de gener (fins el dia 1 de febrer) 


Sobretot, a/ cinturó de Barcelona 


Efeccions: clar 
avaeníalge de CC co 


Malgrat el silenci del Go- 
vern, que ens vol fer creure 
que aquí no passa res, les 
eleccions sindicats estan supo- 
sant una gran mobilització 
dels treballadors que troba la 
justa dimensió a l'interior de 
les empreses. L'objectiu de 
Comissions. Obreres, "que la 
democràcia entri a les empre- 
ses", s'està complint en part. 
Són moltes les empreses ma- 





terialment empaperades. de 
propaganda i de murals, men- 
tre que les diverses opcions i 
programes són oferts i expli- 
Cats als trebailadors a partir 
dels més diversos mecanismes. 
Estem, doncs, davant d'un au- 
tèntic debat sindical de mas- 
ses que té com un dels ingre- 


dients importants la Carreró I 


got P 





per part de les diferents cen- 
trals. De tot això en sortirà 
enfortida la consciència sindi- 
cal dels treballadors i ta seva 
Capacitat d'acció. 


Fins ara s'ha produit un joc 


de xifres sobre els resultats on. 


no sempre ha pesat l'element 
partidista. És molt difícil de- 
manar objectivitat, en uns 


moments que les xifres poden 


condicionar ets resultats finals 
i esgrimir-sé com a instru- 
ments de la pròpia campanya. 
També és cert que els resul- 
tats són recollits per les cen- 
trals sindicals a partir de les 
dades -que els proporcionen 
els seus militants, i es dóna el 
Cas que allà on no hi ha mili-: 
tants d'una central o no pas- 





Al NS: 








sen la informació, aquesta no 
se n'assabenta. D'altra banda, 


el Govern, argumentant una 


imparcialitat que s'acosta més 
a un boicot, fa ben poca cosa 
per millorar aquesta informa- 
ció. Quan el ministeri de Tre- 
ball s'ha decidit a donar Xi- 
fres ho ha fet tarà i mala- 
ment, El senyor Jiménez de 


— Parga sembla molt més atra- 


fegat a donar a llum el sindi- 
Cat groc "made" UCD que no 
a informar al país. Cal esperar 
que la coordinació prevista 
entre UGT i CCOO de cara a 
l'homologació dels resultats 
rutllarà i que, a la fi, sabrem 
de bona font qui és qui en el 
món sindical. 5 


Pel que fa als empresaris, la 
norma és donar facilitats per 
a la realització de les elecci- 
ons. Algunes excepcions la- 
mentables cerquen "purgar'' 
algun dirigent obrer, general- 
ment de CCOO, mètode bun- 
querià que, segons veiem, en- 
cara utilitzen, certes direcci- 
Ons. Són també un nombre 


molt petit les empreses que. 


posen pegues a les eleccions. 


El" nostre empresariat està dis- 
posat a assolir homologacions 
a nivell europeu, entre altres 


, COSes perquè no li queda sl 


membres 


comitès 


per cent: 


per cent: 


remei: fins i tot sembla que la 
rebequeria d'en Ferré Salat i 
els sus "boys'' pel Pacte de la 
Moncloa hagi estat un mal- 
son. 

Per les dades que tenim, Co- 
missions Obreres obté els seus 
millors resultats a les comar- 
ques industrialitzades del cin- 
turó de Barcelona, concreta- 
ment al Baix Llobregat, Va- 
llès Occidental i Barcelonès. 
Però també cal destacar els 
bons percentatges assolits a 
comarques com el Vallès Ori- 
ental i Osona, així com a Tar- 
ragona i Lleida. Pocs resultats 
encara del Bages i del Mares- 
me, on CCOO tenen una real 
implantació, mentre que a Gi- 
rona les forces estan molt ani- 
vellades amb UGT. 


JOAN SANJUAN 









BARCELONA 
L'HOSPITALET 
BAIX LLOBREGAT 
BESÒS 
EL MARESME 
VALLÈS ORIENTAL 
VALLES OCCIDENTAL 
OSONA " 
— BAGES 
BERGUEDÀ 
TARRAGONA 
GIRONA 
LLEIDA : 






















TA MEMBRES 
COMARQUES EMPRESES LLADORS E OMiTE. Jec.0o) ver csur Í. su 


RESULTATS ELECTORALS DEL 1 AL 28 DE GENER DE 1978 fon Es RE cescens 
RES prelr 3 



























Mural de Comissions Obreres a l'ARMCO, del Vallès Oriental 


(Foto E. Quintana) 


i . ds 
i Aquesta setmana comença la fase culminant de les elec- 
cions sindicals en algunes empreses i Zones, però ara és quan 
s'arriba al moment decisiu. 





f 
È 
i 


i Qui vencerà7 Jo diria que és important que venci fa clas- 
se obrera, que venci la unitat dels treballadors, que venci 
l'enfortiment de la seva organització, de la seva capacitat de 
Z combati i de negociació. 


Precisament perquè això és el que cal aconseguir, els co- 
munistes prestem suport als candidats de Comissions Obre- 
res (CCOO). No perquè CCOO sigui umsindicat comunista, 
com pretén una certa propaganda interessada a deformar els 
fets, sinó perquè considerem que CCOO és el sindicat que 
serveix millor els objectius abans esmentats, unitat de la 
tos o elasse Obrera, enfortiment de la seva organització, reforça- 
4. ment de la seva capacitat de combat i de negociació. 


mega qe trec ora ama mm 


ae RC T 


Cada empresa i de cada ram. 





dEn què ens basem per afirmar això2 Ens basem en l'ex- 
periència d'aquests anys. El franquisme va destruir violen- 
tament les organitzacjons sindicals de la classe obrera i va 
voler ficar tots els treballadors en uns sindicats dirigits pels 
i, jerarques del Movimiento, per- evitar que els obrers pogues- 
sin comptar amb sindicats propis, amb sindicats de classe. 


Ranes 


Reconstruir una organització sindical de classe i crear un 
instrument sindical Unitari que permetés als treballadors 
4. tecuperar la seva capacitat de lluita verdadera fou, sota el 
franquisme, una feina enormement difícil, una verdadera 
obra de romans. Els homes i dones que encapçalaren aque- 
lla tasca de reconstrucció d'un sindicat de classe en la prò-' 
pia lluita de cada dia, a cada empresa, van patir mil perse- 
Cucions, foren despatxats, perseguits, empresonats. No fa 
pas gaire temps encara es van demanar, per a Marcelino Ca- 
macho i els seus companys del procés 1.001, penes de fins a 
vint anys de presó per haver reconstruit el moviment sindi- 


cal de classe. lisme. 


ESSCCiorns 
Sindicals 


per JORDI SOLÉ-TURA 


L'eix principal d'aquesta reconstrucció d'un autèntic mo- 
viment sindical fou la creació i el progrés, a partir dels anys 
seixanta, del moviment de Comissions Obreres (CCOO). 


Les Comissions Obreres no foren inventades per ningú des 
de dalt ni es varen reduir a unes simples sigles. Foren, des de 
la seva aparició, Un moviment sindical forjat en la Huita de 


sc Sorgiren com un moviment unitari on és trobaren treba- 
lladors comunistes, socialistes, cristians, etc. Els va unir la 
seva dedicació comuna a la lluita per crear un sindicat unita- 
ri de classe, contra el verticalisme franquista. 


Comissions Obreres van tenir, doncs, des del comença- 
ment, un triple component: en primer lloc, foren una orga- 
nització sindical unitària, en segon lloc, foren instruments 
d'acció reivindicativa i de negociació als propis llocs de tre- 
ball, lligats als problemes concrets de cada empresa i de ca- 
da ram, en tercer lloc, foren un instrument decisiu en la llui- 
ta democràtica contra el franquisme i, per consegúent, assu- 
miren totes les dimensions d'aquesta lluita, més enllà, fins i 
tot, de la pròpia acció reivindicativa a l'empresa. Per això es 
va poder parlar, des del començament, d'un sindicalisme de 
nou tipus, d'un verdader moviment socio-polític que abra- 
Çava tots els problemes que afecten els treballadors dins i 
fora de l'empresa i que es plantejava per ell mateix totes les 
grans questions de la lluita per una nova societat, pel socia- 






Tot això fou decisiu per reconstruir el moviment sindical 
de la classe obrera i per fer pesar decisivament els treballa- 
dors en la lluita per l'enderrocament del franquisme. Per ai- 
XÒ cap demòcrata ng pot considerar Comissions Obreres 
com una cosa-aliena, com una cosa instrumentalitzada per 
un sol partit. La lluita per la democràcia a Espanya no hau- 
ria tingut les dimensions que ha tingut sense l'aportació de- 
cisiva de Comissions Obreres. t si els treballadors comunis- 
tes han impulsat des del primer moment el desenvolupa- 
ment de Comissions Obreres i ocupen llocs de responsabili- 
tat en la seva organització és exclusivament per això: per- 

. què Comissions Obreres,ha'estat el principal instrument de 
lluita dels treballadors tots aquests anys i la principal forma 
de progrés de la seva unitat de classe. 


Per la manera com s'ha esdevingut la desaparició del fran- 
quisme i el trànsit a la democràcia, aquesta unitat aconse- 
guida a través de Comissions Obreres sembla que s'ha tren- 
cat. Han aparegut altres centrals sindicals, altres sigles. I Co- 
missions Obreres s'ha vist obligada a anar a les eleccions sin- 
dicals com una central més, en competència amb d'altres. 


Aquesta divisió no afavoreix gens els treballadors. l menys 
els afavoreix téoritzar aquesta divisió i cridar-los a votar a 
una central pretesament "'socialista'" contra una altra prete- 
sament ' 'comunista", El que és realment seriós és cridar-los 
a'votar en funció dels seus problemes, de les seves aspiraci- 
Ons i dels seus interessos. El que és realment seriós és cri- 
dar-los a reforçar la seva unitat, a elegir els millors com- 
Panys de lluita, independentment de la seva ideologia i de la 
seva adscripció a un partit polític o a cap. l això és també el 
que ha fet i fa Comissions Obreres (CCOO) en la campanya 
d'aquestes eleccions sindicals. Per això també, els comunis- 
tes expressem el nostre suport a CCOO. 


Na 


mentalitzacions i situar les Coses en el seu just terme. 


IN, 


il 
i 
I 
Crec que era i és convenient dir tot això.per evitar instru- R 


L ats pes dema a AR 


ES NE SE EE ET mama El 
a SA RR 3 2-78 / treball / pàgina 5 


ei 

R 
i 
I 


ms 


mea ee 1 1 dt a EU tr red 


aa a qe art a 


N 


EC 


——— — a a P pr al ep 


política 








A la província "de Barcelona r 


Metall: ara, 
el COMVOrs 


El nou marc polític comporta variacions a diferents 
àmbits. El Pacte de la Moncloa i les eleccions sindicals 
no queden al marge a l'hora de plantejar la negociació 
d'un conveni d'àmbit provincial com és ara el del me- 
tall a Barcelona. Sobre això hem mantingut una con- 
versa amb Pere Camps, membre de la Federació de les 
Comissions Obreres del Metall de Barcelona, federació 
que compta avui amb 150.000 afiliats. 


—dCom es presenta el con- 
veni provincial del metall en 
línies generals2 


En aquest moment hi ha 
divergències respecte a qui 
negociarà per la part obrera, a 
qui formarà part de la comis- 
sió negociadora. Dins del món 
sindical del metall hi ha dos 
blocs. Un, encapçalat per la 
UGT, i un altre encapçalat 
per CCOO. La UGT diu que 
negociin només les centrals 
sindicals: i nosaltres, com la 


. USO i el SU, considerem que 
.ha de ser una negociació mix- 


ta: que els comitès d'empresa 
elegits en les presents elecci- 
ons han de jugar un paper no 
solament dins l'empresa, sinó 
que han de tenir delegats dins 
la negociadora, i:ser-hi amb 
les centrals sindicals que te- 
nen un pes específic dins del 
ram. 


—lLa plataforma reivindica- 
tiva que haurà de servir per 


fer seure ambdues parts i co-. 


mençar la negociació, destà 
enllestida 


—No encara. Nosaltres, per 
la nostrà banda, creiem que 
s'ha d'aplicar el Pacte de la 
Moncioa totalment, al nostre 
ram. Això significaria no sola- 
ment allò que es refereix a la 
massa salarial, sinó que in- 
clouria el control de la Mútua 
Siderometal.lúrgica, l'aplica- 
ció de l'amnistia laboral al 
ram, la creació de comissions 
mixtes per ocupar-se dels ex- 
pedients de crisi, una comis- 
sió central que s'encarregués 


de seguretat i higiene, nego- 
ciar l'accés sindical dins l'em- 


presa en el nostre ram, el codi — 


de drets dels treballadors, etc. 
La plataforma, ara com ara, 
s'està elaborant. 


—dQuina és la importància 
d'aquest conveni, que serà el 
resultat no solament d'una 
etapa econòmigament dife- 

" renciada, sinó d'una nova eta- 
pa política2 


—Aquest conveni afectarà 
prop de 300.000 treballadors. 
Volem introduir-hi una clàu- 
sula que porti cap a una pro- 
pera negociació que ja sigui 
d'àmbit de tot Catalunya. Se- 
ria un primer pas per fer un 
conveni estatal del metall. A 
Lleida es va fer una assem- 
blea, quan la negociació del 
seu conveni, on es va parlar ja 
d'això. l nosaltres també vo- 
lem anar per aquí. 


—Sobre els convenis, voldria 
que m'expliquessis on recau 
més interès dins la nova dinà- 
mica socio-laboral, den els 
convenis comarcals-o provin- 
cials, per exemple, o en els 
convenis d'àmbit més supe- 
riorP 


—El. sindicalisme que hem 
de practicar s'ha d'assemblar 
molt més a l'italià que no al 
francès, per posar-te un exem- 
ple. Si nosaltres anem a un 
conveni general a nivell de tot 
un Estat o a nivell d'una na- 
cionalitat, sempre surt més 
beneficiada la part menys 
organitzada del dmoviment 


LT indici 
AGÈNCIA DE PUBLICITAT DE SERVEIS PLENS 


4: CREACIÓ REALITZACIÓ DE: — . 
' Campanyes publicitàries - Anuncis - 


Pellicules publicitàries - Cinema 


i T.V. 


Plafons publicitaris — Ràdio 


PUBLICITAT DIRECTA: 
Opuscles - Catàlegs - Cartells - "etc. 


LLENÇAMENTS - DIFUSIÓ 
d'abast nacional - regional - provincial - 
local - en tots els medis. 


Lndice 
ARTS GRÀFIQUES 
8 TALLERS D'IMPRESSIÓ EN OFFSET I 


TIPOGRAFIA. 


e ALTA QUALITAT EN TOTS ELS TREBALLS. 


e SERVEI RÀPID. 


e PUNTUAL SEGURETAT I SERIETAT EN EL 
LLIURAMENT D'ENCARRECS. 

e PRESSUPDSTOS RIGOROSAMENT AJUSTATS. 

e EXPERIÈNCIA EN L'EDICIÓ DE LLIBRES I 


REVISTES 


4 


indice 


Sempre cap al futur 


Casp, 118-120, 5à., 2" - 


Tels. 225 60 85 - 225 67 87 


BARCELONA - 13 


pàgina 6 / treball / 3-2-7 8 "mm 





L) 





El metall de Barcelona: ara, el 
conveni (Foto E, Quintana) 


obrer. Això significa' que, en 
sectors on el moviment obrer 
està més organitzat, és molt 
clar que aconseguirem millo- 
res, però en detriment de la 
gran majoria que està endar- 
rerida. Si anem cap a un 
conveni d'àmbit més general 
és evident que s'uneixen totes 
les forces de tots els me- 
tal.lúrgics i aleshores es pot 
avançar molt més, es pot 
conquerir molt més, i és, en 
definitiva, molt més positiu 
per a tot el moviment obrer. 


La nova conjuntura polí- 
tica també ha portat varia- 
cions pel que fa a la represen- 
tativitat de la patronal. éQue- 
da delimitada aquesta, quant 
als seus interlocutors, en la 
negociació que s'acosta 


—Dins el metall, ja l'any 
passat va negociar la Unió Me- 
tal.lúrgica. Però respecte a la 
teva pregunta, ara ens trobem 
que la gran patronal està ma- 
nipulant gairebé del tot el 
petit patró, i això en el nostre 
ram també passa. Nosaltres 
volem no solament que la 
nostra comissió sigui repre- 
sentativa sinó que també ho 
sigui la d'ells, que representi 
tots els sectors implicats. 
L'any passat, el nostre conve- 
ni va tenir moltes dificultats a 
moltes petites empreses, i en- 
cara n'hi ha que deuen pagues 
endarrerides. Nosaltres, en 
cap moment, no ens plante- 
gem enfonsar la petita i mit- 
jana empresa, però sí que vo- 
lem aconseguir millores ni 
que sigui en allò que s'ano- 
mena salari social. 

—dEs preveuen dates per 
començar les negociacions2 


—En aquests moments falta 


que es posin d'acord les cen- " 
, -trals sindicals. Aquesta matei- 


xa setmana hi ha concertades 
unes entrevistes per perfilar 
la plataforma. Sobre aquesta, 
Crec .que en molts casos hi ha 
encara centrals que practi- 
quen un sindicalisme de resis- 
tència, que presenten plata- 
formes desorbitades que no 
s'adapten a la realitat. Una 
plataforma yrealista, d'altra 


banda —que es pot aconse- 
guir, amb inclusió d'aspectes 
de caràcter social—, pot donar 
molta més força al moviment 
obrer. 


Nou impost sobre la renda 


Tothom haurà de 
declarar imgressosS 


Pròximament es discutiran 


a les Corts les esmenes, 
presentades — pels — diversos 
grups parlamentaris, a tres 


projectes de Llei que formen 
part de la reforma fiscal: Im- 
post sobre la renda de les per- 
sones físiques, impost sobre 
el patrimoni i impost sobre 
successions i transmissions. 
La nova proposta és més pro- 
gressista que no el sistema fis- 
cal establert, si bé presenta 
una sèrie de limitacions. La 
discussió de projectes d'a- 
questa naturalesa està previs- 
ta als Pactes de la Moncloa. 


Entre els progressos contin- 
guts en el projecte cal asse- 
nyalar que el concepte de cap 
de família queda substituit 


pel d'unitat familiar, que en- 


globa els fills. legítims, adop- 
tats, legitimats o naturals re- 
coneguts, com feia la legisla- 
ció civil aprovada per la Gene- 
ralitat. Té present la possibi- 
litat de separació matrimoni- 
al. També preveu desgrava- 
cions per raó de dependència 
dels ascendents (pares i avis). 
La progressivitat de les tarifes 
es reflecteix en el fet que els 
tipus són creixents fins arri- 
bar als deu milions, mentre 
que abans quedaven estancats 
als cinc milions. D'altra ban- 
da, les tarifes impostos són 
més baixes. 


En el cas que les retencions 
que durant l'any hagin fet les 
empreses als seus treballadors 
siguin superiors a, les que cor- 
respondrien per l'impost so- 
bre la renda, l'Administració 
es compromet a tornar la di- 
ferència en un termini no su- 
perior a trenta dies. 


La consolidació de l'impost 
sobre el patrimoni en la for- 
ma d'impost definitiu grava- 
rà la sola possesió de béns (ve- 
lla aspiració de les classes po- 
pulars). 





La reforma fiscal: que paguin 
més els qui més tenen (Foto 
d'arxiu) 














Aura tanins 


Ars at Li balear 









anuUncieu-vos a 


atreball 


UNE PURTIS MUetatiSTa d'NIry ar me 








sats 








La desaparició de l'impost 
sobre rendiments, de treball 
personal (IRTP) i la de tots 
els impostos a compte, mar- 
ca la superació del concepte 
actual de gravar les fonts d'in- 
gressos. Ara, no es tributarà 


pel sol fet de treballar, sinó 
sinó que tothom tindrà l'obli- 
gació de tributar com a ciuta- 
dà. Si-bé les petites empreses 
surten afavorides en poder. es- 
collir tributar pels beneficis 
als tipus impositius de l'im- 
post sobre societats, hi ha el 
perill, si l'Administració no 
agilitza els tràmits, que les li- 
quidacions definitives es re- 
tardin en estar supeditades a 
la comprovació del resultat de 
la societat per l'inspector cor- 
responent a aquest últim im- 
post. 


En el projecte de llei d'im- 
post sobre la renda hi ha una 
gran limitació a la progressivi- 
tat tributària en tant que esta- 
bleix que la quota màxima 
que pagarà una persona, te- 


nint en compte la quota que 
li resulta per l'impost sobre el 
patrimoni, no serà superior al 
50 per cent dels seus rendi- 
ments. És a dir, que aquells 
que tenen Un gran patrimoni 
però que els produeix un ren- 
diment molt petit, pràctica- 
ment no pagaran impostos. 
Aquesta és una greu imitació 
als objectius de la progressivi- 
tat de. l'impost. Cal tenir pre- 
sent que l'avantprojecte que 
circulava entre els tècnics ha 
estat retallat per UCD. El 
grup parlamentari comunista 
ha presentat una esmena con- 
tra aquesta limitació. 


Si bé la contemplació del 
projecte de llei d'impost so- 
bre renda, des d'un punt de 
vista global, ofereix Una supe- 
ració al sistema tributari actu- 
al, aquestes limitacions posen 
en perill que s'aconsegueixi 
una més justa redistribució de 
la renda. 


ENRIC CERDÀ 





cartes al director 











DEMOCRÀCIA 
A L'ESPANYOLA 





Senyor director: 


Pensem que els temps han can- 
viat, i en molts aspectes és veritat, 
però encara resten vestigis d'un 
passat anti-democràtic i de falta 
de llibertat a tots els nivells, 


El barri d'Espronceda, de Saba- 
dell, amb una llarga tradició de 
lluita, està sotmès a una constant 
marginació. La vida s'hi desenvo- 
lupa en unes condicions que no 
afavoreixen en res la salut i el 
benestar dels veins del barri. Ja no 
n'hi ha prou amb aguantar les ra- 
tes, les esquerdes als pisos, la falta 


. de llum, de jardins i un llarg etcè- 


tera. Ara s'hi afegeix el deteriora- 
ment total dels carrers per part de 
l'empresa ''Castell'"", i anomenem 
deteriorament a aixecar un antic 
asfaltat per reparar-lo totalment. 
El fet és que quan els carrers esta- 
ven aixecats s'han paralitzat les 
obres i ja no hi ha ningú que ens 
escolti. Ni el Ministeri, ni la "Obra 
Sindical del Hogar" ni ningú, mal- 
grat totes les mobilitzacions que 
hem fet. 


Dissabte, dia 21, al voltant de 
dos centenars de veins anaren a ia 


delegació del Ministeri de la Vi- . 


venda, a Barcelona, i foren rebuts 
a punta de metralleta. Després els 
invitaren a desallotjar el local. El 
nerviosisme i el pànic es van es- 
tendre en veure que ens feien una 
rebuda que no diu res a favor dels 
dirigents de l'esmentat organisme. 
dQuè podem fer davant d'aquests 
abusos2 És evident, pensem, que 
la consolidació de la democràcia 
no' pot estar al marge d'aquests 
problemes tan greus i de fets de- 
plorables com els que encara s'es- 
devenen. La nostra postura no pot 
ser altra que la total disconformi- 
tat amb aquests fets i la voluntat 
ferma de continuar la nostra llui- 
ta fins aconseguir els nostres Ob- 
jectius. 


COMITÈ ESPRONCEDA 
DEL PSUC 





L'ESCOLA HA DE SER PÚBLI- 
CA, LAICA I GRATUITA 


Senyor director: 


He llegit l'article que en Solé 
Tura va publicar a TREBALL el 
dia 30 de desembre passat. Perso- 


nalment, i per començar, haig de. 


dir que en discrepo i això, possi- 
blement, és degut al fet que sóc 
"mestre nacional" en un dels su- 


burbis més abandonats de les ro- 
dalies de Barcelona. Sóc partidari 
, de l'escola pública, laica i gratui- 
ta, perquè penso que aquesta se- 
rà la institució que en el futur po- 
drà garantir la igualtat d'oportuni- 
tats per a tots els nois i noies del 


" nostre país. Si ho analitzeu amb, 


deteniment veureu clar que men- 
tre es,mantingui l'escola privada 
a càrrec del pressupost general de 
l'Estat, l'escola pública, mancada 
de mitjans econòmics, anirà tirant 
com fins ara. Els mestres ens veu- 
rem obligats a seguir emmagat- 
zemant els nois i noies —els filis 
dels obrers— en classes de 40 i 50 
alumnes, i en aquestes condicions 
la igualtat d'oportunitats és una 
immensa utopia. 


De fet, el que m'ha mogut a es- 
eriure-us ha estat aquella part de 
l'article que diu: "l aquesta porta 
—és refereix al fet que l'escola pri- 
vada sigui ajudada amb fons pú- 
blics— no solament ha de roman- 
dre oberta ara, sinó que pot estar- 
ho en el futur, com una forma su- 
subsidiària d'impedir el dèficit 
educatiu i d'assegurar el pluralis- 


me ideològic de la nostra socie- 


tat." 


No em pot caber al cap que, en 
el futur, l'Estat no s'hagi pogut 
fer responsable d'una de les seves 
primeres obligacions: : l'educació 
i la instrucció pública, i que enca-" 
ra necessiti "formes subsidiàries 
d'impedir el dèficit educatiu". 


Tampoc no entenc que es digui 


que el pluralisme ideotògic s'asse- 
gurarà mantenint la subvenció de 
l'escola privada. d Deixant una 
part de l'aparell educatiu en mans 
de sectors molt determinats, i 
que, en general, responen a uns in- 
teressos que tots coneixem de so- 
bres, assegurem el pluralisme ide- 
ològic2 


Bé, també haig de dir que per a 
mi ha estat un consol el fet de 
veure, en el mateix TREBALL, 
que la minoria parlamentària PCE. 
PSUC ha presentat una esmena a 
l'article 28,9 de l'avantprojecte de 
Constitució, que deia: '"Els poders 
públics ajudaran els centres do- 
cents que reuneixin els requisits 
que la Llei estableix" canviant-lo 
per: "Els poders públics podran 
ajudar les escoles... ". Aquest sub- 
til "podran" és, evidentment una 
manera de "nadar i guardar la ro- 
ba''", però d'entrada ja sembla que 
es vol renunciar, en el futur, a pa- 
gar subvencions a l'escola privada 
—o potser ho he entès malament7 


ALBERT PARAREDA 











Reunió del Comità Central del PSUC 
Les muanicipels: per una 
Generelitat democràlica 


La ratificació de la política de concentració per 
consolidar la democràcia i sanejar l'economia, la valo- 
ració de les eleccions sindicals com un fre contra els 
perills de la bipolarització política, la perspectiva de 
mobilització de masses. per una Constitució oberta i 
una Generalitat democràtica com a marc general de la 
campanya per les eleccions municipals, van ser els 
grans temes polítics de la reunió del Comitè Central 


del PSUC feta a Barcelona 


els dies 28 i 29 de gener. El 


Comitè Central va aprovar també una ponència relati- 
va a la sindicació de tècnics i professionals, fixant /a 
posició del partit sobre aquest tema, que, com el lec- 
tor recordarà, va ser objecte d'un viu debat, no resolt 


definitivament, al IV Congrés. 


El secretari general del 
PSUC, Antoni Gutiérrez, que 
va presentar l'informe sobre 
la situació política, objecte 
del primer punt de l'ordre del 
dia, va començar destacant el 
caràcter provisional dels aven- 
Ços aconseguits l'any 1977 en 
el camí de ta consolidació de 
la democràcia i va assenyalar 
que "afermar les llibertats, sa- 
nejar l'economia i reforçar la 
presència del partit són els 
objectius —fonamentals del 
PSUC per a l'any 19787. Ob- 
jectius que els comunistes es 
proposen assolir amb la polí- 
tica de eoncentració i de con- 
sens i en el context d'una si- 
tuació difícil i complexa ca- 
racteritzada per l'acceptació 
general del marc democràtic i, 
"fins i tot pels més reticents, 

de la necessitat d'un cert grau 
de política de concentració" 
—la qual cosa redueix els pe- 
rills d'involució— i, al mateix 
temps, per la lluita per l'hege- 
monia, amb una expressió ca- 
da cop més conflictiva dels 
interessos de classe, i la ten- 
dència al bipartidisme. 


El secretari general del 
PSUC va passar revista a dife- 
rents aspectes parcials de la 
situació, recollits, des d'una 
Òptica en general coincident, 
en el debat posterior. Va par- 
lar de la incidència sobre: el 
nostre país de la situació in- 
ternacional, destacant-ne l'ac- 
titud d'intromissió i d'agres- 
sió dels Estats Units, interes- 
sats a evitar l'apropament dels 
comunistes als centres de po- 
der, les condemnes de Mos- 
cou a l'eurocomunisme, el 

trencament de la unitat de 
l'esquerra a França i les difi- 
cultats per a la sòrtida de la 
situació política italiana. Es 
va referir a la gravetat de la 
situació econòmica, tot i la 
disminució relativa de la infla- 
ció —després, Gabriel Arrom 
posaria l'accent en el descens 
de les inversions i la manca 
d'increment de la producció 
industrial— i va destacar la ne- 
cessitat que es compleixi ple- 
nament el Pacte de la Mon- 








TEL eh 


- 


cloa, que ara, va dir, ja és as- 
sumit globalment per la major 
part de les forces socials del 
país i l'aplicació del qual s'ha 
convertit, de fet, en el marc 
de referència general de la 
tensió conflictiva a nivell sin- 
dical. Tant Antoni Gutiérrez 
com altres membres del Co- 
mitè Central que van inter- 
venir posteriorment van de- 
nunciar l'actitud del govern 
d'UCD, que, en paraules del 
secretari general del PSUC, 
"Oractica tan poc com pot la 
política de consens i, en tot 
cas, intenta portar aquesta 
política al terreny de la 
defensa exclusiva dels interes- 
sos que representa, al -marge 
dels interessos generals del 
pafs": el refús sistemàtic de 
les propostes de l'oposició 
parlamentària, l'actuació del 
Consell Rector de TVE, etc. 


En referir-se a l'Exèrcit, Gu- 

tiérrez Díaz va destacar la 
tendència a respectar i fer res- 
pectar els Canvis democràtics, 
malgrat les resistències que, 
en aquest sentit, expressa el 
cas d'Els Joglars, i el protago- 
nisme creixent del rei, que 
compta amb el suport evident 
dels alts caps militars. El 
secretari general del PSUC va 
parlar també de l'Església, 
que, malgrat el tarannà obert 
de bona part de les jerarquies, 
"no està inactiva ni silenciosa, 
sinó que pressiona sobre el 
debat constitucional'l, del pa- 
per de l'oligarquia i de la Ban- 
ca, que . no promouen les 
inversions i redueixen, més 
que no preveien els pactes de 
la Monctoa, l'oferta monetà- 
ria. l va alludir al paper del 
PSOE i les seves passes enda- 
vant en el camí de configurar- 
se com Una alternativa de go- 
vern o, més exactament, de 
les possibilitats d'un govern 
amb socialistes. l a la conver- 
gència. d'atacs diversos contra 
els comunistes. 

Quant al projecte de Cons- 
titució, va destacar-ne el ca- 
ràcter globalment positiu 
—expressa la correlació de 
loreRs ada hi es Joportanis 





Dos moments de la reunió del Comitè Central del PSUC (Fotos 
Jordi Morera) 


correccions consensuals"— ji 
va advertir sobre la necessitat 
d'una mobilització encamina- 
da a crear Un estat d'opinió 
favorable a la modificació 
dels aspectes negatius. Solé- 
Tura, membre de la ponència 
Constitucional, afegiria més 
endavant ta seva preocupació 
pel previsible retard en l'apro- 
vació del text constitucional 

—'dificilment serà abans de 
l'estiu"— i destacaria els qua- 


tre eixos principals de l'ofen- . 


siva dretana contra el projec- 
te: les limitacions a les auto- 
nomies, la constitucionalitza- 
ció de l'economia de mercat, 
les limitacions a l'exercici dels 
drets humans (de vaga, de sin- 
dicació, etc.) i el reforçament 
dels poders del rei i del go- 
vern en detriment del Parla- 
ment. Referint-se al debat, ja 
en marxa, sobre el projecte i, 
més concretament, a les ten- 
sions existents entre Socialis- 
tes de Catalunya i CDC rela- 
tives als articles 131 i 138 
(competències dels organis- 
mes autonòmics i referèndum 
per -als estatuts), el secretari 
general va dir que el PSUC te- 
nia la seva posició (una sola 
llista de competències i refe- 
rèndum anterior a l'aprovació 
dels estatuts autonòmics per 
part de les Corts) però que fa- 
ria tot el possible per no esti- 
mular els enfrontaments i les 
tensions. 





LES TASQUES 
IMMEDIATES 
DEL PSUC 





En la darrera part de la seva 
intervenció, Antoni Gutiérrez 
va proposar al Comitè Central 
els eixos principals de l'activi- 
tat del PSUC en aquest perío- 
de: el suport a Comissions 
Obreres en les eleccions sindi- 
cais, el debat de masses per 
una Constitució oberta, les 
eleccions municipals, la reva- 
loració del moviment popular 
i de totes les expressions de la 
democràcia de base —afavo- 
rint i impulsant l'organització 
social de les masses—, l'enfor- 
timent polític i- organitzatiu 
del partit —amb "l'operació 
canvi de carnet" i la formació 
de quadres— i la lluita per una 
Generalitat democràtica, tas- 
ques que, de fet, van ocupar 
l'atenció preferent dels mem- 
bres del Comitè Central, 


El secretari general del 


PSUC va dedicar una bona - 


part del seu discurs a les elec- 
cions municipals, que, va dir, 


són la batalla política del mo- ' 


ment present. "Una batalla 
que hem de concebre com un 
esforç consegúent per enfor- 
tir les Organitzacions de mas- 
ses i per contribuir a configu- 
rar el PSUC com un partit de 
govern a tots els nivells." 
Després d'assenyalar que els 
objectius immediats del PSUC 
quant a les municipals són in- 
corporar les més àmplies mas- 
ses a la lluita per una llei elec- 
toral democràtica i per l'efec- 


, iva revisió del cens, va desta- 


car la importància d'una 
aliança amb PSC.PSOE i 
CDC-EDC ("però sense espe- 
rit excloent") que permetria 
"que una majoria sòlida amb 
capacitat d'hegemonitzar la 


política de consens governés 


. en la immensa majoria d'ajun- 


taments —de — Catalunya". 
"Aquesta és, va dir, l'única 
política possible, abans i des- 
prés de les eleccions, perquè 
ningú no pot governar tot sol. 
Si aconseguim el compromís 
abans, hi guanyarem tots ple- 
gats." l va definir la campa- 
nya dels comunistes a nivell 
municipal com una campa- 
nya gel canvi, per l'honrade- 
sa, per la serietat i la respon- 
sabilitat, en el marc referen- 
cial més general de la lluita 
per una Generalitat democrà- 
tica i per una Constitució 
oberta que respecti les aspira- 
cions autonòmiques. Va aca- 
bar proposant la creació d'un 
centre de coordinació electo- 
ral del mateix Comitè Central 
i Una campanya de venda de 
bons per sufragar les despeses 
de la contesa electoral. Per 
Cert que aquesta proposta, en 
votar-se més endavant, no va 
assolir la unanimitat: hi va ha- 
ver vuit abstencions ji setze 
vots en contra, els dels qui 
van considerar que la propos- 
ta podia contribuir a manipu- 
lar les necessitats de la gent, a 
la qual s'oferia, en comprar 
els bons, la possibilitat d'en- 
trar en un sorteig de diversos 
objectes de. valor, entre els 
quals dos pisos i alguns auto- 
mòbils... 

Aquest va ser probablement 
el punt més controvertit de la 



































sicions. 


Comitè Executiu. 


cultura", 


la societat", afegí Ribó. 


Un acord de treball 
La sindicació de 
tècnics i professionals 


sindical, "la qual cosa, però —va subratllar 
el ponent—, no ens ha. de fer renunciar a 
aquesta aspiració unitària que a Cada sector 
es podrà reforçar amb fórmules peculiars i 
específiques a partir d'uns criteris gene- 


" Un dels temes més debatuts durant el IV 
Congrés del PSUC fou el de la sindicació de 
tècnics i professionals que treballen a cen- 
tres no directament productius (en especi- 
al, sanitat, ensenyament i administració pú- 
blica). .Ara, el ple del Comitè Central del 
partit acordà la doble afiliació com a crite- 
ri general, en aquells sectors, pel que fa a 
l'enquadrament sindical, després d'un de- 
bat en el qual es van expressar diverses po- 


"L'única manera d'interpretar 
acord hauria de ser la d'un acord de trebalt 
polític, per a tot el partit i per incrementar 
la nostra incidència en els moviments de 
masses", declarà a TREBALL Rafael Ribó, 
que havia presentat la ponència en nom del 
"Es tracta d'un acord 
de treball polític per sortir d'una situació 
de paralització i desorientació en terrenys 
força complexos. Però és Un acord que es 
pren com a partit que, sense renunciar a 
continuar els debats teòrics i polítics sobre 
el tema (sobre el significat de la formutació 
"aliança de les forces del treball i de la 
el procés d'assalarització, etc.), es 
disposa a reendegar la tasca organitzativa 
necessària basada en la responsabilitat col- 
lectiva, per tal d'avançar. l, per últim, és un 
acord que ha de recordar una vegada més 
que el partit no és Un fi, quelcom tancat en 
si mateix, sinó un instrument per impulsar 
els moviments de masses, per transtormar 


L'acord es basa en un reforçament de la 
unitat de tots els treballadors. Aquesta és la 
prioritat absoluta: assolir la màxima unitat 
sindical. Malgrat tot, la ponència aprovada 
té en compte les dificultats polítiques i so- 
cials que avui impossibiliten la total unitat 


discussió, juntament amb el 
de les mobilitzacions, per al- 


guns insuficientment tractat 
en l'informe. Sobre aquest te- 
ma, Antoni Gutiérrez havia 
dit, en síntesi, que no es trac- 
tava tant de fer referències ge- 
nerals a les mobilitzacions 
com de definir "una política 
de mobilitzacions". Una po- 
lítica que, partint de la consi- 


deració que les mobilitzacions. 


"són un dels elements fona- 
mentals per impulsar els nos- 
tres objectius", en tingués en 
compte els aspectes contra- 
dictoris. Concretament s'ha- 
via referit a les Característi- 
ques que han de tenir, avui, 
les mobilitzacions: projec- 
tar-se sobre la situació Concre- 
ta, ser ben programades, tenir 
uns objectius assolibles i ben 
mesurats —"cada mobilitza- 
ció, la seva alternativa'"— i ser 
promogudes amb una orienta- 
ció que tendeixi a aconseguir 
el màxim d'aliats. Il en el re- 
sum de la discussió el secreta- 
ri general del PSUC va cridar 
l'atenció sobre la necessitat 
de no tenir Una "Visió nos- 
tàlgica'"" de les mobilitzacions. 
Abans, però, alguns membres 
del Comitè Central havien 


parlat d'exemples concrets de 


tals", 


La . . . . 
És falsa, doncs, la dicotomia Comissions 
. Obreres i organitzacions sindicals anomena- 
des autònomes amb aspiració unitària. "És 





mobilitzacions, com és ara 
Xavier Folch, que va reclamar 
el suport del PSUC a la cam- 


.panya per l'Estatut que està 


preparant l'Entesa dels Cata- ' 
lans. 


De fet, la necessitat d'una 
acció col.lectiva continuada 
de tot el poble per assolir una 
Generalitat democràtica —no 
presidencialista, van dir diver- 
sos membres del Comitè Cen-. 
tral— va ser el darrer gran te- 
ma del debat, Un tema al qual 
el mateix Gutiérrez Díaz s'ha- 
via referit també, subratllant 
la necessitat de conservar i fer 
reeixir el govern d'unitat cata- 
lana, aconseguint-ne la màxi- 
ma eficàcia, així com la im- 
portància de contemplar la 
perspectiva de les eleccions al 
Parlament de Catalunya. 


PERE VALLÈS 


(El lector trobarà la decla- 
ració — política aprovada 
—per unanimitat— a la 
primera pàgina d'aquest 
mateix número de TRE- 
BALL i el comunicat de 
la reunió, com també un 
extracte molt ampli dela 
ponència sobre la sindica- 
ció de tècnics i professio- 
nals, també aprovada, a la 
pàgina 12) 


. falsa —va dir Ribó— en tant que sapiguem 


treballar amb el criteri de doble afiliació 
com a primer pas cap a la unitat. No hi ha 
d'haver cap contradicció. Al contrari, ens 
disposem a impulsar Comissions Obreres en 
aquests sectors per poder, amb major força 
i garantia, plantejar ta construcció o conso- 
lidació d'organitzacions cap a la Unitat, 
dins de les quals haurem de treballar paral- 
. lelament a lèx aspiracions i pràctiques uni- 
tàries de Comissions Obreres". 
rà la millor garantia per aconseguir organit- 
zacions massives, majoritàries, no corpora- 
tivistes, i en la perspectiva de la transfor- 
mació de la societat. 


aquest 


El resultat de la discusió va permetre al 
ponent insistir,:ja en el resum, en el fet que 
la decisió majoritària del Comitè Central 
era Un acord per avançar, subjecte a futures 
precisions i revisions a mesura que es vagin 

, Clarificant les posicions." Ara bé, va dir, és 
un acord que demana una aplicació urgent 
i immediata, i en les tasques tan concretes 
com són les properes eleccions a represen- 
tants als centres de treball, que encara que 
aquests sectors se celebrin un pèl més tard 
que a les fàbriques, hem de treballar pèrquè 
se celebrin de veritat, 
sa: a participar-hi, 
amb la consecució de llistes obertes unità- 
ries que permetin l'elecció dels vertaders re- 
presentants dels treballadors". 


Aquesta se- 


i ens hem de dispo- 
en la línia de CCOO, 











1 EE NT EL ESCT a DC A TG— S 3-2.78 / treball / pàgina 1 


—t 


P 


questa crisi", 


Setanta per cent d'afiliats a CCOO 


ellina Blanca: en Comverii 
QUE NO POSSEràò DI ÍQUÍCO:— vis 


Gallina Blanca ha fet "Xup, xup". Aquesta vegada 
de la bullida no n'ha sortit un brou més o menys gus- 
tós sinó un bon conveni d'empresa que afecta prop de 
mil treballadors. Això és el que ens diuen Salvador 
Rodríguez, Vicenç Aguado, Lluis Fatjo-Vilas i Fabià 
Sànchez, membres de la comissió negociadora del 
conveni. Un conveni que s ha cenyit als acord del Pac- 
te de la Moncloa però que ha expremut al màxim les 
seves possibilitats i, una questió importantíssima, ha 
deixat ben clar que, al Pacte, hem de jugar-hi tots i 
que no val que sempre toqui parar als treballadors. 


"Gallina Blanca és l'empre- 


sa més gran d'Espanya del 


ram de l'alimentació quant a 
nombre de treballadors: un, 
miler repartits entre la facto- 
ria de Sant Joan Despí, on hi 
ha la major part de la planti- 
lla, i dos centres a Barcelona 
on treballen fonamentalment 
tècnics i administratius. L'em- 
presa forma part del grup 
Agrolimen, trust compost 
amb capital català —Lluís Ca- 
rulla concretament— i del 
grup Rochefeller, al 50 per 
cent. L actual crisi no inci- 
deix de forma directa a 
Gallina Blanca. Els seus pro- 
ductes, de gran consum i baix 
cost, es venen bé en períodes 
en què cal restringir les despe- 
ses: sí que es veu afectada, pe- 
rò, pels aspectes generals d'a- 
ens explica 
Lluís Fatjo-Vilas, tècnic..— 


Fabià Sànchez fa referència 
als canvis profunds que hi ha 
hagut en aquests darrers anys 
a l'empresa, pel que fa a les 

relacions direcció-treballa- 

dors, "Des de sempre ens ha- 
víem mantingut dins d'unes 

relacions molt paternalistes i 

amb salaris molt baixos, pot- 

ser els més baixos de tot el 

Baix Llobregat. El maig del 

74 vàrem parar en solidaritat 

amb Elsa. La tardor del ma- 

teix any vàrem iniciar una va- 

ga pel conveni, que durà 37 

dies. Va ser a partir d'aquí 
que la direcció es va adonar 
que s'havia de negociar amb 









nes (Fotos d'arxiu) 





els treballadors, en una matei- 
xa taula." 

Salvador Rodríguez, presi- 
dent del secretariat de Comis- 
sions - Obreres de l'empresa, 
insisteix sobre la vaga del 74, 
que va significar Un Canvi ra- 
dical en la consciència dels 
treballadors de Gallina Blan- 
ca. "En aquella negociació no 
s'arribà a cap acord, i el con- 
veni passà al laude. Tampoc 
no va ser possible, la segona 
vegada, signar un conveni. No 
es trencaren les negociacions 
perquè acabà amb Un pacte 
empresa-treballadors. És ara 
quan hem signat el primer 
conveni." 

Abans d'entrar en el tema 
conveni, preguntem per la si- 
tuació sindical i és Vicenç 
Aguado, secretari general de 
CCOO de Sant Joan Despí, 
qui ens en fa cinc cèntims. 
"Comissions Obreres té uns 
700 afiliats a Gallina Blanca, 
el 7O per cent de la plantilla. 
L'altra central sindical que hi 
ha és la CSUT, que té una vin- 
tene d'afiliats. No hi ha cap 

altra central més. A tall d'a- 

nècdota, vull dir que les quo- 

tes dels afiliats a CCOO les 
cobrem a través de l'empresa, 
que les descompta del sobre 
del salari, facilitant d'aquesta 
manera el pagament i cobra- 

ment." ó 

"Les eleccions — sindicals 
—ens explica Fatjo-Vilas—, les 
vàrem fer l'any passat d'acord 
amb la direcció i a través de 


Ac: 


ES quad Arasa Ne iarengpes epy l 


candidatures obertes. Alesho- 
res vàrem elegir 25 represen- 
tants, dotze dels quals formen 
el comitè d'empresa. Els re- 
sultats foren: 23 delegats de 
CCOO i 2 de la CSUT. No 
pensem participar en aquestes 
eleccions. Aquesta és una de- 
cisió que va prendre l'assem- 
blea sobre la base de la confi- 
ança en els actuals delegats i 
pel fet que aquestes són unes 
eleccions provisionals, l'acord 
és continuar amb els mateixos 
delegats fins que hi hagi les 
eleccions definitives.'" 

Entrem de ple en el tema 
del conveni recentment sig- 
nat. Comença Vicenç Agua- 
do. "Teníem una plataforma 
de conveni que vàrem haver 
de retirar abans de començar 
les negociacions, en funció 
dels acords del Pacte de la 
Moncloa. En la negociació, 
vàrem passar directament a 
calcular la massa satarial bru- 
ta. Això ha suposat tenir ac- 
cés als llibres de la seguretat 
social, de l'IRTP i del balanç. 
L'empresa es va negar a per- 
metre que Un censor de 
CCOO repassés els comptes. 
Ens va dir que encara no 
havíem arribat al socialisme. 
La massa salarial bruta puja- 
va 450 milions de pessetes i, 
lògicament, demanàvem el 
22 per cent d'aquesta quan- 
titat. Després, vàrem veure 
que aquesta massa salarial 
podia incrementar-se en Sis 
milions més sobre la base 
d'unes hores extres. Expre- 
ment: al màxim hem pogut 
obtenir un augment per tre- 
ballador i any de 101 mil pes- 
setes de l'any 77 per a l'any 
78." 

Fatjo-Vilas amplia la infor- 
mació. '"Cal dir que aquest 
augment ha estat lineal en la 
seva totalitat, decisió que ha 
estat ben acollida per tothom 
i que ha beneficiat principal- 
ment les dones, que són el 50 


per cent de la plantilla. S'han 
aconseguit també millores de 
tipus social, sobretot els Cinc 
milions per a una guarderia la- 
boral a Sant Joan Despí. Pri- 
mer, vàrem pensar en una 
guarderia a nivell d'empresa, 
però tenint en compte que a 
la localitat no hi ha cap guar- 
deria i que són moltes les do- 
nes que treballen, pensem que 
és millor posar-nos d'acord 
amb les altres empreses de 
Sant Joan per fer-la a nivell 
de localitat. Hi ha d'altres mi- 
llores: un milió per a necessi- 
tats de tipus social, increment 
de l'ajut als minusvàlids i sub- 
normals, desplaçaments... " 
Preguntem si ta negociació 

ha estat fàcil o difícil, si hi ha 
hagut alguna forma de pressió 
per part dels treballadors. Em 
diuen que no hi: ha hagut cap 
lluita, que tot s'ha portat so- 
bre la base de la negociació, 
una negociació a vegades molt 
dura però en la qual sempre 
s'ha anat avançant. En aquest 
Cas no ha estat necessària la 
lluita. "L'empresa coneix qui- 
na és la nostra força, sap quin 
és el nostre grau d'unitat i 
que quan parlem ho fem com 
un sol home. Ella sabia que si 
sortíem decebuts paràvem im- 
mediatament tota la fàbrica, 
partia d'aquest fet", segueix 
dient Fatjo-Vilas. 


CRRIET PFC PET LD 


Vincenç Aguado sembla 
que vol deixar les coses molt 
clares quan ens diu: "Nosal- 
tres hem fet el conveni d'a- 
cord amb el Pacte de la Mon- 
cloa. Ho hem fet per solidari- 
tat i per sortir de la crisi que 
viu el país. Hem deixat molt 
clar, davant dels treballadors i 
de l'empresa, que nosaltres 
hem complert la nostra part, 
però ara cal que es compleixi 
tot allò que forma part del 
Pacte i va en favor dels 
treballadors, com són la refor- 
ma fiscal, la política agrària, 
l'accés dels joves al lloc de 
treball, la construcció d'esco- 
les... Si el Pacte de la Moncloa 
no es compleix en tota la seva 
globalitat nosaltres iluitarem 
perquè el Pacte és compleixi 
o forçarem un nou conveni." 

En el text del conveni ve- 
iem que hi ha un darrer punt 
que diu així: "Les dues 
representacions fan constar 
que, ajustant-se aquest con- 
veni als Pactes de la Moncloa, 
expressen el ferm desig que 
aquests es compleixin en tots 
els seus punts, tant econòmics 
com socials i polítics." 

"És per això —acaben dient 
els representants dels treballa- 
dors de Gallina Blanca que 
han estat xerrant amb nosal- 
tres— que hem signat aquest 
conveni i no un ali, s 


pat 





Els membres de la comissió negociadora del conveni de "Gallina 


Blanca" a la redacció de TREBALL Eros to ordi Morera) 




























Un dels fenòmens q. 
mal anomenat "miracle 
60 fou sens dubte el t 
portants fluxos de div: 
país, permeté compens: 
lança comercial d'aquei 
ja existia abans, però:n: 
nòmicament tan lucrat 
de les classes dirigents 4 
a la resta de la població 


Acabada la segona gue 
mundial, amb l'accelerada 4 
pansió econòmica d'Euroh, 
les classes treballadores d 
quests paisos obtingueren 
reconeixement del dret a 
vacances pagades i Espany 
tant per la seva privilegiada 
tució geogràfica com per 
gran diferència del seu niv 
de vida respecte a aquesta " 
ropa desenvolupada, es Ct 
vertí en un dels indrets n 
diterranis més desitjats per 
passar-hi les vacances. Nasa 
així el sector turístic es 
nyol, que tan bon servei h 
al règim del general Franco 


Aquest fenomen turís 
que s'abalançà envers el n 
tre país fou sens dubte aprc 
tat econòmicament pel fr: 
quisme, però la seva utilit 


and as NOIES ZP Pepe ae a re ya 





dQuè passa a la presó de dones2 És la més oblidada. De les preses no se'n 
parla gaire perquè són poques —d'un tres a un quatre per cent de la població 
penal—, perquè una dona que delinqueix ja no és una dona decent, condició 
essencial de la "feminitat", i val més esborrar-ne la imatge: perquè com hem 
vist recentment amb el rebuig del Congrés al projecte de llei d'amnistia per als 
delictes que discriminen ta dona presentat pels comunicstes, encara no es re- 
coneix la igualtat de la dona davant la llei, ni civilment ni penalment, i molts 
pensen que el que millor li escau a la marginació: és et silenci. 


Ala presó, de la Trinitat de Barcelona hi ha en aquests moments quaranta- 
tres preses. És una presó de trànsit, relativament nova, inaugurada l'any 1963. 
Molt neta i polida perquè són les pròpies preses que la fan brillar. Les instal.la- 
cions no presenten deficiències greus dins del concepte d'institució peniten- 
ciària vigent avui al país, però a l'hivern és com una gelera, malgrat les estufes 
de butà, que, per cert, fins fa molt poc havien de pagar les pròpies preses. 


LES "CROADES DEL FRANQUISME" 


La Trinitat i la d'Alcàzar de San Juan són les úniques presons on, en lloc de 
funcionàries, hi ha "las Cruzadas Evangélicas de Cristo Rey'', un cos de mon- 
ges seglars creat durant la guerra civil que creu que la seva missió és redimir les 
dones que han delinquit, o sigui, que han pecat. Peró, a tes presons, no s'hi 
hauria d'anar per redimir, sinó per donar els mitjans de reconvertir la vida de 


, les persones perquè es poguessin lacorporar a la societat en millors condicions 


que no abans. A 

Les Croades separen les preses en tres graus, segons els seus criteris, sense 
Cap tipus de test, com és corrent en d'altres presons. Són elles que decidei- 
xen quines són les més "bones'' i les més "dolentes''. Els diversos grups no es 
veuen mai entre ells, i, si coincideixen per eds raó, tenen Dei) de der 
Nàrssè, segurament perquè f no 8s egntàmiAia 7 ea 





Segons el codi de les Croades, les some són des plor) i tot allò que re- 


Rei. 





. grana -a 


cordi afectivitat o sexualitat és perseguit. No s'accepta l': 
preses per por a l'homosexualitat, es fomenta la competènc 
confiança (s'aconsella no compartir res dels paquets que pot 

La supressió de les Croades i la seva substitució per un c 
preparades com cal és una de les velles reivindicacions del m 
i de les organitzacions vinculades als presos. 


El món de la presó, separat de tot allò que lliga a la 
com futura, no dóna, en aquestes condicions, massa poso 
ció social i humana. 


LES CONDICIONS DE VIDA 


El treball és voluntari. i serveix per redimir la pena. Es'tt 
de cartró, plàstics i confecció. Cobren per escandall, i els sal 
5.000 i 20.000 pessetes mensuals. A causa del material que 
flamable—, es pot considerar que el tallers no ofereixen pr 
guretat en cas d'incendi. 


Les preses tenen assegurança d'accidents, però no social. 
una dona queda en llibertat no pot demostrar enlloc que l 


gaudir dels beneficis acumulatius de la Seguretat Social o de 


La majoria de preses han portat una vida laboral irregulat 
no els dóna cap mitjà seriós de qualificació professional, ja 4 
de peonatge. S'organitzen cursets del PPO però, pel matei: 
les dones— moltes són analfabetes— i per la inestabilitat qu 
una protó de trànsit, l'única cosa que se'ls seaba ensenyant 


c0 tane L'milal 


Si8l nivell: cultural mitjà dg bat: 4a presó- no-ajudes 


ais 
s "estimula cap activitat, ni escolar —es podria $ sortir "de la PA 
cat d' estudis—, ni LEort ya: ni cultural. 





pàgina 8 / treball / 3-2-78 DE TE EE EET EE EE VE EET DI TE ar a rer marc 


ós EAP a RS a ES, ig h - ) 
aa aa da data al a CA a ió ns es EQ) 


"caracteritzà i possibilità'el 


sonòmic espanyol" dels anys 


sme que, per mitjà dels im- 


. que introduí en el nostre 


els elevats dèficits de la ba- 


anys. Es clar que el turisme 
gom a fenomen massiu i eco- 
8 El turisme era un privilegi 
8 estava pràcticament vedat 


I 


v 


i ció política fou molt més 
h racionalment aprofitada que 


nm. l'econòmica, 





i serví per con- 
solidar el sistema polític tant 
a l'interior com a l'exterior 
del país. El turisme fou utilit- 


zat per Contrarestar l'ailla-, 


ment diplomàtic i l'hostilitat 
que arreu d'Europa desperta- 
va el règim, com també per 
"demostrar als ciutadans es: 
- panyols l'enorme atractiu que 
d'Espanya de Franco tenia per 
a milions i milions d'estran- 


- gers. No fou casualitat que el 


turisme passés a dependre de 
l'òrgan de propaganda del rè- 
gim, el Ministeri d'Informa- 


v. ció i Turisme, ni que aquest 


io l'exterior 





4istat entre dues 


vel recel i la des- 


organitzés importants cam- 
panyes propagandístiques a 
amb l'eslògan 
ia l'inte- 


"Spain is different" 


im les famílies). 


J 
v 


da, tant passada 
tats de readapta- 


balla amb figures 
ris oscil.len entre 
s'utilitza —tot in- 


de funcionàries 
iment de dones 


Les úniques activitats 


r 


rior amb les sonades celebra- 
cions de l'arribada de l'afortu- 
nat turista que suposava la su- 
peració de la xifra aconsegui- 
da l'any anterior. al 
L'Àmbit de Turisme del 
Congrés de Cultura Catalana, 

, en les seves resolucions finals, 
conclou: "El turisme aparei- 
xia com un do providencial 
que permetia a la dictadura 


al nostre país. (L'organitza- 
ció de Girona del PSU fou 


una de les poques organitzaci- 
ons potítiques de l'Estat que 
presentà, durant la campanya 
electoral del mes de juny, un 
programa per al sector.) 


Avui, el sector turístic es- 
panyol, a més de continuar 
donant suport a la balança de 
pagaments, mou un volumi- 


. veure, en el programa de les 


diferents opcions polítiques, 
alternatives i propostes clares 
respecte a la seva problemàti- 
Ca sectorial. 


En un moment de forta cri- 
si econòmica generalitzada, 
pot sorprendre el fet que el 
sector turístic. hagi tancat 
amb resultats força positius 
la campanya del 1977 i tin- 


Un "do" providencial per al tramçgusieme 


sofa el control dels Stoure eperators" 





'enfortir-se. i continuar en el 
poder. Era una arma propa- 
gandística i, de passada, eco- 
nmòmicament molt producti- 
va." 

Possiblement cal atribuir a 
aquesta utilització política 
que el franquisme féu del tu- 
risme el fet que fins avui la 
majoria de les forces políti- 
ques de l'oposició hagin vist i 
vegin encara el -sector turístic 
amb un cert recel, i li prestin 
molt poca atenció en els seus 
programes, descurant la im- 
portància econòmica que el 


turisme ha arribat. a assolir" ' 


dormes: ba drimicer 


"culturals" 


És a dir, entre els cursets del PPO i aquestes conferències, fes dones només 
aprenen a "ser dones en la famúia"', el concepte més tradicional de virtuts i 


habilitats femenines. 


Existeix una biblioteca, però els llibres són dolents i no hi ha diners per a 
comprar-ne de nous. L'aspecte econòmic és un dels grans problemes de la pre- 
só, La Direcció General de Presons envia, per a l'alimentació, una quantitat ri- : 
dícula: 72 pessetes diàries per reclusa, 108 pessetes per a les que estan a l'in- : 


Termeria i 144 per. a infermeria doble. 


sgaranties de se- 


Mi 


, treballat, ni pot 
"atur forçós. 


i la presó tampoc 


La censura ha canviat, en aquests moments poden entrar tots els llibres i re- 
vistes i les cartes ja no arriben esborrades. Però en els costums de la presó que- 
den alguns dels vells hàbits. Després d'una vaga de. fam de fa dos anys es va 
aconseguir poder dur pantalons: però per poder fumar cal sortir al pati. No es 
poden dur tampax i, després de les visites, s'escorcolla les preses, despullades. 
Només els familiars i els promesos formals tenen dret a veure-les dos cops per . 


xí, doncs, quan 


setmana. 


ue els treballs són 


n 


crea el fet de ser 
de cosir. 


ivell cultural de 


Amb aquests diners és difícil alimentar diàriament una persona i, malgrat í 
tot, el menjar és acceptable. El miracle consisteix a inflar el nombre de preses 
perquè així el tall pugui ser més gros. 


El Congrés ha encarregat a un grup de diputats un informe sobre la situació 
de les presons. Esperem que en surti la substitució de la legislació penitencià- — i 
ria vigent per una altra de més humana, la reforma de la legislació penal, i la 


que s'organitzen són els cursets domini- 
cals del capellà i tes xerrades moralitzadores de la Croada superiora. 


nós nombre d'empreses (no- 
més a Catalunya hi ha unes 
300.000 places 
càmpings) i ocupa un impor- 
tant nombre de llocs de 
treball (a. nivell. de l'Estat, 
s'estima que al voltant d'un 
milió de persones depenen del 
turisme). Zones senceres de ja 
nostra geografia han passat els 
darrers anys a dependre quasi 
exclusivament del sector tu- 
rístic. És evident que, de cara 
a les eleccions municipals, els 


', ciutadans d'aquestes zones i 


els mateixos treballadors i 


empresaris del sector esperen: 


gui 


d'hotels i 





Unes previsions per al 
1978 molt esperançadores. És 
clar: com que el sector depèn 


"fonamentalment de les varia- 


bles econòmiques dels paisos 
que ens envien el turisme, es 
beneficia avui del fet que 
aquests estiguin ja superant 
amb claredat la seva situació 
de crisi. A Alemanya, Holan- 
da i Anglaterra les reserves 
d'estades turístiques per a la 
propera primavera i l'estiu su- 
peren gairebé en un 30 per 
cent les previsions que havien 
fet els poderosos cn 
turístics. 

Aquest optimisme pel que 
fa a la demanda turística no 
es correspon, però, amb la si- 
tuació interna del sector, ja 
que tant per la modificació 
que la nova etapa democràti- 
ca ha suposat en el seu model 
de funcionament com per les 
deficients estructures que la 
política turística franquista 
li ha llegat, i que són encara 
plenament vigents, el nostre 
turisme viu ara Una situació 
de crisi permanent. 

Els principals factors d'a- 
questa crisi són els seguents: 


La deficient situació de la 
classe treballadora. Els nivells 
de remuneració i la resta de 
condicions laborals de con- 
tractació són en aquest sector 
força inferiors a la majoria 
dels altres sectors econòmics. 
La recent aparició de les cen- 
trals sindicals ha suposat 
grans canvis, però, especial- 
ment a les zones turístiques la 
seva implantació és encara 
molt limitada i es troba amb 


" fortes dificultats, tant per l'e- 


levada estacionalitat de les ex- 
plotacions com per la dimen- 
sió i caràcter familiar de: les 
empreses. 

L'elevada estacionalitat. Les 
zones turístiques espanyoles i 


supera els quatre mesos. 
Aquesta exagerada brevetat 
de la temporada turística 
comporta greus problemes, 
tant per a la classe treballado- 
ra del sector, que no sempre 
pot incorporar-se a l'assegu- 
rança d'atur, com per a les 
empreses — turístiques que, 
amb Un acurat estudi dels 


seus costos, difícilment po- 
drien ésser considerades com 
a rendibles.: Tot això fa que 
a les poblacions de les Zones 
turístiques aquesta estaciona- 


litat provoqui forts desequili- - 


bris socials. 

La burocràtica i deficient 
intervenció de l'administra- 
ció central. El model de des- 
envolupament turístic heretat 
del franquisme està farcit de 
regulacions i controls anacrò- 
nics i injustificables en ter- 
mes econòmics, que dificul- 
ten i molt sovint impedeixen 
al sector adaptar-se a la reati- 
tat del seu mercat. Cal, en 
aquest sentit, Un replanteja- 
ment integral del conjunt de 
la normativa que regula l'acti- 
vitat del turisme. . 

Per altra banda, les despe- 
ses que la Secretaria d'Estat 
de Turisme dedica a la pro- 
moció vénen encara orienta- 
des amb criteris majoritària- 
ment centralistes, descurant 
el caràcter tan divers de les 
zones turístiques espanyoles. 

El control dels operadors 
turístics estrangers. Els opera- 
dors turístics estrangers tenen 
una forta penetració i inter- 
venció en els nuclis més im- 
portants del nostre turisme 
(a Catalunya aquests nuclis, 
són Lloret de Mar, Roses, Ca- 
lella, Salou,.etc.) que es con- 
creta en la imposició per la 
seva part d'uns baixos preus 
de contractació de les places 
turístiques, imposició que hi- 
poteca la rendibilitat del sec- 
tor, i que fins ara es compen- 
sava amb la forta "explotació 
sobre la classe HeBellacora, 





La política turística del 
franquisme no posà controls 
efectius a la intervenció d'a- 
quests operadors, que han dis- 
posat fins ara d'una llibertat 
de moviments pràcticament 
total. Caldrà . introduir. una 


8 
È 
4 
: : 
L 
F 


x 


a: 





política clara de controls i. ii: 


regulacions d'aquests interme- 
diaris — turístics. . estrangers, 


com també fomentar la con-. i 


tractació col.lectiva. 

La saturació i degradació de 
les zones turístiques. La ma- 
joria de les zones turístiques 
espanyoles presenten avui un 
elevat índex de saturació de 
l'oferta d'allotjament turístic: 
ja des del 1975 el seu creixe- 
ment és molt reduit. :'Tanma- 
teix, s'inicià en aquests dar- 
rers anys una forta operació, 
molt sovint especulativa, en- 
torn als habitatges de segona 
residència en el rere-país I en 
la línia pre-litoral, que si no 
es controla posa en perill el 
seu equilibri territorial. Per al- 
tra banda, s'assisteix en l'ac- 
tualitat, especialment a Cata- 
lunya, a una important ex- 
pansió del turisme d'hivern, 
amb la corresponent creació 
de noves estacions d'esquí, 
que comporta també àmplies 
operacions immobiliàries al 
seu voltant. Cal vetllar perquè 
el model de degradació que 
ha sofert la costa els darrers 
anys no es traslladi ara siste- 
màticament a l'interior. 

És clar que la situació del 
nostre turisme demana un 
tractament polític adequat. 
Cal que les forces polítiques 
catalanes elaborin ja els seus 


.programes de política turísti- 


Ca, que sorgiran de tes diver- 
ses solucions que es vulgui do- 
nar als problemes esmentats. 
Les alternatives que siguin 
ofertes al país permetran que 
aquest pugui decidir el futur 
d'un sector tan important de 
la nostra vida econòmica i so- 
cial com és el del turisme. 


JOAN TURRÓ 1 VICENS 


CIPSIS 


4 


cor men 


P 
É 
ss 








: sensibilització .social sobre els problemes dels presos. A la Trinitat, això pas- i 
lugmentatifo. No— :5a, En primer/llac, per la supressió de les Croades Evangèliques. tg, LA 
ó amb un certifi- 


i... especialment, les . catalanes .. 
Rapresentenmung: elevada: estacii " SL 
fei o onalitat. Al litoral de Catalu- 
ya RI comalaiól turística no 





ELENA POSA 


El turisme viu en una sltiradió de crisi Dertiaient (Fotos d'ar- a 
xiul i 


S'O Pe 








3:2-18 / treball / pàtina 9 


els treballs 


i els dies 





Pla d'urgòncia Í programa de trarmsició 


SabDedell: un pacte 
per sortir de fa 


"El pacte de Sabadell" ja ds una realitat. Efectiva- 
ment, la crítica situació en què es troba la població ha 
forçat tots els sectors ciutadans a cercar solucions 
d'urgència. La problemàtica plantejada —que cal en- 
tendre en dos sentits: el buit de poder sociorpolftic i 
la deteriorada situació econòmica— ha forjat un clima 
propens a la recerca d'un consens a tots nivells, la seva 


cristal.lització té un nom: 


creació d'un pla d'urgència 


en un programa municipal de transició. 





17.000 OBRERS SENSE 
FEINA 





dPar què un pla d'urgèn- 
cia2: La resposta és òbvia. 
Avui Sabadell té més de 
17,000 parats, dels quals 
4.000 no disposen de carnet 
d'atur. La majoria dels expe- 
dients de crisi, que en un 
nombre de 2.000 té Catalu- 
nya i que s'anunteguen a la 
delegació del Ministeri de Tre- 
bal, pertanyen a la comarca 
des Vallès. Però la cosa no 
Queda aqui. Sabadell té més 
de 3.200 mens sense escolarit- 
zar O an Corxiicions d'escola- 
demos" d'in consstori de 
MT, i COMÇ a ja, En aquests 
MOTS, amb un deute mu- 
niciual de més de 1.200 mbi- 
as ÚS petsezs. És en aquest 
Mt ON SE CEnmten les pro- 
peges i Objectius de treball 
dei pla d'urgència. En aquest 
vertit, es tendeix a fer que els 
acords establerts fins ara per- 
metin la recuperació de la vi- 
da política i econòmica de la 
ciutat en el lapse de temps 
que manca per a les eleccions 
municipals i en els primers 
mesos posteriors a elles. 


ELS OBJECTIUS DEL 


PLA 


Els objectius del pla se cen- 
tren bàsicament en quatre as- 
pectes: frenar el procés del 
deteriorament ciutadà: recu- 
perar la confiança de la pobla- 
ció en el sentit que és possi- 
ble resoldre els problemes de 
la ciutat, intentar solucionar 
els conflictes immediats i'ur- 
gents i,. finalment, assegurar 
el procés de transició. En 
aquest sentit, la majoria de 
forces . polítiques ——PSUC, 
PSOE, CDC, OIC, MCC, PTE, 
ERC, FNC i PSC-R—, centrals 
sindicals —CCOO, USO,—, 
Consell. Interempresarial ' de 
Sabadell i Comarca (entitat 
que agrupa els sectors patro- 
nals més importants de la co- 
marca: tèxtil, metall, cons- 
trucció, químiques, trans- 
ports, etc.), entitats finance- 
res, Caixa d'Estalvis de Saba- 
dell i Banc de Sabadell, enti- 
tats culturals, cíviques i pro- 
fessionals, Agermanament, 
Col.legi de Metges, Acadèmia 
de Belles Arts, museus, assis- 







"Els campos": 
He) 


tents socials, Cambra de Co: 
merç 1 Indústria, Fodaració 
d'Associacions da Valls l 
ACAPIC (associació catalana 
de petits Industrials dut: 
noms), otc. han dúprovat ja 
aquest pla, Cal incloum en 
aquesta llarga llista ontitats Í 
grups que, a poc a poc, van 
adherint-se al projecte de l'es- 
mentat pla. Hi ha també l'a- 
provació del municipi local. 





RECUPERAR EL POLS 
DE LA CIUTAT 


El pacte establert, fins 
aquests moments es va desen- 
volupant enmig de contínues 
reunions ente els compo- 
nents adherits. La darrera ses- 
sió plenària remarcà el caràc- 
ter unitari dels plantejaments 
envers un objectiu: superar la 
crisi. "Creiem que en: aquests 
moments de transició —es 
ratificà en un dels moments 
de la reunió— és oportú de- 
mostrar que Sabadell té mo- 
tius d'esperança en el futur. 
Aquesta reuniò n'és un expo- 
nent i avui pot ser Una Cita 
històrica per a la ciutat on to- 

tes les forcÈs representatives 
mostrem ta nostra meta: la 
consolidació de la democrà- 
cia i la recuperació de les nos- 
tres institucions autònomi- 
ques. Hem de recuperar el 
pols de la ciutat. Aquest és un 
treball col.lectiu i serà respon- 
sabilitat de tots nosaltres que 
en aquests moments assumim 
les bases d'una convivència 
futura, ajudant la ciutat a sor- 
tir de la crisi actual." En tot 
moment es ratificà que el pla 
d'urgència ha d'ésser realista, 
operatiu, per arribar a definir 
un ordre de prioritats. Final- 
ment s'assenyalà: ''Aquesta 
és una reunió autoconvocada. 
No existeix el protagonisme: 
de ningú. Es tracta de superar 
els criteris propis, no pas re- 
nunciarhi sinó superar-los. 


Entenem que, avui, l'autèn- 
tic protagonista és el poble." 


En els acords de l'àmple es- 
pectre ciutadà cal diferenciar 
dos punts essencials: el pla 
d'urgència i el Programa mu- 
nicipal de transició fins a les 
eleccions municipals. Si bé la 
idea central dels partits polí- 
tics s'enfocava en la perspec- 
tiva d'un programa municipal 
eguee 


Ta. 
LJ 


Ls0Ea RO BE 
E QRNA, A (Es 


un centenari per a la mort Ten d'Angel face: 


CriSI 

de transició, no os pot enton- 
dre aquest sense la incorpora- 
ció, 
generals, d'un pla d'urgència 
que plasmi en la realitat als 
acords establorts l los priori- 
tats de los questions a resol- 
dra, ' 





EL PROGRAMA DE 
TRANSICIÓ 


En primer lloç, don què es 
concreta o) programa municl- 
pal da transició: Els objec- 
tius d'aquest programa se cen- 
han bàsicament en cinc 
punts, El primor esmenta la 
nacaniàtat — d'uccoptació o 
acord ta plasmat de prin. 
cipi sobres Un programa de 
transició municipal, nogociat 
entre el consistori i la comis- 


"sió ciutadana de partits polí- 


tics. L'accés a la informació 
de l'Ajuntament, en un se- 
gon punt, assenyala la col.la- 
boració activa del consistori 
en l'elaboració de la informa- 
ció que la comissió requereix: 
d'altra banda, la creació de 
comissions mixtes Ajunta- 
ment-partits. En un tercer as- 
pecte es detallen les gestions 
conjuntes en el transcurs del 
període de tansició, en base 
a: Acord conjunt o negocia- 
ció de totes les decisions més 
importants, elaboració del 
pressupost de 1978: presència 
de ja comissió de partits a les 
reunions de la permanent, 
acord sobre un pla d'urgència 
per al període de transició, 
amb la participació de totes 
les forces reals de la ciutat, 
amb el fi de sortir com més 
ràpidament millor de la crisi: 
negociació d'una ajuda estatal 
que acabi amb els deutes con- 
trets per l'obra de la Gran Via 
i altres greus problemes. Un 
quart punt assenyala la neces- 
sitat de garantir eleccions mu- 
nicipals plenament democràti- 
ques. És a dir: imparcialitat 
del consistori en les properes 
eleccions, exigència immedia- 
ta dels comicis, revisió del 
cens, dissolució del sometent 
local i l'adequació de la no- 
menclatura i símbols de fa 
ciutat a l'etapa democràtica. 
El darrer aspecte que assenya- 
la aquestt programa munici- 
pal de transició concreta que 
el comunicat de principis si- 
gui signat davant de parla- 
mentaris. 

"L'elaboració del cia d'ur- 
gència haurà d'anar a càrrec 
de: entitats econòmiques i fi- 
nanceres de la ciutat, Ajunta- 
ment, patronals, centrals sin- 
dicals, associacions de veins, 
col.legis professionals i enti- 
tats culturals i cíviques i, fi- 
nalment, els partits polítics 
com a catalitzadors que pres- 
tin la seva força per a soluci- 
ons polítiques, amb el suport 
dels parlamentaris. Els punts 
a Considerar es divideixen en 
tres apartats: econòmics, mu- 
nicipals i socials. 


En l'aspecte econòmic cal 
considerar la manca de finan- 
çament a les empreses en ge- 
neral: mesures de reactivació 
econòmica: reconversió indus- 
trial de la ciutat: reestructura- 
ció tèxtil, reestructuració 
d'indústries marginals i noves 
indústries, expedients de crisi 
i de regulació de jornada la- 
boral. Quant a l'atur, Cal es- 
mentar les mesures sobre: 


als sous plantejaments, 


subsidis, control de carnets 
d'atur, control de les oficines 
de col.locació i agllització de 
tràmits, mesures de disminu- 
ció de l'atur, reconversió pro- 
fessional, feina per als joves, 
questions d'absentisme labo- 
ral Í controls de la Seguretat 
Social i, finalment, el control 
del cost de la vida i dels ca- 
nals de distribució. Pel que fa 
a questions municipals, el pla 
d'urgència —recull — aspectes 
com: urbanisme, pla comar- 
cal, plans parcials, dèficits es- 
colars i manteniment d'edifi- 
els: sanitat, dèficits i control: 
transports públics: obres pú- 
bliques, Gran Via, seguretat 
pública: informació i anàlisi 
de la situació real de l'Ajun- 
tament: esport, temps lliure 
l cultura, Finalment, i en el 


darrer apartat —aspectes soci- 
als—, cal destacar l'atenció a 
vells, jubilats i disminuits fí- 
sics i mentals. 

Tal com assenyalava el 
PSUC en plantejar el pla d'ur- 
gència, no es pretén copar 
l'Ajuntament, al contrari. 
L'objectiu és que, malgrat 
que no es perfili una candida- 
tura unitària per a les munici- 
pals juntament amb ''Socialis- 
tes de Catalunya"i Conver- 
gència Democràtica de Cata- 
lunya", sigui factible un 
acord pluralista entre totes les 
forces reals abans de les elec- 
cions per. tal de forjar un pro- 
grama Unitari de govern mu- 
nicipal per salvar Sabadell de 
la crisi. Un programa que gau- 
deixi de la confiança popular 
i que sigui capaç de donar una 
resposta a cada problema. 


ÀNGEL LACALLE 








Can pta enderrocat el març de 1976: espacula que fa 
fort. 






















seus noms originaris, 


Un dels punts que observa el programa municipal de 
transició es concreta en l'adequació de /a nomenclatura i 
símbols de /a ciutat en aquesta nova etapa democràtica. 
En aquest sentit cal esmentar l'estudi qua sota el títol 
de: "Vers unes nQrmes per a una possible toponímia au- 
tòctona", ha quedat inclòs en l'informe-proposta dels 
partits polítics davant el posiible canvi de la majoria de 
carrers de Sabadell, que recobrarien d'aquesta manera els 


Aquest estudi, realitzat per l'historiador sabadellenc 
Andreu Castells a instàncies de la comissió ciutadana de 
partits polítics i patrocinat per la Caixa d'Estalvis de Sa- 
badell, intenta adaptar la toponímia històrica de la ciutat 
a l'actual realitat. Les pattes que l'estudi assenyala que- 
den concretades en tres aspectes: anteposar per ordre de 
prioritats noms de repertori sabadellenc, topònims cata- 
fans i, finalment, rètols generals que d'alguna manera es 
cregui oportú reinstaurar. L'informe comprén un extens 
estudi sobre la història de la nomenclatura urbana de la 
ciutat que, partint del segle XVIII, va fins a l'arribada de 
(es tropes franquistes i el seu posterior assentament. 


Un dels aspectes més curiosos que consten a l'estudi és 
que al nomenclàtor dels carrers de Sabadell, que conté 
al voltant de 1.100 carrers, els persontages de tendència 
dretana hi ocupen en l'actualitat el 41 per cent, els d'es- 
querres el 9,9 per cent, mentre que el 48.2 per cent res- 
tant són denominacions sense cap significació política. 











Pacte de CC CO i USO amb SEFES 
Beix Llobregat: crear 
nous lfocs de treDbell 


El passat 18 de gener les centrals sindicals Comis- 
sions Obreres i USO subscriviren, conjuntament amb 
l'organització patronal SEFES, en l'àmbit de la co- 
marca del Baix Llobregat, nou punts d'acord encami- 
nats, com s'hi recull, al "rellancament econòmic de la 
çomarca. La creació del més gran nombre possible de 


llocs de treball i la conservació dels que hi ha 


"1, Com 


una dada d'interès hem de dir que cap punt no suposa 
una contrapartida d'una part a l'altra, ja que tots són 
mostra d'un consens per aconseguir els objectius asse- 
nyalats, perquè són profitosos per a ambdues parts. 


No farà nosa enunciar breu- 
Ment les línies generals dels 


acords, per bé que la premsa 


diària ja els ha difós, Després 
de coincidir en la necessitat 


que es facin eleccions sindi- 


Cals a tots els centres de tre- 
ball i que es reconegui la cen- 
tral sindical en el marc de 
l'empresa, amb possibilitat de 
disposar de tauler d'avisos, 
s'entra de ple en les questions 
de la crisi. Les principals són 
les seguents: Necessitat de fer 
un estudi comarcal sobre el 
tema de la productivitat i de 
l'absentisme en el qual cada 


part exposarà els seus criteris" 


queç com es pot suposar, són 
diferents, conveniència del 
diàleg previ abans de tramitar 
els expedients de crisi per evi- 
tar, tant com es pugui, que 
acabin amb el tancament de 
l'empresa, suport conjunt de 
la tramitació dels crèdits que 
necessitin aquelles empreses 
que travessen una situació de 
crisi, petició conjunta de crè- 
dits per a la comarca: sol.lici- 


' tar a l'Administració que s'a- 


gilitzin la tramitació de crè- 
dits i la d'expedients de crisi, 
quan s'acordi així per aconse- 
guir que es cobrin immedia- 
tament les prestacions, can- 


cel.lació dels deutes a la hi- 
senda pública i de les quotes 
patronals a la Seguretat So- 
cial per a aquelles empreses 
que travessen situacions críti- 
ques, sol.licitar subvencions 
per a obres d'equipaments a 


la nostra comarca, per donar 


feina a treballadors actual- 
ment en atur. 

El motiu d'aquests acords 
és la greu crisi que travessa la 
comarca del Baix Llobregat 
—on, en l'actualitat, hi ha 


—20.000 treballadors sense fei- 


na i s'estan tramitant 41 ex- 
pedients de crisi que afecten 
3.800 treballadors— i també 
la manca d'inversió i la reta- 
llada de crèdits per part dels 
grans bancs, que situa en posi- 
ció dificil les empreses petites 
i mitjanes. Hi ha localitats, 
com és ara Cornellà, on des 
de fa tres anys no s'han creat 
llocs de treball. Això suposa, 
juntament amb els expedients 
de crisi que se succeeixen, un 
fort increment de l'atur ge- 
neral i de l'atur juvenil en 
particular. De més a més, el 
fet que la manca de feina se 
centri al sector de la construc- 
ció'i que els equipaments que 
corresponen a la comarca no 
es construeixin, fa que la si- 


tuació adquireixi tons de ver- 
dadera gravetat. 

Per això tant Comissions 
Obreres com USO s'han adre- 
Çat als altres sindicats i a la 
patronal per subscriure 
aquests punts, que seran tam- 
bé enviats als partits polítics, 
ajuntaments ji altres entitats 
per tal d'aconseguir superar, 
conjuntament, fins on sigui 
possible, la situació descrita. 
Això contribueix a dotar els 
treballadors de més força per 
vèncer aquesta situació, si bÉ 
és veritat que no descartem, 
ans al contrari, là: mobilitza- 








ció perquè tots els punts s'ar- , 


ribin a acomplir del tot. 

Des d'un punt de vista sin- 
dical, cal lamentar l'autoex- 
clusió de la UGT —que va ar- 
gumentar que el Consell Na- 
cional del PSOE era contrari 
a aquests acords— i de la 
CSUT —que no estava d'acord 
que es fes l'estudi sobre la 
productivitat—, ja. que això 
restarà força per al desenvolu- 
pament dels acords. Cal tenir 
en compte, però, que la major 
part (60.000) dels treballa- 
dors de la comarca estan a 
Comissions Obreres. 

Amb aquests acords s'assen- 
ten les bases, al Baix Llobre- 
gat, per avançar en bloc con- 
tra els monapolis i els grans 
bancs, verdaders causants de 
la crisi, i per encetar un debat 
entre forces polítiques, eco- 
nòmiques i socials sobre l'es- 
devenidor d'una comarca que, 
pel fet que la majoria dels 
seus habitants va votar per 
l'esquerra, ho necessita per 
perfilar i aclarir el seu camí 
futur. 


CARLES NAVALES 





pàgina 10 / treball / 3:2-78 


I 4 





— 











Carta molt oberta 


La catelanitze 
de Fescolfa 


Tenim la Generalitat provisional, tenim la Conselle- 


ria de Cultura, hi tenim un conseller,... dquè se'n pen- 
sa fer, ara, dels projectes d'escola catalanaP El senyor 
Pi i Sunyer deia no fa gaire que convenia molt la crea- 
ció d'escoles catalanes depenents de la Generalitat. 
, Segons aquestes declaracions, la Generalitat crearia les 


seves escoles, que serien 


"catalanes", sembla que ell 


mateix insistia que no era pas questió d'imposar la 
nostra cultura a ningú, així com tampoc nosaltres no 
volem que sens imposi una altra cultura. Suposem 
que aquestes escoles serien molt ben dotades i orien- 
tades pedagògicament, que les seves programacions se- 


rien inequivocament catalanes, i el català la llengua 


instrumental de tot l'aprenentatge. En una paraula, 
serien la nineta dels ulls de la Conselleria de Cultura 


de la Generalitat. . 


Sembla que el senyor Pi é 
Sunyer es dóna sense ni tan 
sols presentar batalla. EQue ja 
és un fet consumat, potser, 
l'existència de .les tres menes 
de xarxa escolar al nostre pa- 
ís, segons sembla el desig de 
la dreta que ens governa des 
de Madrid i dels seus acòlits2 
És a dir: l'estatal, la privada i 
la dels "ens" autònomics (lle- 
giu-hi Generalitat en el nostre 
Cas). ZO és que, d'entrada, ja 
hi anem d'acord, amb aquest 
projecte2 


La Generalitat del 32 es va 

. trobar amb un estatut retallat 
que li atorgava aquesta ma- 

teixa Caritat. Ara bé, l'empen- 

ta que es duia l'any 31, a l'es- 

tatut de Núria, reclamava la 

totalitat de l'ensenyament, i 
l'empenta amb què es prosse- 

'guí després va fer que la rea- 

litat comencés d'esbotzar les 


estretors d'aquell estatut-co- : 


tilla. lOn és ara l'empenta de 
la nou-nada Generalitat, que 
s'acontentarà, sembla, amb 


un projecte tan minso2 


A fe que, des de la plaça de 
Sant Jaume, se'ns parla en un 
llenguatge ben estrany. Per 
començar se'ns torna a parlar 
dels catalans i dels no-catalans 
que vivim a Catalunya, quan 
això semblava un concepte 
superat en la pràctica política 
dels darrers anys: és català 
tothom qui viu i treballa a Ca- 
talunya, després se'ns planteja 
la cultura catalana, en conse- 
quència —però— amb el crite- 
ri anterior, com Una questió 
que afecta només una part de 
la població de Catalunya: la 
cultura catalana (ia història, 
l'economia, la política, les 
institucions, la literatura, el 
foltiore, la llengua, ...) és de 
tots els ciutadans d'aquest pa- 
ís, —i la cultura no és una ço- 
sa immutable: evoluciona, es 
va fent amb les' aportacions 
de tots— i per tant tots hi te- 
nen dret. La Generalitat, 
doncs, hauria de ser la prime- 
ra de proclamar-ho als quatre 
vents i d'esforçar-se perquè 
això esdevingués realitat. Per- 
què si la Generalitat no mos- 
tra Una imatge més clara de 
representar i englobar els in- 


ció 


.a la realitat del 


Les "escoles cata: 
lanes", la nineta 
dels ulls de la 
Conselleria de la 
Generalitat. (Fo- 
tos d'arxiu) 
























































teressos i les necessitat de tot 
el poble català, el desencís 
—que ja hi és— pot donar pas 
al menfotisme ,o a la reacció. 
Un nacionalisme no-integra- 
. dor, tancat, possibilista, és un 
nacionalisme ben allunyat 
d'aquell pel qual hem estat 
lluitant tots aquests anys els 


, Acaba de posar-te a la venda el número 39 
: — (gener de 1978) 


Més sobre el IV Congrés: Ni 


El partit de masses, per 
Joan Sanjuan 


ció"), i és ben clar que fou el 
nostre nacionalisme que va 
guanyar les eleccions del 15 
de juny. És en nom d'aquest 
nacionalisme, doncs, que la 
Generalitat ha de parlar. 


Nosaltres esperem, en can- 
vi, que la Generalitat treballi 
primordialment per la catala- 
nització de tot l'ensenyament 
i de tota la vida cultural del 
país. I la primera cosa que cal 
fer és pressionar perquè els 
plans d'estudi -i el material 
escolar s'adeqúin - a la realitat 
del país, des de l'EGB fins a 
la Universitat, que la forma- 
Sanitat i eleccions municipals, per ció dels futurs ensenyants a 
N. Acarín i A. Arteman tots els nivells vagi en aquest 

8 mateix sentit, que s'intensi- 
fiqui el reciclatge dels ense- 
nyants actuals en exercici per- 
. què rebin la complementació 
en formació cultural catalana 
que l'Escola de Magisteri del 
seu temps no els va donar, 
que l'ensenyament de la llen- 
gua catalana sigui. Un fet per 
a tota la població escolar... 
No podem pas renunciar d'en- 
trada a influir damunt tot l'a- 
parell escolar. Dins un con- 


Un debat per iniciar: 
Partit i sindicat, per Jaime Aznar 


Partit de govern i de lluita, per 
Gianni Cerveti 


Economicisme i moviment obrer, per 
F. Fernàndez Buey 


Documents: - 
Quina austeritat2 L 
Crida contra la repressió a Alemanya 


Comuniquem ats nostres lectors el nostre nou domicili: 


NOUS HORITZONS. Vallespir, 171 baixos, Barcelo- 
na, 14. Telèfons: 321 21 95, 


230 60 43' . 
Adreceuxros aquí per les subscripcions i qualsevol cor- 
respondència. 


' elaracions del 


catalans (''d'origen i d'adop- . 


Que els plans 
d'estudi s'adegúin 


pafs. 


text així, l'existència d'unes 
escoles pilot de la Generalitat, 
com qualssevol d'altres'realit- 
zacions pilot en el camp de 
l'ensenyament i de la cultura 
en general, poden tenir tot un 
altre sentit. 


En el terreny de la llengua, 
l'actuació ha de ser decidida. 
Cal prendre com a cosa prò- 
pia la planificació lingúística 
de l'ensenyament, és per això 
que, per exemple, l'ensenya- 
ment del castellà —com de 
qualsevol altra llengua, com 
de qualsevol altra matèria—, 
la Generalitat l'ha de reclamar 
també com a dret inalienable. 


Però aquesta falta de dina- 


. Misme que ara denunciàvem 


—èo ens ho fa veure la nostra 
impaciència— es mostra amb 
claredat en aquests moments. 
A part la primícia de les de- 
conseller de 
Cultura, cap declaració pro- 


. gramàtica encara en una ques- 


tió tan urgent i tan sentida, 
res que esperoni els ense- 
nyants d'una manera especial. 
A Palau haurien de saber que, 
enguany, la imminència de 
l'autonomia ha fet moure el 
triple de mestres que l'any 
passat cap al reciclatge de 
llengua, didàctica i cultura ca- 
talanes que duen els ICES de 
les Universitats. iQuè passaria 
si la Generalitat fes una crida 
recomanant, la conveniència 
d'aquests reciclatges7 dl fins i 
tot sí els impulsés de forma 
accelerada a tot Catalunya, 
d'aquí fins a començament 
del proper curs, comptant 
amb la col.laboració dels 
ICES i dels Ajuntaments2 


D'altra banda, l'ensenya- 
ment de la llengua a les esco- 
les estatals a càrrec de profes- 
sors especialitzats ha sofert 
un retrocés significatiu que 
no s'hauria d'haver produit 
mai. Encara és l'hora —éo 
potser n'estem mal infor- 
mats— que la Delegació 
d'Ensenyament del Català 
d'Omnium Cultural doni una 
explicació plausible de per 
què s'ha abandonat tantes 
classes de català, i tants de 
professors s'han quedat sense 
feina. Potser una actuació de- 
cidida de Cultura encara po- 
dria aconseguir de redreçar 
més d'una'situació —sinó to- 
tes— i començar d'estructurar 
Un cos de professors especia- 
litzats al seu servei. 

Es fa indispensable, doncs, 
i amb una gran urgència la 
constitució d'una comissió 
a Conselleria de Cultura, amb 
la participació de tots els sec- 
tors implicats, que comenci a 
treballar per la catalanització 
de l'ensenyament. Fóra de 
doldre que es confirmessin els 
rumors que parlen de la cons- 
titució d'una comissió sem- 


MEL 


ni 





blant d'àmbit molt reduit. La 
urgència no justifica pas cap 
exclusió en la participació. 
Tothom hi ha treballat durant 
aquests anys i tothom hi té 
coses a aportar. 


El curs 1977-1978, doncs, 
no el podem considerar pas 
com a tancat per a la catala- 
nització de l'escola, sinó que 
encara s'hi poden fer moltes 
coses positives, sobretot de 
Cara a augmentar el potencial 
disponible pel curs que ve. 
Mentrestant, des de Cultura, 
aquesta comissió i els tècnics 
que hi estiguessin integrats 
podrien elaborar: ràpidament 
un pla d'actuació, almenys 
per als tres cursos propers, pel 
que fa al cicle obligatori d'en- 
senyament. Això hauria de 
comprendre: reciclatges de 


mestres, introducció de temà- 
tiques específiques dins la 
programació de Ciències So- 
cials, programació de la llen- 
gua catalana per als nens que 
no la tenen com a Pròpia, pla- 








A les 19: 


. Socialisme. 


PCE. 


PSUC. 


Ales 22,30: — 


Raimon 


Lola Gaos 


de la majoria. 


LLUITA, CULTURA, SOCIALISME 





Divendres, 10 de febrer 


Al Saló d'Actes del Col.legi d'Advocats de Barcelona 
(Mallorca, 283, Cantonada Llúria) 


Presentació: Gregori López Raimundo 
Rafael Ribó 


Taula rodona, amb la participació de: 
N Luciano Gruppi, de la direcció del PCI, 
sots-director de "Crítica Marxista'" 
Jean Elleinstein, del PCF, director ad- 
junt del CERM. OM 

Manuel Azcàrate, de la direcció del 


Joaquim Sempere, de la direcció del 


Manuel Sacristan, del PSUC. 


Segona part: El compromís polític de l'intel.lectual. 


Amb la participació de: i fr 
Antoni Tàpies : 


Oriol Bohigas 
Josep Laporte 
Maria-Aurèlia Capmany 


Jordi Carbonell 


Moderador: Roman Gubern. 
ORGANITZA: COMISSIÓ DE CULTURA DEL PSUC 


D'extraordinàriament interessant caldria qualificar el 
debat que organitza la Comissió de Cultura del Partit So- 
cialista Unificat de Catalunya, i que comptarà amb l'as- 
sistència de personalitats notables tant del món cultural 
català com dels partits comunistes italià, francès i espa- 
nyol. Acte obert a tothom, hauria de convertir-se en una 
referència decisiva sabre la política cultural de l'esquer- 
ra. Tal com indica el títol genèric de l'acte, importa sa- 
ber conjuminar /a conformació d'una societat socialista 
amb un impuls intens a la configuració d'un marc on la 
cultura pugui desenvolupar-se d'acord amb els interessos 


cultura 


nificació de les tasques. dels 
mestres ja capacitats dins les 
pròpies escoles i distribució 
del professorat auxiliar. espe- 
cialitzat. D'altra banda, i fora 
del cicle obligatori, caldrà in- 
sistir en el reciclatge dels al- 
tres ensenyants, en la reforma 
del pla d'estudis de les Nor- 
mals, en la introducció de la 
llengua i dels continguts cata- 
lans a l'ensenyament mitjà i 


superior i en l'elaboració del... 


material didàctic que sigui de 
necessitat més urgent. 


Es pot arribar a ser melt 
operatius només que es vulgui 
sistematitzar i aplicar totes les 
aportacions que hi ha hagut 
fins ara en aquest terreny, so- 
bretot aquelles que la pràctica 
de molts anys ha confirmat. I, 
sobretot, si no ens embran- 
quem en discussions ideològi- 
ques sobre els matisos dels di- 
ferents enfocaments. 


LLUÍS LÓPEZ 
DEL CASTILLO 


Primera part: La lluita per la cultura en l'avenç cap al 























































el partit.. 








Publiquem la part substancial de la ponència sobre 
la sindicació de tècnics i professionals que, en nom 
del Comitè Executiu, va presentar Rafael Ribó al ple 
del Comitè Central del PSUC celebrat els dies 28 i 29 


de gener i que va ser aprovada. La ponència no pretén 
pas tancar el t/ebat sobre l'aliança de les forces del tre- 
ball i de la cultura ni oferir solucions rotundes i aca- 
bades, sinó que dóna unes propostes d'acord polític 


Ponència aprovada pel Comitè Central del PSUC - 


La Sindicació do tècnics i professionals 


El debat sobre la sindicació de tècnics i professionals ha pro- 
vocat dins del partit i durant el darrer any i mig enfrontaments 


entre els companys i una forta polarització a l'entorn de posici- " 


ons de vegades personalistes i esterilitzants. 


Aquest debat ha estat endegat amb força insuficiències polí- 
tiques i al seu darrere s'han plantejat expectatives polítiques 
més profundes però que no podien ésser resoltes amb les ma- 
teixes argumentacions. 


Pel que fa a la pràctica concreta que se n'ha derivat, s'ha as- 
solit un equilibri de "debilitats", ja que en molts casos cap de 
les opcions sindicals en discussió no ha aconseguit una implan- 
tació massiva ni, qualitativament parlant, notable. 


Per últim, cal fer una referència explícita í autocrítica a la 
posició del partit, i en especial de la direcció. Malgrat els 
acords presos pel Comitè Central a les darreries de l'estiu de 
1976, aquells acords no foren: desenvolupats i la seva aplicació 

- ha estat pràcticament nul.la. 


Hi ha hagut un cert abandonisme sobre aquest tema, potser 
amb l'esperança- d'un millorament mecànic amb el pas del 
temps. Això, lògicament, no ha estat així i avui és urgent tro- 
bar els punts més genèrics de definició política al voltant dels 
quals s'aconsegueixi un consens de pràctica política. 

LI 

Abans de definir elements d'una proposta política, hem de 
situar aquest debat emmarcat per les consideracions que es de- 
riven del nostre projecte polític general. Aquestes consideraci- 
ons són les seguents: 


1) La formulació que es fa al Programa del partit respecte al 
modet de revolució de la majoria, el paper dels tècnics i profes- 
sionals, o dels sectors de les forces de la cultura, i el lideratge 
de la classe obrera: 


"Ayui, als paisos de capitalisme avançat, la classe obrera, la 


" pagesia i el conjunt dels treballadors assalariats manuals i intel- 


lectuals, formen ta immensa majoria de la població. Constituei- 
xen una força social objectivament interessada en l'enderroca- 
ment del capitalisme i la construcció del socialisme. Altres clas- 
ses i capes, lesionades de diverses maneres pel poder del capital 
monopolista, poden sentir-se atretes per un nou model de soci- 


etat." (pàgina 11). 


"La classe obrera... Ha esdevingut la classe més nombrosa i 
decisiva de la societat i duu a les entranyes l'esdevenidor socia- 
lista i comunista dels polbles hispànics. Per les seves caracterís- 

"tiques i per les seves tradicions revolucionàries, la classe obrera 
és el dirigent natural de la revolució espanyola futura" (pàgina 
58). : i 


"Les condicions de lluita dels treballadors intel.lectuals s'a- 
propen actualment a les dels treballadors manuals, com ho tes- 
timonien les múltiples accions, tancades als llocs de feina i va-' 
gues de metges i infermeres, mestres i professors, així com 
també les múltiples activitats socials i professionals dels advo- 
cats i d'altres membres de tes professions liberals, i les mobilit- 
zacions dels funcionaris de l'Administració pública." (pàgina 
59). hi 


El lideratge de la classe obrera, definit així al Programa, 
s'ha de saber traduir en una progressiva hegemonia de la classe 
obrera respecte als altres sectors socials, però precisament a la 
recerca d'una influència majoritària en tots ells que potencii j 
eixampli el nostre model de socialisme en. llibertat, 


2 La definició de l'aliança de les forces del treball i de la 
cultura i la discussió al voltant d'aquest concepte. Com diu el 
mateix Programa (pàgina 56): "Per aliança de les forces del tre- 


ball i de la cultura entenem el bloc de forces motrius de la llui- ' 


ta per les llibertats i pel socialisme. Aquest bloc no és la suma 
mecànica dels interessos de sectors socials diversos, sinó la su- 


"ma de moviments socials, la mobilització de sectors distints-en: 


funció d'un mateix projecte de societat i d'uns objectius co- 
muns". 


- Nu es tracta, doncs, d'un fenomen automàtic. No hi ha una 
clara consciència, de constatació immediata, de la identitat 
d'interessos i objectius dels sectors professionals amb la classe 
obrera. Hi ha una convergència de lluites que nosaltres hem 
d'inscriure dins del mateix projecte global. 


Hem de fugir de les posicions obreristes o ideologistes en el 
tractament d'aquesta questió. L'opció sindical de Comissions 
Obreres s'ha desenvolupat, en els sectors aquí en debat, entre 
les capes més proletaritzades O entre activitats més propenses 
a l'ideologisme. t d'això s'ha derivat, de vegades, una traducció 
mecànica del lideratge de la classe obrera en mimesi sindical o 
el plantejament d'opcions sindicals amb elements programàtics 


que correspondrien pròpiament a un partit polític. 


. 3) La diferenciació entre l'opció sindical i el treball al si dels 


moviments de masses. La sindicació és un dels aspectes, quasi 


sempre el més important però no l'únic, del treball als movi- ' 


ments de masses. La tendència a: tancar-se dins del partit s'ha 
reforçat amb aquest debat i sovint l'hem convertit en una pi- 
cabaralla entre comunistes sense cap projecció als moviments 
reals del sector. 


Hem de ser conscients del paper que ens pertoca jugar com a 
militants comunistes al si dels moviments de masses, difonent 
la nostra alternativa com a partit, encapçalant les lluites de tots 
els sectors. És una problemàtica que ha de ser assumida per tot 
el partit en el seu conjunt. La manca d'orientació política en el 
treball de masses, que alguns redueixen al debat sindical, ha 
provocat nombroses fugides de companys que han passat a mi- 
litar a altres sectors o han deixat de militar. 


4) El tractament específic que mereixen aquests sectors pel 
que fa a l'opció sindical, i fins i tot la diversitat existent dins 
de cadascun dels sectors (ensenyament, sanitat, etc.). Cal con- 


. siderar la progressiva assalatització deis professionals, però junt 


amb la creixent degradació de la seva funció social, les relaci- 
Ons concretes i diverses que s'estableixen als centres de treball, 
la tradició de lluita"sindical, etc., com a factors que Condicio- 
nen l'opció sindicaliconcreta. . 


5) La incidència del combat, polític en l'opció sindical. El 
complex procés de conquesta-de la democràcia a l'Estat espa- 
nyol, on no s'ha produit una ruptura puntual i ha mancat un 
determinat protagonisme decisori de, les masses en el canvi, in- 
cideix negativament en les:possibilitats de clarificar les opcions 


sindicals i d'assolir ràpidament la unitat. També hem d'inscriu- 
re això en l'actual context europeu, tenint present el Paper que 
juga la socialdemocràcia, sobretot l'alemanya, que a l'Estat es- 
panyol hom pretèn traslladar al PSOE mitjançant "l'alternativa 
de poder"' i el bipartidisme. Els sindicats, en- aquesta estratègia, 
juguen un paper de gestió ben diferent dels plantejaments que 
defensen CCOO d'un sindicalisme sociopolític. El dilema se si- 
tua entre l'opció hegemònica de les centrals sindicals "per se" i 
el seu paper o el protagonisme de les assemblees obreres i l'ac- 
tuació dels representants unitaris. i 

El PSOE, consequentment, busca fa traducció dels resultats 
electorals del 15 de juny en resultats sindicals potenciant UGT 
amb l'aspiració d'aconseguir l'hegemonia i el control sobre el 
conjunt dels treballadors. No cal subratllar la importància que 
juga en aquesta estratègia el sector dels professionals. 


Per tot això esdevé difícil treballar en la perspectiva immedi- 
ata de la unitat sindical. En aquests sectors, els sindicats plena- 
ment unitaris són impossibles de construir. Cal distingir sindi- 
Cats de moviments unitaris, ja que l'actitud de la UGT, en con- 
cret, impossibilita avui les opcions orgàniques plenament unità- 
ries. È 


per progressar en el treball en aquests sectors. Són 
propostes integradores, que tenen molt en compte el 
grau de deteriormament i de distorsió que ha anat 
apareixent al voltant d'aquest tema. I 


Malgrat això hem de discutir a Cada sector la possibilitat dels 
sindicats autònoms —àutònoms respecte a les centrals sindi- 
Cals— que es poden desenvolupar amb la nostra presència i par- 
ticipació allà.on motivacions de classe o especificitats d'un sec- 
tor impossibiliten l'opció de Comissions Obreres. 


4 


- 


Caldrà pensar en aquests sindicats autònoms sempre en la 
perspectiva de reforçar l'aliança de les forces del treball de la 
cultura i com un instrument més en aquesta fase de transició. 
Hem de mantenir el prestigi i el capital polític que representa 
l'aspiració unitària dins dels sindicats autònoms. 


Per tot això, el nostre treball polític hauria de baser-se en els 
seguents criteris: . : 


e 
a) Treballar en les properes eleccions sindicals en la perspec- ' 
tiva de Comissions Obreres, O sigui amb llistes obertes i unità- 
ries, . 


b) Pel que fa a l'enquadrament sindical, avançar en l'aspira- 
ció unitària tot respectant l'especificitat de cada sector i la di- 
versitat de formes de lluita i de reivindicacions. i 


c) Plantejar com a norma general la doble afiliació: 


1. Impulsant Comissions Obreres a tots els sectors i com a 
garantia de l'aspiració unitària abans esmentada. 


2. Participant en tots els moviments que representin la ma- 
joria de cada sector, amb presència real dels moviments als 
sectors professionals, construint les bases per a organitzaci- 
ons sindicals autònomes on sigui possible. 


3. Organitzant dins dels sindicats autònoms les centrais sin- 
dicals com a tendències reconegudes als estatuts córrespo- 
nents. 


4. Desenvolupant el treball complementari en les associaci- 
ons professionals (per exemple: els metges i el seu col.legi 
professional). 


d) Reivindicar el dret dels funcionaris a la sindicació, expli- 
Cant el nostre vot particular en el debat constitucional i fent 
una nova declaració política reivindicativa sobre aquesta ques- 


tió. 


e) Reforçar l'acord ja pres pel Comitè Central, pel que fa als 


tècnics i professionals d'empresa productiva, de sindicar-se a 
Comissions Obreres. 


L'aplicació d'aquests criteris, que configuren la proposta d'a- 
cord polític, comportarà la superació d'un conjunt de proble- 
mes polítics i sindicals. En. el camp polític el partit ha de treba- 
llar en la.seva aplicació com un tot i dins de la perspectiva d'a- 
profundir el treball en els moviments de masses. Això represen- 
ta un sentit d'orientació i d'autoritat al moment d'explicar 
els acords del Comitè Central i d'articular-ne orgànicament l'a- 
plicació. És evident que els principals impulsors d'aquests 
acords hauran de ser els comitès territorials que duen a terme 
la direcció política dels moviments de masses. Aquesta és una 
tasca Urgent en la qual hem d'implicar tots els companys cri- 
dant a la seva responsabilitat i participació. Hem de superar, de 
forma inajornable, la divisió existent al voltant d'aquest debat. 


En el camp sindical caldrà treballar amb el criteri de la doble 
afiliació, aquí abans definit, sempre amb la perspectiva de re- 
forçar l'aspiració unitària. Pràcticament a tot-el camp de la sin- 
dicació de tècnics i professionals s'admet la doble afiliació, pe- 
rò caldrà trobar fórmules de superació de tots els obstacles 
existents. Allà on siguin possibles les opcions autònomes, el 
treball de les centrals com a tendències reconegudes s'ha de di- 
rigir a reforçar la unitat, evitant, entre companys, tot fipus de 
competència afiliativa. : 





—, Míting a Vic 


L'alternativa 
dels comunistes 


Al local de l'AISS de Vic va tenir lloc un acte al qual assistiren Unes 
500 persones. Els diputats comunistes Gregori López Raimundo i Maria 
Dalors Calvet explicaren el treball dels comunistes, al parlament i fora 
d'ell, per canviar les coses. Joaquim Capdevila, responsable del PSUC a 
Osona, llançà una proposta per tal de fer complir el Pacte de la Moncloa 
ala comarca. Entre les diverses mesures que s'hi proposen destaquem: 
subsidi suficient per a tots els Parats, control democràtic dels expedi- 
ents de crisi, crèdits per a les empreses en situació de crisi 1 que es con- 
siderin viables, pla comarcal de vivendes socials, confecció d'un catàleg 
de sòl urbà, construcció de la Residència de la. Seguretat Social, rees- 
tructuració democràtica del sector tèxtil i anar cap a la creació d'un 
Congell Comarcal provisional que avenci en el camí de la institucionalit- 
ZaCió de la comarca com a unitat administrativa 1 política, 


— 


pàgina 12 / treball Í3-2-7 QPP 


rr PV PETIT PP a 
) I dl 






dB x 


él 
/ 
' 
y 


La mesa del mfting de Vic (Foto Montalvo) 


El company 
JOAN ROMERA MARTÍNEZ 


ha mort 


a les illes Balears fent el servei militar. 


La redacció i l'administració de TREBALL 
expressen als seus familiars el testimoni de 
la seva solidaritat, 








. 









Reunió del Comitè Central 


Comunicat 
del Secretariat 


. — El Comitè Central del PSUC s'ha reunit a Barcelona els 
dies 28 i 29 de gener, amb ta presència de José Sandoval, 
membre del Comitè Executiu del PCE. En el primer punt 
de l'ordre del dia, el Comitè Central ha discutit i aprovat, 
amb un vot en contra i tres abstencions, ún informe so- 

bre la situació política presentat pel secretari general, 

Antoni Gutiérrez Díaz, i ha pres, entre altres, els se- 

guents acords: : Í 













1r. Fer pública una declaració sobre la situació política 
que sintetiza les perspectives immediates fonamen- 
tals del PSUC. 










2n. Crear ún centre del Comitè Central, vinculat al Se- 
cretariat, per coordinar, a nivell central, la campa- 
nya, descentralitzada, de les eleccions municipals i 
nomenar-ne els components: Francesc Trives com a 
responsable, Jordi Borja, Jordi Solé-Tura, Domènec 
Martínez, Josep Maria Riera, Manuel Vàzquez Mon- 
talban, Matias Vives, Carles Quingles i Francesc Fru- 
tos. 









- 


8r. Aprovar una campanya de finançació de les elecci- 
"ons municipals consistent en la venda pública d'un 
milió de bons de cent pessetes. 










4t. Ratificar la importància de l'operació canvi de car- 

- Ret, Concebuda com Un campanya d'enfortiment po- 
lític i organitzatiu del partit, així com la campanya 
de promoció i-venda de les publicacions del PSUC 
promoguda per la Secretaria de Propaganda. 












En el segon punt de l'ordre del dia, el Comitè Central 
ha discutit una ponència sobre la sindicació de tècnics i 
professionals presentada per Rafael Ribó en nom del Co- 
mitè Executiu. Després d'un debat molt ampli, en el qual 
han intervingut 24 membres del Comitè Central, expres- 
sant diferents posicions, la ponència ha estat aprovada 
amb 17 vots en contra i 16 abstencions. 













En un tercer punt, el Comitè Central ha aprovat la 
composició i programa de treball de les comissions d'A- 
fers Internacionals (aquesta amb dos vots en contra i 
cinc abstencions) i d'Unitat, i ha decidit encarregar al Se- 
cretariat ia convocatòria, per al mes de març, de la Con- 
'ferència del PSUC que haurà de discutir les tesis políti- 

" ques i la proposta d'Estatuts elaborades pel Comitè Cen- 
tral del PCE davant el seu novè Congrés, així com d' ele- 

gir els delegats del PSUC a aquest Congrés. 















Donada la importància del tema i la manca. de temps 
per abordar-lo, el Comitè Central ha acordat traslladar a 
la seva propera reunió la discussió d'un informe sobre els 
problemes de l'ensenyament que havia de presentar Tere- 
sa Eulàlia Calzada. " 












Barcelona, 29 de gener de 1978 
El Secretariat del Comitè Central del PSUC 







Nom i COgnOmMS. . . LL... eu ee De ea AR EE RE LE 


Adreça... 


pagaré mitjançant: 


RE 


Taló nominatiu a TREBALL és 


Z 
E. 4 


gogi 





nos-la també) ' 
Uata: 





aeeea 


I RE ES El 


RN 


Signatura: 4 


BUTLLETÍ DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA: 
BUTLET ED ED EB De ta Da area ea a 


Senyor director del Banc o Caixa:. . .. ......4....4... 


cecs POBIACIÓ iònica ig ao 3, 





AGÈNCIA. eoaeanoneeeeee 
Senyors: els agrai 
atenguin el rebut 
aquest periòdic. 


3 





ARCS SES 


Nom i COgNOmS. . 4. meu ee ee eren eeeea 
Adreça... 4... 2eeer 
Població 


ge 








Desitjo subseriure'm a TREBALL per un any (Espanya: 750 ptes. Estranger: 100 ff) que 4 


Gir postal o telegràfic a nom de TREBA CE Vallespir,171 Barcelona 14 


Domiciliació bancària (en aquest cas ompliu la part de sota i envieu- 


iré, que amb càrrec al meu compte/llibreta número. 
que anualment els presentarà TREBALL per pagar la meva subscripció: L i 


Atentament. 


De cera al IX Congrés del PCE 


A propòsit del "leninisme" 


dAbandonarà el PCE el leni- 
nisme2 Algunes simplificaci- 
ons periodístiques entorn de 
la recent aprovació de les Pro- 
"— postes o Tesis del IX Congrés 
per part del recent Comitè 
Central del PCE han creat 
desconcert o han tornat a 
obrir ferides que ja havien 
obert les declaracions de 
.Santiago Carrillo fetes als Es- 
tats Units sobre el mateix te- 
ma. Fins i tot hi ha companys 
que es pregunten si no hi hau- 
rà contradicció entre les bases 
teòriques del PSUC (que con- 
serva en el Programa i Esta- 
tuts el terme de "leninisme") 
i les del PCE (que no el con- 
servarà, en cas que siguin 
aprovades les tesis). 


Jo, Que al mostre (V Con- 
grés vaig votar a favor del Pro- 
grama i dels Estatuts del 
PSUC, he votat també, en la 
reunió dèl Comitè Central del 
PCE dels 21-22 de gener de 
1978, a favor de la tesi 15a, 
que defineix el PCE simple- 
ment com un ''partit marxista 
revolucionari". Ho he fet per- 
què estic plenament conven- 
çut que l'esperit de tots dos 
documents és idèntic. 

Primerament, vegem què di- 
uen exactament els textos. 
Les tesis del CC del PCE no 
"abandonen el leninisme". El 
que abandonen és l'expressió 
"marxisme-leninisme", igual 
com ho ha fet el Congrés del 
PSUC. El motiu d'aquest can- 
vi és el caràcter sacramental 
que ha arribat a adquirir l'ex- 
pressió, massa lligada a'la ver- 
sió "''estalinista" del pensa- 
ment marxista, versió que ha 
convertit la teoria comunista 
en un dogma estèril, incapa- 
citat per entendre la realitat 
i sovint convertit en mera jus- 
tificació ideològica del poder 
polític als paisos socialistes. 


En segon lloc, és cert que el 
Programa del PSUC afirma 
basar-se "en el marxisme, el 
leninisme i altres aportacions 


P DS PR GES) 


atreball l 


Òrgan central del PSUC 
Vallespir, 171 - Barcelona, 14 £ 





IS SS 

















de la pràctica i el pensament 
revolucionaris", i que diu del 
leninisme que és "l'expressió 
de la línia revolucionària del 
segle XX". Però, dés això 
contradictori amb la proposta 
del CC del PCE2 Examinem- 
ho. La mateixa tesi 15a diu: 
"Ens considerem hereus dels 
qui, en les difícils condicions 
de la Rússia de 1917, encap- 
çalats per Lenin, van saber di- 
rigir la primera revolució so- 


cialista'", i, més endavant: "El . 


PCE es defineix com a partit 
marxista, democràtic i revo- 
lucionari. En el qual l'aporta- 
ció leninista, en tot allò que 
continui' essent vàlid, hi està 
integrada, com ia d'altres 
grans revolucionaris". Les for- 
mulacions respectives poden 
ser més o menys afortunades 
i teòricament correctes. Però 
no hi ha dubte de la identitat 
essencial de la seva inspiració. 
Inspiració que es resumeix en 
alguns trets, com el caràcter 
revolucionari i comunista del 
partit —enfront de la socialde- 
mocràcia—, el rebuig de l'esta- 
linisme, l'aspiració a superar 
dogmatismes i a un marxisme 
creador, la voluntat d'apren- 
dre de totes les experiències i 
de totes les aportacions teòri- 
ques del socialisme revolucio- 
nafi, etc. No hi ha motius, 
doncs, per témer cap contra- 
dicció entre el PSUC i el PCE 
pel que fa ais principis teò- 
rics. 


La polèmica ens pot resul- 
tar molt instructiva. Ens pot 
ajudar, i ens ha d'ajudar, a si- 
tuar el debat més enllà de les 
fórmules o etiquetes. Allò 
que importa no és "leninis-. 
me sí o leninisme no", sinó 
determinar quines ensenyan- 
ces hem rebut de Lenin i 
quines són vàlides per a 
nosaltres, ara i aquí. I no val a 
enganyar-nos: afortunada- 
ment ja fa molt de temps 
que hem abandonat la funesta 
mania de guiar-nos per la in- 
terpretació dels textos clàssics 
al peu de la lletra, i que ens 
hem pósat a pensar amb el 
propi. cervell, revisant quan 
calia les afirmacions de Lenin 
(i d'Engels i de Marx). 


No hem estripat cap certifi- 
cat d'ortodòxia per poder 
concebre un tipus de partit 
ben diferent del bolxevic, ni 


per comprendre que l'aliança 
— d'obrers i camperols ja era in- 


suficient com a bloc social bà- 
sic per construir el socialisme: 
ni per imaginar vies no insur- 
feccionals d'accés al poder, ni 
per llençar la política de re- 
conciliació — nacional. —Per 
aquesta raó, els canvis termi- 
nològics que. avui es proposen 
—i que el Congrés del PSUC 
ja ha adoptat, a la seva mane- 


ra— no fan més que arrodonir 
un procés que ve d'anys enre- 
re. Procés no consistent a 
"abandonar el leninisme", si- 
nó a abandonar certes inter- 
pretacions massa literals, ser- 
vils o mecàniques d'un pensa- 
ment convertit durant anys 
en "sagrada'escriptura'", 


j 3 z 
Alguns companys que ve- 


— uen amb inquietud les revisi- 


ons doctrinals a què ve lliu- 
rant-se la direcció del partit, 
perquè hi senten el perill d'u- 
na  "''socialdemocratització", 
poden pensar que els canvis 
terminològicsgaquí comentats 
són un pas més en aquesta 


, feta 
Aquest motlle havia estat conser- , 


via. Jo diria a aquests com- 


panys que la questió no se. 


centra en els canvis termino- 
lògics. L'abandó de certes fór- 
mules rituals i sacramentals 
allibera el nostre llenguatge i 
el nostre pensament d'una 
Càrrega estèril i ens col.loca 
més directament davant dels 
problemes reals, i és, al meu 
entendre, Un gran progrés. En 
tot cas, aquells que sentin una 
preocupació pels perills de 
pèrdua de substància revolu- 
cionària del partit haurien de 
situar el debat no entorn de 
simples paraules, sinó en el 
terreny dels problemes que hi 
ha darrere de les paraules. 


Un exemple ho pot aclarir. 
Es diu que hem de revisar 
les concepcions de Lenin so- 
bre el partit, perquè no ens 
serveix el model bolxevic 
d'un partit de revolucionaris 
professionals, amb una disci- 
plina quasi militar, etc. Però 
tampoc no hem d'oblidar que 
Lenin va sotmetre també els 
partits socialistes de l'època 
a una crítica que té encara 
molts elements vàlids i útils 
per a nosaltres. l és evident 
que de tes ensenyances de Le- 
nin encara són vàlides idees 


López Banc i Gutiérrez Diaz donen a un dels veterans 
fundadors del partit la litografia que reprodueix l'escut del 
PSUC que figurava al seu primer carnet. 





com la importància atribuida 
a la tàctica, l'anàlisi de l'im- 
perialisme i de la dimensió in- 
ternacional de la lluita de 
classes, el plantejament demo- 
cràtic radical dels problemes 
de les nacions oprimides, etc. 
A la inversa, Lenin va valorar 
incorrectament la significació 
de les conquestes democràti- 
co-formals sota règim capita- 
lista, i això ha pesat negativa- 
ment en els partits comunis- 
tes. I potser caldrà també re- 
visar críticament la seducció 
que va exercir sobre Lenin el 
model d'industrialització cen- 
tralitzada propi de l'Europa 
capitalista (que el va portar a 
acceptar sense reserves la divi- 
sió del treball engendrada pel 
capitalisme i fins i tot a fer 
l'elogi del taylorisme). 


En definitiva, cal fer Un es- 
forc per no empobrir el debat 
en una batalla verbal. l la ma- 
nera de fer-ho és guiar-nos pel 
consell, ben leninista, de ba- 
sar-se en "l'anàlisi concreta 
de la realitat concreta", en la 
reflexió independent sobre la 
nostra realitat pròpia: 


JOAQUIM SEMPERE 





A LA COOPERATIVA DE TEIXIDORS 
Homenatge als 
fundadors del PSUC 


" Dissabte passat, dia 28, vàrem 


viure un acte especialment emo- 
tiu. Una colla de militants del Par- 
tit Socialista Unificat de Catalu- 
nya que ja ho eren els anys del 36 
al 38 reberen, de mans del presi- 
dent, Gregori López Raimundo, i 
del - secretari general, Antoni Gu- 
tiérrez Diaz, una litografia que re- 
produeix l'escut del partit que fi- 
gurava en el carnet d'aquells 
temps, el primer carnet del PSUC. 
Gregori López Raimundo va ex- 
plicar que la litografia havia estat 
amb el motlle original. 


vat per l'impressor dels primers 
carnets el qual, poc temps abans 
de morir, havia revelat l'amagatall 
del preciós objecte als seus néts. 
Aquests, quan el PSUC va ser lega- 
litzat el 1977, el varen lliurar al 
Comitè Central. 


Una història senzilla, aparent- 
ment insignificant, però molt gran 
per als comunistes catalans i, so- 
bretot, per als qui, representant 
molts altres que no van poder ser- 
hi, van omplir la sala de la Coope- 
rativa de Teixidors a Mà, al barri 
barceloní de Gràcia, dissabte pas- 


.tí i Pol, 


sat, portant al seu damunt molts 
anys de lluita i, encara, tota la for- 
ça i l'esperança que caracteritzen 
els comunistes. 


El Comitè Central era allà per 
retre homenatge —senzill però sin- 
cer— als militants que encarnen la 
història del partit. Un acte d'ho- 
menatge que va ser enriquit amb 


poemes de Feliu Formosa, que re- -: 


centment ha estat distingit amb el 
premi Carles Riba, llegits per ell 
mateix i amb poemes de Miquel 
Martí i Pol que va recitar Núria 
Candela. Els versos dels dos poe- 
tes comunistes —un d'ells, Mar- 
afactat d'una greu pa- 
ràlisi progressiva que no el pot 
privar, però, de continuar sent 
poeta i comunista— foren escol- 
tats amb un silenci pregon i carre- 
gat d'emoció. 


El president del PSUC va pro- 
metre que s'imprimiran carnets se- 
gons el madel de quan la-creació 
del PSUC i es donaran a cada mi- 
litant d' d'aquells temps, a través de 
les seves respectives organitza- 
cions. (A les fotos de Jordi More- 
ra, dos moments de l'acte) 


EET TEL LL EE SE El 


A la memòria d'en 


Francesc Garcia Moron, 


un home bo, mort el 30-1-74. 


Esposa, nora, fill i nét, 


el tenen present 





L 











espectacles 





Cinema 


. 


Emmanuellos 
de fots cclors 


Posem davant de tot i 


subratliem que l'esdeveni- 


ment social que ha representat, al nostre país, l'estrena 
de la pel.iícula "Emmanuelle'', de Just Jaechin (la ve- 
ritable i primera de la sèrie com diu la publicitat), és 
una prova més de la fal.làcia d'una falsa desaparició 
de la censura. Mentre que títols com ara "Saló" o "El 
imperio de los sentidos" guarden un zelós torn per 


poder ser projectats, i 
títols bàsics del 


i no es parla, ni de bon tros, dels 
porno underground nordamericà, 


francès o alemany, les pantalles espanyoles es cobrei- 
xen d'Emmanuelles de tots els colors i de totes les ra- 


ces. 


De la repressió sexual abso- 
luta, hem passat a la manifas- 
seria de la líbido. Perquè les 
Emmanuelles i més concre- 
tament l'Emmanuelle de Jae- 
cin —la responsable de la sè- 
rie que l'ha seguida—, no són 


sinó Un succedani hipòcrita,'- 


. Saduceu j reprimit de la moral 


burgesa, plantejada sobre la : 


necessitat de donar al poble 
una falsa visió de la llibertat 
sexual, dins de la qual es man- 
tenen totes les normes ante- 
riors de repressió: exhibició 
exclusiva de la dona nua (su- 
blimació de la dona-objecte 
per a ús i consum del mascle), 


lesbianisme (és una Cosa 
demostrada que al masclisme 
clàssic no li molesta l'homo- 
sexualitat femenina però sí la 
masculina), absoluta negació 
a l'aparició del sexe de l'home 
(el penis esdevé, així, un sím- 
bol misteriós i inassolible 
—conservació .a ultrança del 
priapisme com a fórmula su- 
perior en l'àmbit sexual—), i 
continuitat en la ideologia 
que tot el que es refereix al 
sexe es dóna de manera im- 
personal, freda i mecànica. 


Tots aquests aspectes que 
veiem sense pausa a '"Emma- 
nuelle" (n'hi ha prou.amb re- 





Esports . 


El Berça, em 
el bon cermí 


De nou el Real Madrid em- 
patà a un gol en el camp del 
Sevilla mentre que el Barça 
guanyà amb penes i treballs al 
Betis, al Camp Nou. La cosa 
positiva és que les distàncies 
són cada vegada més curtes i 
que si continua la ratxa, molt 
aviat el tindrem a tir. 


El Betis esdevingué un rival 
dificilíssim, tant en la vessant 
tàctica com per la qualitat 
dels seus homes. El partit co- 
mençà molt bé, amb uns ser- 
veis meravellosos d'en Cryuff, 
però, a mesura que els minuts 
passaven i aquest domini no 
es traduia al marcador, els 
nervis varen ' aparèixer, com 


Johan Cruyff ja no és aquell 
jugador que ho resolia tot ell 
sol, però, moltes vegades, el 
seu esforç no troba la necessà- 
ria correspondència en la qua- 
litat tècnica dels seus com- 
panys. 





també la fatiga, que féu que 
el mateix Cruyff ens obse- 
quiés amb una segona part 
bastant mediocre. En Carles 
Rexach i el jove Sànchez fo- 


ren els millors a la gespa i la . 


gramàtica salvà el. Barça de 
l'empat, ja que el Betis acon- 


seguí un go) quan l'àrbitre. 


anotava els canvis, i va invali- 

dar la jugada. Amb penes í 
treballs, doncs, els dos punts 
han quedat ací i diumenge 
vinent tenim un altre plat 
fort: l'Athlètic Club de Bil- 
bao, adversari que sempre 
assoleix bons resultats a Bar- 
celona, Emoció, bon joc i els 
dos punts esperem de l'en- 
contre de diumenge que ve. Si 
hom hi vol assitir, cal prendre 
aviat els tiquets de la locali- 
tat. - 





LA SELECCIÓ ESPANYOLA 
ES PREPARA 
PER L'ARGENTINA 





La selecció espanyola de 


. futbol es va preparant per as- 


solir una bona classificació al 
campionat mundial qua se ce- 
lebrarà a l'Argentina el proper 
mes de. juny. Laszi .Rubala 
convoca. a Madrid alguns dels 
jugadors més joves que vénen 
destacant en la Lliga de 


Primera Divisó, com es el cas. 


del blaugrana Sànchez, un va: 
lor de forja autòctona, nat a 
un barri de Badalona. 


El triomf, per dos gols a un, 
sobre la "squadra azzurra", 
curulla de novells jugadors, 
mostrà a tots els qui seguírem 
el partit en directe a través de 
la petita pantalla que caldrà 
treballar molt perquè s'asso- 
leixi un conjunt digne de fi- 
gurar en els primers llocs a 
l'hora de la veritat. 


FRANCESC J. 
CASTELLANOS 





llegir-la en profunditat) ens 
els presenten amb embolcalls 
enganyosos per a les ments as- 
senyades, com és ara una 8x- 
cel.lent banda musical, una 
fotografia sublimada (parlar 
de '"Vogue'' i semblants és ser 
encara massa optimista) o una 
protagonista tan antinatural 


com antieròtica (èpodria un: 


públic burgès imaginar una 
Emmanuelle que no fos la 
senyoreta Rristel, amb el seu 
pit escàs, el seu pubis arran- 
jat, el seu maquillatge indele- 
ble, el seu darrere d'adoles- 
Cent o les seves maneres pudi- 
bundes, en contraposició amb 
una dona exuberant de pits 
grossos, malucs ampul.losos, 
sense maquillar, el pubis al 
natural i aquesta necessària 
indecència de l'amant ràpida 
i complaent2) 


Tots i cadascun dels ele- 
ments de l'"Emmanuelle"' de 
Jaechin han estat, una vegada 
i una altra, perfectament me- 
surats, sibil.linament manifas- 
sejats, per tal de satisfer un 
públic assenyat, que vol jugar 
a la llibertat amb una corda 
lligada a la cintura, que inten- 
ta continuar vivint en la igno- 
rància del veritable sexe (el de 
l'angoixa i el plaer, en el qual 
no s'amaga ni s'escamoteja 
res, en el qual el sexe masculí 
té la seva veritable significa- 
ció), que, en el fons, vol con- 
tinuar vivint en la ignorància 
de l'existència, perquè l'exis- 
-tència, sense mentides, no és 





Emmont 


) 
"La antivir gen 





DS nà EP, 
EL le : 


cle ll 





f Cd em —m 3 
VÉ: : : 4 
9 CET 
ps i el V 
3 , mM ió 
al 4 ss Ma 4 
Es x i i 3 3 
9 
Llic Oca EP dc ca. PJ a 3 predi 





gens fàcil. REmmantale" i, 


d'afegitó, Sílvia Rristel, és un : 


succedani per a ''voyeurs'' de 
mala mort, per a reprimits de 
saló i per a lectors de consul- 
toris sexològics, Ja és hora de 
dir ben clarament què és la 
sexualitat, què és l'erotisme 
i què representa la pornogra- 
fia en una societat capitalista 
que reprimeix l'amor lliure, el 
canvi de parella, que controla 
el divorci, que protegeix el 
matrimoni i que permet la in- 
dustrialització del sexe com 
un camí d'escapada per a vicis 
i virtuts. 


"Emmanuelle" és l'aspirina 
que es dóna en comptes de la 
droga, la demostració que la 


'llibertat no es guanya sinó 


lluitant. -Per això és ben trist 
que la primera pel.lícula "S'' 
(qualificació que donen, dins 
de les noves normes cinema- 
togràfiques, a les pel.lícules 
pornogràfiques) sigui una bar- 


. reja de masturbació dels quin- 


ze anys i de repressió matri- 
monial, un succedani de la lli- 
bertat sexual a què tots els 
éssers humans tenim dret. 


"Emmanuelle" és un pa- 
rany per a persones de bona 
fe que cal denunciar com a 
tal, i Just Jaectin és un opor- 
tunista curt de gambals. La 
seva simplicitat i ignorància li 
caven la seva pròpia tomba: la 
de la ignomínia. 


Eres 





gura el ple diari. 


bona que estàsi, etc., etc. 


tres coses. 


sa. 


Seminari de psiquiatria i teetre 


La "bogeria", manifasseria teatrel 


El passat cap de setmana va tenir lloc al Col.legi de 
Metges de Barcelona un seminari, no pas del tot apro- 
fitat, sobre Psiquiatria i Teatre, organitzat pel Centre 
d'Estudis Psiquiàtrics i Psicològics, organització priva- 
da que coordinen, respectivament, els psiquiatres Ma- 


nuel Ruiz i Rafael Herrera. 


A través de les. taules rodo- 
nes programades i de les inter- 
vencions, de més a més dels 
esmentats, de Josep Monleon 


(crític de teatre a "Triunfo'"),: 


lago Pericot (professor de 
l'Institút del Teatre), Buero 
Vallejo (autor teatral), Normt' 
Sehvvartz —(psicodramatista), 
Pau Poblacion (psiquiatre i 
autor d'un text teatral). i Jo- 
sep Sanchís (proféssor de 
l'Institut del Teatre) es varen 
establir algunes de les inequí- 
vogues relacions entre la psi- 
quiatria (i la psicologia) i el 
teatre. Sobretot en la relació 
de beneficis que troba l'actor 
(Josep Sanchís) a l'hora d'en- 
Carnar un personatge, es van 
palesar relacions, i més enca- 
ra: les positives aportacions 
d'una i altra àrea:a les seves 
respectives — problemàtiques. 


Una anàlisi elemental sobre el 
desenvolupament històric en 
aquests dos camps evidencia 
que al teatre institucional (es- 
tructura teatral burgesa man- 
tinguda per la classe social 
que la va confórmar) respon 


.seus diferents nivells, 


: nitzaven O, si més no, 


el teatre revolucionari en els 
i que a 
la psiquiatria tradicional res- 
pon l'antipsiquiatria en les se- 
ves distintes derivacions. El 
seminari va venir a cridar l'a- 
tenció sobre aquesta altra 
constatació: la psicoanàlisi, 
les comunitats terapèutiques i 
la complexa questió dels lí- 
mits entre "normal" i "anor- 
mal" (la bogeria) van tenir les 
seves primeres expressions en 
el camp del teatre. Abans, 
doncs, que en el camp de la 
ciència mèdica. ç 


Tal cóm jo ho veig, el fet de 
no aprofitar tot el que Un se- 
minari d'aquestes característi- 
ques podia haver suposat es 
va deure, en gran part, a la 
manca d'un treball de taula (i 
previ) entre els qui el protagó- 
l'ende- 
gaven. Aquest debat previ en 
temes tan enormement com- 
plexos i tan mancats, fins ara, 
d'un rigor d'enfocament ha- 
gués fet possible, sens dubte, 
una més gran riquesa a l'hora 


d'abordar l'apassionant tema 
de les relacions entre psiquia- 
tria i teatre. Amb tot, el tre- 
ball —que cal considerar no- 
més com un principi—. va 
apuntar un parell d'aproxima- 
cions a aspectes plens d'inte- 
rès. Una seria la questió de la 
presència de la bogeria al tea- 
tre espanyol. éCom ofereix el 
teatre imatges de la. bogeria 
de la societat2 Manuel Ruiz 
va concretar que la bogeria és, 
tant per al teatre convencio- 
nal espanyol com per a la psi- 
quiatria tradicional, el ma- 
teix: una cosa que s'ailla, una 
cosa contra la qual cal defen- 
sar-se, una Cosa que a vegades 
fa riure. l, a partir. d'això, el 
tema entra per força en un 
camp dialèctic que, no cal dir: 
ho, va més enllà dels límits 


d'un escenari o d'un "mani-: 


comi". Les relacions entre 
psiquiatria i teatre s'eleven 
aquí en categoria, i el debat 
passa obertament per contin- 
guts "polítics". Una segona 
aproximació " que, 
meu parer, va concretar el se- 
minari, fou la questió del per- 
sonatge i de l'actor ("el mite 
de la persona i la il.lusió del 
personatge", ho va anomenar 
Sanchís). Les fronteres de la 
realitat i la ficció són traspas- 
sades per l'actor sense greus 
problemes, ja que es mou en 





Llargues cues davant d'Emmiisele, "Pr fi ta pel.lícu- 
la tan esperada", "l'erotisme viu en uns límits inexplica- 
bles", "la sensualitat despullada" t tantes altres frases ra- 

.sumeixon aquest film a les cartelleres i diaris. En aquests 
moments a Barcelona es projecten dos títols de la sèrie 
Emmanuelle a cinc sales diferents: quatre projecten 
Emmanuelle a soques i una l'Emmanuelle /, àlias anti- 
verge. Això demostra que la cosa ja no pot ser mós co- 
mercial i, de fonts fidedignes, hem pogut sabor que pen- 
sen tenir-les en cartell fins el mos de juny, ja que s'asse- 


Però, i la gent équè n'opina2 Fent gala de professiona- 
lisme informatiu, hem agafat el cassette i ens hem posat 
a la cua d'un d'aquests quatre cinemes, a treure l'entrada 
i a preguntar l'opinió dels espectadors. Ja font cua, tois 
els comentaris que anem sentint tenen un caire d'humor, 
com, per exemple: A/, Emmanuelle de /a meva vida que 


A la sortida ens llancem directament a preguntar opi- 
nions sobre aquesta famosa pel.lícula. Les respostes són 
de moltes menes. intentant fer un resum de la nostra pe- 
tita enquesta, podem dir que, en general, agrada més a la 
gent una mica gran que no a la més jove. A les dones de 
mitja edat els agrada perquè és luxosa i hi surten vestits 
bonics, però sobretot perquè no és ordinària, encara que 
una senyora reconeix que no entén massa l'Emmanuelle 
perquè sembla que sempre estigui a punt, ja que mai no 
porta calces, i ella no se les treu ni per dormir. Els homes 
diuen que és important que es facin pel.lícules d'aques- 
tes perquè així la gent ja una mica gran té l'oportunitat 
de veure dones "guapes'" despullades (paraules textuals 
d'un senyor). El 50 per cent de la gent preguntada diu 
que la pel.lícula no és només pornogràfica, ja que inten- 
ta tenir un argument i fins i tot una trama interessant, 
però sense massa sentit. Al capdavall, és totalment con- 
vencional i comercial. Ahl i molt poc excitant. De l'altre 
50 per cent en podem definir les opinions com que: és 
una enganyifa, per a gent de molts diners, massa senyo- 
res avorrides, esposes de diplomàtics amb moltes hores 
lliures, marits amb atacs de gelosia i una opinió que re- 
produim textualment: Això és la democràcia del Suàrez 
i de tants com ell: simplement perquè no pensem en al- 


En-general, totes les dones joves preguntades tenen una 
opinió negativa de la pel.lícula 
manuelle. Diuen que és irreal i que les seves reaccions 
eròtiques van més dirigides a excitar el públic que no a . 
mostrar de debò allò que les dones senten normalment. 
Només una noia molt jove ha contestat que el personatge 
d'Emmanuelle és molt real i que és una dona meravello- 





segons el 


—é 























































i del personatge de l'Em- 


/ 
MARTA ROSÉS 





un terreny prèviament tancat, 
per la mateixa representació. 
Els aspectes sensorials i afec- 
tius també són explorats per 
l'actor quan interpreta, enca- 
ra que sempre dins els límits 
de la cosa imaginària. ÈQuins 
mecanismes s'estableixen en- 
tre personatge i actor2 dQui- 
na relació hi ha entre ells2 
èQuins perills de despersona- 


lització assumeix la feina ac- 
toral2' 


El seminari va concretar ta 
necessitat d'un rigorós treball 
de recerca de la identitat, 
aplicable tant al teatre com:a 
la psiquiatria, de dos camps 
concrets durament manifasse- 
jats durant els anys de dicta- 
dura. l jo afegiria alguna cosa 
més: d'alguna manera, aquest 
seminari de Psiquiatria i Tea- . 
tre va expressar la necessitat 
urgent d'abordar treballs d'in- 
vestigació tanàlisi, reflexió, 
contrast d'opinions, etc.) a 
partir d'una professionalitat i 
d'un - rigor normalment no 
aplicats fins ara. Després de la 
denúncia de moltes situacions 
injustes, és l'hora del rigor en 
la feina. El seminari, fins i tot 
amb, els seus: aspectes nega- 
tius, ho ha palesat, 


PÉREZ DE OLAGUER 


———— a a a rn aa ser eL a 
pàgina 14 / treball / 3-2-7 8 "rreeemeateneeanaaaaó : : : N 


Ll 


8 


mh 


de 8. 


internacion 





Felipe Gonzàlez a Alger 
JOC d'escacs 
el (MegreD 


Nous esdeveniments sembla que apunten un canvi 
en la correlació de forces que redueixi la zona del Ma- 
greb. El viatge diplomàtic de Don Juan a Líbia, la visi- 
ta de Felipe Gonzdlez a Alger, l'estada de Hassan ll a 
Madrid i la proposta de pau que el Front Polisario ha 
fet a Mauritània són els nous elements o, si més no, 
els més rellevants, de la situació. 


Le reunió d'Estraspurg 


López Raimemedo: 
incorporar-se 
de ple a Europa 


El Consell d'Europa va admetre la demanda 
d'ingrés formulada pel Govern espanyol després 
de la invitació que l'Assemblea Parlamentària 
d'aquest Consell va fer el passat mes d'octubre a 
un grup de diputats i senadors, que va produir a 
Estrasburg una magnífica impressió. 





"El rei del Marroc no té gaire clara la seva situació actual" 


La visita diplomàtica de 
Don Juan a Líbia representa 
sens dubte un intent espanyol 
de diversificar al màxim els 
contactes al nord d'Àfrica, fet 
que es veuria subratllat per la 
personalitat. de —l'emissari. 
Respecte al motiu més con- 
cret del viatge, el diari "El Pa- 
ís" apuntava la possibilitat 
que Don Juan intentés acon- 
seguir que Gadaffi no prestés 
suport a Cubillo i al seu 
MPAIAC. : 


Evidentement, és molt més 
interessant el viatge de Felipe 
Gonzàlez a Alger, on ha estat 


rebut amb els màxims honors. 


Com ha dit la premsa aquests 
dies, les relacions entre el 
PSOE i Algèria han estat prou 
bones com per aconseguir 
que es clausurés l'emissora 
d'en Cubillo, "Radio Canarias 
Libre". Bumedian haurà tro- 
bat contrapartides a aquest 
gest de bona voluntat, i no 
ens equivocar fem gaire si pen- 
sem que les contrapartides 
estan relacionades amb el pro- 
blema del Sàhara i el Polisa- 
rio. Les declaracions del Poli- 
sario. en distanciar-se de 


l MPAIAC, no reconeixent-lo 
com a moviment d'allibera- 
ment, han fet sens dubte les 
coses més fàcils per a Algèria. 


Davant l'alternativa d'escollir 
entre el Polisario i Cubillo, 
l'elecció no ha tingut proble- 
mes. Cubillo ha estat sacrifi- 


.cat en benefici del Polisario. 


Evidentment, la situació no és 
tan simple ni tan diàfana, pe- 
rò serveix per comprendre les 
conseqúències d'aquest Canvi 
en la política algeriana. El 
que no sabem encara és quins 
són aquests beneficis. La res- 
posta ha de negociar-se a molt 
alts nivells, fins i tot és possi- 
ble que Gonzàlez i Suàrez ha- 
guessin arribat a Un cert acord 
sobre el tema del Polisario. 
Acord que podria consistir, i 


.això no són sinó meres supo- 


sions, en un replantejament 
del suport governamental es- 
panyol al Marroc. 


La situació, extremadament 
delicada, per la qual travessa- 
ven les relacions diplomàti- 


ques entre Algèria i Espanya, 


pot canviar radicalment des- 
prés de la suspensió. de l'emis- 
sora de Cubillo, que potser 
era l'obstacle fonamental en 
aquestes relacions. Si la situa- 
ció es desenvolupa normal- 
ment, sense sorpreses, les re- 


lacions diplomàtiques es tor- 


narien a replantejar, fet que 
seria extraordinàriament posi- 
tiu per al Polisario i molt ne- 


gatiu per al Marroc. 


Si, a aquests elements, hi 
afegim la proposta de pau que 
el Polisario ha fet a Maurità- 
nia, amb el consegúent ailla- 
ment que suposaria per al 
Marroc, i els esforços USA 
per arribar a Un acord respec- 
te al Sàhara, s'entenen les 
presses de Hassan ll per 
buscar el suport espanyol. 


Pensem que no es tracta 
d'una ficció la proposta de 
pau amb Mauritània per part 
del Polisario. Parlem d'un pa- 
(s que no pot aguantar gaire 
temps aquesta situació de 
guerra i d'invasió —de facto— 
marroquina sobre el seu terri- 
tori. El seu exèrcit es desfà 
i la població augmenta les 
protestes. Al seu gran aliat, 
França, no l'interessa gaire 
que Mauritània s'enfonsi i, 
davant l'alternativa de parti- 
cipar directament a la guer- 
ra O d'afavorir un acord de 
pau, és molt possible que es 
decanti per la segona solució, 
sobretot ara, a Un mes i mig 
de les eleccions legislatives. 


Si, d'altra banda, resulten 
certs els rumors de nous 
acords comercials.entre Algè- 
ria i USA, no és desenraonat 





imaginar que aquests últims 
podrien transigir davant el 
Polisario, quan l'alternativa 
marroquina és molt lluny de 
tenir èxit. 


La situació de Hassan ll 
seria aleshores insostenible i 
l'única opció que li queda es 


trencar aquestes possibles re- 


lacions exteriors d'Algèria o 
provocar una guerra amb 
aquest país, que només po- 
dria guanyar si hi involucrava 
altres paisos no africans. 


Hassan ll amenaçarà Espa- 
nya amb la reivindicació de 
Ceuta i Melilla, amb la possi- 
bilitat d'oferir una emissora a 
Cubillo i ajudar el seu movi- 
ment davant l'OUA: pot ame- 
naçar amb clàusules secretes 
dels acords de Madrid, amb 
el problema de la pesca. Tots 
aquests, són possibles ele- 
ments a utilitzar. El rei del 
Marroc no té gaire clara la se- 
va situació actual i farà tot el 
que pugui per guanyar en 
aquest forcejament. Ara bé, 
èfins a quin punt l'interessen, 
a l'Estat espanyol, les contra- 
Partides marroquines2 


èNo és cert que, un dia o 
un altre, Espanya haurà de 
deixar Ceuta i Melilla2: i No és 
cert que el suport de Hassan a 


Al retorn del seu viatge 
a Estrasburg, preguntem 
a López Raimundo quins 
són la Importància i el sig- 
nificat de la sessió del 
, Consell d'Europa, 


—El fet que més sobre- 
surt de les sessions és, sens 
dubte, la y incorporació 
d'Espanya, saludada amb 
entusiasme j unanimitat 
per l'Assemblea, com tam- 
bé en les intervencions del 
president d'Austria, del 
primer ministre de Luxem- 
burg i del ministre de Re- 
lacions Exteriors de Noru- 
ega. El discurs del ministre 
espanyol de Relacions Ex- 
teriors va ser molt aplaudit 

. pels —assembleistes euro- 
peus, i les preguntes que a 
continuació van fer al se- 
nyor Oreja van subratllar 
la disposició favorable de 
l'Assemblea envers la de- 
mocràcia espanyola. A la 
vegada, aquestes preguntes 
van mostrar l'estranyesa 
produida per la recent abs- 
tenció d'Espanya en la vo- 
tació de l'ONU que con- 
demnà el règim de Pino- 
chet per la seva criminal vi- 
olació dels drets humans a 
Xile. Això va confirmar la 
raó que ens assistia als qui, 
en el Congrés dels Diputats 
i en la Comissió de Relaci- 


president, el vice-president 
i els delegats a les diferents 
comissions de l'Assemblea 
reflecteixen, malgrat tot, 
un cop més, la tendència 
de la UCD i del PSOE a la. 
bipolarització, a menyses- 
timar que Espanya no és 
encara una democràcia 
consolidada i que l'interès 
del país demana fer una 
política de concentració 
democràtica, de la qual 
se'n corresponsabilitzin 
tots els partits. 


No obstant això, la dele- 
gació va aparèixer unida. 
Però aquesta unitat es po- 
dria trencar en el futur si 
els representants de la 
UCD i del PSOE persistei- 
xen a resoldre les questi- 
ons bilateralment, sense 
discutir-les amb el conjunt : 
dels membres de la delega- 
ció espanyola. 


Es tractaria, natural- 
ment, de discutir i de coor- 
dinar la nostra acció en tot. 
allò que afecti directament 
i explícitament Espanya, 
ja que en la resta de coses 
els parlamentaris de cada 
minoria actuarem en els 
grups polítics de l'Assem- 
blea, als quals ja ens hem 
inscrit. Personalment, jo 
ho he fet al grup comunis- 





4n) 


billo ha estat sacrificat en benefici del Polisario" (Fotos d "arxiu) 


La reflexió d'avui ve a tomb d'haver observat, molt sovint 
i en lletra impresa, errades de lèxic que podrien haver estat 
evitades, si més no quan hom vacil.la, amb l'acte senzill i rà- 
pid de consultar un diccionari. 


No fa gaires dies hem llegit Un article en català, en un dia- 
ri, en el qual apareix una paraula nova, inèdita: devisses, 
amb el significat de monedes d'un país estranger, Devisses 
és una paraula inexistent en català. l no ho diem només per- 
què no és als diccionaris sinó perquè ningú no la diu ni l'es- 
criu. Aquesta constatació ens mena a Pensar que l'autor de 
l'article ha tingut un dubte, ja que no ha gosat escriure d'/- 
víses (que és la paraula correcta) segurament perquè ha 
cregut que era un castellanisme. Si hagués consultat un dic- 
cionari hauria resolt la vacil.lació correctament i no pas em- 
pescant-se per les bones una paraula nova per a una idea 


que ja en té. 


Potser ens diran que els escriptors contribueixen a l'enri- 
quiment i a la modernització de l'idioma, i ens posaran 
molts exemples. Bé, peró no d'aquesta manera, i no Cal es- 
tendre's explicant per què. Potser ens diran també que en 









Cubillo el desprestigiaria da- 
Vant l'opinió pública i davant 
el poble canari2 éNo és cert, 
finalment, que l'acord de pes- 
ca amb el Marroc és extraor- 
dinàriament desfavorable per 
als — pescadors ' espanyols2 
dQuina és, doncs, la raó per la 
qual es continua o, més ben 
dit, s'ha continuat fins ara 
prestant suport a la política 
marroquina: Aquests són els 
grans interrogants de tot el 
problema. 


La situació pot esdevenir, 
en poc temps, molt favorable 
per al poble saharià. La corre- 
lació de forces canvia i caldria 

. plantejar-se : la — possibilitat 
d'una ofensiva per part de 
l'esquerra espanyola respecte 
al Sàhara. 


ALBERT FARRÀS 


llengua per ENRIC VIVES 
4 


Es DO Ccornmsulter 
el diccionari 


algun text antic apareix la paraula devisa (així, però, amb 
una sola essa). Sí. Per exemple al "Curial o Guelfa'', però en 
textos del mateix segle XV ja veiem, tantes vegades com 
vulgueu, divisa: al "Tirant lo Blanc", a "Spill o libre de les 
dones", a les "Trobes en lahors de la Verge Maria", en 
documents... Tant sí com no, devisa (amb una sola essa) ja 
no figura als diccionaris moderns. l, d'altra banda, l'accep- 
ció que aquí ens interessa, de signe monetari, no és d'ús 
antic. 


És curiós de constatar que, en el mateix article, surt dues 
vegades la paraula nútria, aplicada a l'animal que en català 
s'anomena //údria o llúdriga. S'ha volgut fugir, doncs, d'un 
fals castellanisme perquè d'visa s'escriu de la mateixa ma- 


ons Exteriors, vàrem pro- 
pugnar i reclamar el vot 
condemnatori —d'Espanya 
en la reunió de l'ONU, no 
només per raons de solida- 
ritat amb el poble germà 
de Xile, sinó també perquè 
l'abstenció en la qual es va 
refugiar el Govern espa- 
nyol anava a treure credi- 
bilitat a la nova democrà- 
cia i a perjudicar la nostra 
política exterior d'incor- 
ció indiscriminada amb 
tots els paisos. 

—Explica'ns el caràcter 
dels representants al sí de 


l'Assemblea i com actuen. rannà 


—A la delegació espanyo- 
la hi ha representants de 
totes les minories parla- 
mentàries. La seva compo- 
sició general i la manera 
com han estat designats el 


ta, integrat, fins al 'mo- 
ment de la meva incorpo- 
ració, per divuit diputats i 
senadors comunistes de di- 
ferents paisos. 


—édQuina creus que ha de 
ser fa missió, d'ara enda- 
vant, dels representants es- 
panyols a l'Assemblea2 

—La nostra missió serà 

respondre com cal a la fa- 
vorable acollida que el 
Consell d'Europa ens ha 
dispensat, participant acti- 
vament en totes les seves 
tasques amb un esperit 
constructiu i amb un ta- 
democràtic. D'a- 
questa manera obrirem el 
camí per tal que Espanya 
: s'incorpori com més aviat 
millor a la resta d'instituci- 
ons europees de les quals 
es proposa formar part. 


nera en castellà i, en canvi, no s'ha tingut cap mena d'escrú- 
pol davant nútria: i aquí sí que s'ha comès un castellanis- 
me flagrant. Dues errades de signe oposat que s'haurien sal- 
vat buscant al diccionari. 

Cal fer servir el diccionari. És una eina no solament útil, 
sinó imprescindible. Per a tothom. Davant qualsevol dubte, 
sobretot quan ens trobem amb paraules que no són d'ús ha- 
bitual en la parla de cada dia, tot i que per la seva forma pu- 
guin semblar adients al català, mès val que consultem el dic- 
cionari. A la redacció de TREBALL ho fem ben sovint, tan 
sovint com cal, i val a dir que hem evitat moltes pífies. 


A la nostra taula de redacció hi ha el popularment anome- 
nat "Fabra", el diccionari normatiu per excel.lència. Això . 
no vol pas dir que sigui l'únic, i prou que ens agradaria tenir 
una bona biblioteca lingúística, per exemple el grandiós in- 
ventari del nostre lèxic que és el "Diccionari Català-Valen- 
cià-Balear", l'Alcover-Moll, però el pressupost no dóna per 
a tant. (La qual Cosa no exclou que alguna ànima caritativa 
ens vulgui afavorir. A TREBALL també admetem dona- 
tius.) 


3-2-78 / treball / pàgina 15 





ge 


Da 





UES fe) 


La història de Frederic Rahola i d'Espona al servei 
de la Generalitat de Catalunya comença el febrer del 
1936, quan entra com a secretari del llavors conseller 
de Finances, Martí Esteve. Va ser també i accidental- 


ment —la setmana del 18 de juliol, per incomparei- 
' Xença dels titulars—, secretari del president Com- 


panys. Va fer-la guerra a Lleida, Terol i Amposta. 


L'any 42 tornà de l'exili 


previ pas per la comissaria' 


superior de policia. Va ser professor de la Universitat 


Conseller de Governació de fa Generalitat 


Rahola: administració 
més que no pas governació 


—dQuines són les atribuci- 
ons que la conselleria de Go- 
vernació espera aconseguir del 
traspàs de serveis 


—Mi ha les questions refe- 
rents a l'Estat i les questions. 
referents a les Diputacions. 
Pel que fa a aquesta conselle- 
ria, justament quasi bé totes 
pertanyen. a l'Estat. Hi ha la 
coordinació dels serveis d'ad- 
ministració local, que són els 


""Una de les coses més impor- 
tants que hi ha en un país és 
la vertebració administrativa" 
que em semblen més impor- 
tants. Després hi ha els de la 
cooperació, que depèn dels 
ajuntaments, feta en els ajun- 
taments per part de les dipu- 
tacions. Aquests serveis són 
una coordinació administrati- 
va local que evidentment té 
importància perquè és tot un 
teixit per orientar, per ajudar, 
per promoure activitats muni- 
cipals. Aquestes són coses que 
s'han de demanar prioritària- 
ment a Madrid per fer el tras- 
pàs d'aquests serveis. 

Entrevistar el Conseller 
Rahola ens ha estat dificil, en 
donem fe. Segurament és la 
seva una de les agendes més 
carregades. Una taula plena 
de papers, Carpetes... 


UNA ESCOLA 
D'ADMINISTRACIÓ 
PÚBLICA PER A 
CATALUNYA 





—Fins ara, la meva feina ha 
estat l'organització del regla- 
ment interior del govern de la 
Generalitat. Després he tingut 
contactes amb alguns ajunta- 
ments per preparar l'organit- 
zació i reordenació, i en fi, jo 
Crec que una reunió amb al- 
caldes de les diferents comar- 
ques esdevé necessària per do- 
nar les orientacions: que cal- 
guin, apropiades. Però, tor- 
nant al que em preguntava 
abans, em sembla una faceta 
important demanar a Madrid 
l'escola d'Administració Pú- 


blica de Catalunya. Catalunya. í 


ja havia tingut un Institut 
d'Administració Pública du- 
rant la Mancomunitat, fundat 
el març del 1914 i que va sus- 
pendre les seves activitats 
quan la dictadura de Primo de 
Rivera, les va reprendre l'any 
32 amb la Generalitat i el van 


tornar a clausurar l'any 1939. 
L'Escola de la Mancomunitat 
va ser de les primeres d'Ad- 
ministració Pública d'Europa 
i va donar uns fruits excel- 
lents. Per mi, de les coses més 
importants que hi ha en un 
país és justament la vertebra- 
ció administrativa i això no es 
pot obtenir de cap altra ma- 
nera que amb uns funcionaris 
competents i honestos. 


—Hom parla de diferents 
direccions generals depenents 
de la conselleria de Governa- 
ció: Règim local, règim interi- 
or i personal i serveis públics 
i promoció social. dté pensa- 
des les línies mestres de cada 
vessant 


—Només em puc moure 
amb tres direccions generals i 
un secretari general. Aquesta 
conselleria és una de les més 
complexes, i necessitaria una 
altra direcció general per als 
serveis. L'escola d'administra- 
ció pública i el reglament in- 
terior, els adscric ja quasi di- 
rectament als meus serveis. 
Després hi hauria un secreta- 
ri coordinador que tindria els 
serveis públics, edificis pú- 
blics, prevenció i extinció 
d'incendis, vigilància de zones 
forestals i inspecció i vigilàn- 
cia d'establiments públics. Hi 
hauria - després uns departa- 
ments generals que compren- 
drien: personal i funcionaris 
d'administració local, secreta- 
ris. d'ajuntaments, interven- 
tors, etcètera. Hi hauria des- 
prés una administració local: 

tota la coordinació i assesso- 

rament i cooperació amb els 
municipis. l aquí entrarien 
també les activitat molestes, 
en concordància amb la con- 
selleria d'Ordenació del Terri- 
tori. La tercera direcció gene- 
ral, per mi molt important, és 
la de promoció social, que 
comprèn el benestar familiar, 
el benestar infantil, el desen- 
volupament comunitari i la 
reinserció social del marginat. 

En aquest sentit s'està recon- 
vertint el que havia sigut les 
seccions femenines aquestes, 
l'auxili social. Podem reinse- 
rir una mica aquestes organit- 
zacions, que a un lloc o a un 
altre han d'anar, pel que fa a 
locals i el que sigui... transfor- 


A 
PEC DEA LS 











Ep AE Pia ia 


de Barcelona del 1955 fins al 1957, en què fundà una 
editorial de llibres didàctics. Després ocupà càrrecs al 
gremi d'editors fins arribar a ser-ne president. A prin- 


cipis de l'any passat, el president Tarradellas el nome- . 


na delegat a Catalunya i comença converses amb par- 
tits polítics —encara il.legals— de cara a la formació 
de l'Organisme Consultiu. Avui, té al seu càrrec la 
conselleria de Governació de la Generalitat Provisio- 


nal de Catalunya. 


mar-les i posar-les en un pro- 


cés modern. 





PLENITUD 
AUTONÒMICA VOL 
DIR OBTENIR LES 
GESTIONS D'ORDRE 
PÚBLIC l JUSTICIA 


Sembla que actualment es 
dóna una bipolarització entre 
Governació de Madrid i Go- 
vernació de la Generalitat. Jo 
volia preguntar-li si la conse- 
lleria de Governació de la Ge- 
neralitat tindrà alguna facul- 
tat per decidir sobre els go- 
verns civils de Catalunya o 
no. 


—Jo crec que moltes de les 
facultats que tenen actual- 
ment els governs civils de Ca- 
talunya han de passar a la Ge- 
neralitat —això és una apreci- 
ació personal meva— i fins i 
tot en aquest període provi- 
sional. El que és indubtable, 
però, és que hi hauran de pas- 
sar quan s'aconsegueixi l'Esta- 
tut. Aquesta questió no sola- 
ment és a càrrec de les comis- 
sions mixtes que hauran de 
discutir les atribucions, sinó 
que depèn també de la Cons- 
titució i del que surti de l'Es- 
tatut. El que és evident és 
que, perquè nosaltres tinguem 
una plenitud —autonòmica 
completa, és necessari que 
s'arribi, no vull dir en aquest 
moment, a obtenir les questi- 
ons d'ordre públic i justícia 
com havíem tingut el trenta- 
dos. 


—En aquest sentit, des pot 
afirmar que avui la seva carte- 
ra és més d'Administració Lo- 
cal que de Governaciór 


—Crec que és exacte. De to- 
ta manera, això comprèn un 
espectre molt ampli d'ordena- 
ció administrativa del país. Hi 
ha un altre aspecte molt im- 
portant, que es pot juxtapo- 
sar .a aquest, que és l'ordena- 
ció territorial de Catalunya. 
Partint del que va ser la divi- 
sió territorial de la Generali- 
tat del trenta-dos, s'han de 
recollir els nous canvis demo- 
gràfics, els nous canvis que 
han suposat les noves vies de 
comunicació, i llavors caldrà 
fer unes comarques o vegueri- 
es d'acord amb les actuals cir- 





Ò 
$ a en 


z 








aa a a 





cumstàncies geo-econòmiques 
del país. 


ORDRE PÚBLIC 
DEMOCRÀTIC 


—En aquests moments, el 


tema de l'ordre públic preo- 
cupa. La posició del senyor 
Martín Villa va quedar clara 
en la roda de premsa oferta 
per televisió el passat dia 31, 
D'altra banda, per les matei- 
xes dates va haver-hi una reu- 
nió entre caps de partits polí- 
tics catalans amb el governa- 
dor civil de Barcelona i el cap 
superior de policia. dSignifi- 
ca això, Sr. Conseller, que la 
política d'ordre públic a Ca- 
talunya es fa d'esquena a la 
conselleria de Governació de 
la Generalitat 


—Aquesta Generalitat provi- 
sional no contempla, en el 
pacte que es va fer entre Far- 
radellas i Suàrez, ni l'ordre 
públic ni la justícia. Aquests 
apartats, que no van arribar a 
entrar dintre del protocol, no- 


EO ai aimtó CR RES TO 


4 


Gdtss 


Estic netament al servei del 
país. Si hi haguessin unes 
eleccions i jo hi hagués d'in- 
tervenir des d'un punt de vis- 
ta administratiu, ho faré amb 
el màxim rigor de justícia i 
equitat per a tothom. 


—En aquella mateixa entre- 
vista que aleshores li vaig fer, 
per al setmanari ARREU, vos- 
tè va donar un no rotund a la 
pregunta sobre si un dia exer- 
Ciria la seva tasca des d'un 
despatx de la plaça de Sant 
Jaume. l ja ho veu, un any 
després, l'estic. entrevistant 
justament a la plaça de Sant 
Jaume. dQuè ha canviat en 
aquest any, senyor Raholar 


—Evidentement, la vida 


porta sorpreses i potser aquí 
podria dir aquella frase del 
Romanones, i 


puntualitzo 





"Estic netament al servei del pais" 


més es podran aconseguir 
quan això es discuteixi a. les 
Corts. 


—Penso que sería important 
conèixer quin és el concepte 
que té de l'ordre públic el 
conseller de Governació de la 
Generalitat. 


—Jo entenc un sistema de 
tipus modern, democràtic, 
amb unes normes perquè la 
llei s'apliqui amb imparciali- 
tat i igualtat per a tothom. 


ESTIC AL SERVEI 
DEL PAÍS 


—Quan vostè va ser nome- 
nat delegat del president a Ca- 
talunya, aviat farà un any, el 
vaig entrevistar i recordo que 
em va manifestar que era po- 
líticament independent però 
que tenia simpaties per molts 
partits. En aquest sentit, dse- 
gueix igual que abansP 


—Continuo — independent. 





sifoites feculiats dels governs civils 
hen de pessar a fa Generalitat" 


que no és qua en aquell mo- 
ment ho pensés: "aixó...ja- 
més" i "Com vol dir, ja- 
mése." "Home —digué— ser- 
veix per quaranta-vuit hores, 
políticament parlant. " 


—Després de la nostra petita 
anècdota, el conseller Rahola 
conclou: 


—Tant en els consellers, 
com en el Consell, com en els 
organismes amb els quals he 
tingut contacte he trobat una 


"col.laboració total i amb ga- 


nes d'ajudar la Generalitat, 


GENERALITAT DEL 
32: ANAR PERDENT,., 
GENERALITAT DEL 
78:ANAR GUANYANT 
—Si m'hagués de dir, en 
menys de deu ratlles, quines 
són les diferències entre 
aquesta Generalitat j fa del. 
trenta-dos, que vostè també 
va conèixer, que me'n diria, 





senyor conseller 


—Que la situació està molt 
invertida, per tant, la posició 
nostra és també diferent. A la 
Generalitat del trenta-dos es 
va produir un fet molt impor- 
tant i és que Macià i Com- 
panys van fer una ruptura i 
van aconseguir llavors fer-se 
amb la Generalitat. Aleshores 
van venir uns senyors de Ma- 
drid, és a dir, uns ministres, i 
van pactar per retornar els 
serveis a l'Estat. Actualment 
s'ha invertit la cosa. No vull 
dir el que potser m'han inter- 
pretat malament els diaris so- 
bre una explicació que vaig 
fer al dinar de periodistes del 
Ritz. El que vull dir és que ac- 
tualment costa més començar 
amb el pacte i nosaltres hem 
d'anar negociant cada pas. No 
és el mateix tenir-ho i que 
t'ho vagin traient que no pas 
a l'inrevés, anar demanant. La 
Situació és molt diferent. 


—El que vostè vol dir, si no 
l'he entès malament, és que 
abans ho teníem gairebé tot i 
ho vam anar perdent i ara no 
tenfem res í anem a guanyar- 
ho. 


—Exacte, ara anem qua- 
nyant, anem esgarrapant, i ai- 
xò és el que ha començat: pri- 
mer, perquè hi ha aquest am-. 
bient favorable a la Generali- 
tat, fins i tot per part de l'ad- 
ministració central de l'Estat, 





que llavors potser no hi era 
tant, era més hostil. D'altra 
banda, ara hi ha consciència 
que això costa, que és un pro- 


cés una mica llarg i el país es- 
tà disposat a ajudar potser 
Sense el nerviosisme que hi 
havia hagut llavors. 


Deixem el conseller Rahola 
entre els seus papers i la seva 
activitat multifacètica: con- 
seller, cap de serveis, elabo- 
rant l'estructura interna de la 
Generalitat... l comentem el 
tema dels sous que recent- 
ment s'han fet públics. El sou. 
d'un conseller, li diem, està 
ben per sota del d'alts Car- 
recs de l'administració Cen- 
tral. Frederic Rahola ens diu 
que el pressupost de la Gene- 
ralitat és molt esquifit i que 
cal començar amb austeritat: 
en aquesta casa —diu— hi ha 
gent que cobra molt més que 
nosaltres. 


ANTONI BATISTA